Una gran aventura per Sara Nedjam

Tot va començar en classe quan Joan, un dels millors amics del món, va portar una ruleta molt antiga. Ell va explicar que el seu iaio l´havia portat d´un lloc molt llunyà, a kilòmetres i kilòmetres d´ací.

En acabar l´hora del pati vam tornar a classe, va vindre el professor d´informàtica i, molt contenta perquè tenia ganes de anar-hi, vam marxar a la sala d´ordinadors. Joan i jo ens vam sentar a la darrera fila perquè voliem buscar informació sobre la ruleta. El professor va dir que avui jugariem només a jocs que ell diria però Joan i jo no vam fer cas i vam seguir buscant informació fins que ens va pillar i ens va castigar.

Al arribar a casa, al saber-ho, els meus pares també em van castigar i em van enviar a l´habitació. Jo ja havia fet plans amb Joan ( a ell no l´havien castigat) així que vaig posar coixins al llit, vaig eixir per la finestra i vaig córrer a casa de Joan. En arribar vam pujar a la seua habitació i vam continuar investigant sobre la ruleta. Vam trobar una pàgina on deia que servia per a cumplir desitjos però que era perillosa. També deia que si eixa ruleta eixia del lloc on s´havia fet passaria una catàstrofe.Joan i jo ens vam quedar bocabadats i vam decidir que aixó quedaria en secret fins que ho solucionarem.

Vaig tornar a casa i els pares m´havien descobert així que em van castigar durant tota una setmana ...sense res del que m´agrada!!!. Jo els vaig proposar que si aprovava el proper control que era l´endemà em perdonaren el castic. Van acceptar però sols si traia més d´un vuit.

Al dia següent vaig fer l´examen i vaig traure un 10! En acabar les classes vaig tornar corrent a casa i al dir-ho als meus pares em van descastigar.

De sobte va sonar el telèfon.

-És per a tu- va dir la mare

Era Joan que estava tant histèric que quasi no podia ni parlar! Em va dir que anara corrent a sa casa que tenia una notícia fantàstica.

Jo vaig anar com una bala i en arribar a la seua habitació vaig veure un mapa. Joan em va dir que ens portaria al lloc on devíem tornar la ruleta.

-Com ho farem?- li vaig dir

Joan, parlant-me a l´orella va dir:

-Agafarem un tren

-Què?? Estàs boig???

Joan em va dir que si jo no volia anar estava bé però que si volia tenia que estar a les dotze de la nit en l´estació i portar tot el necessari.

A la nit vaig fer el de sempre: posar coixins al llit i sortir per la finestra. Vaig córrer a l´estació on esperava ja Joan; vam pujar al tren i despres d´hores vam arribar a un lloc desconegut per a nosaltres. Joan va traure el mapa i seguint-lo durant una bona estona vam trobar la cova on segons el mapa devíem deixar la ruleta. Ho vam fer i molt cansats però satisfets vam desfer el camí per tornar a l´estació.

Moltes hores després vam arribar a casa. Els pares ho havien passat molt malament, estaven molt preocupats i ens van abraçar amb força i llàgrimes. Després els vam explicar el que haviem fet i per què i sols ens van dir que haviem segut molt valents però que haguerem tingut que demanar-los ajuda.