miércoles, 29 de julio de 2015

Día internacional de la amistad



La Asamblea General de las Naciones Unidas en 2011 el Día Internacional de la Amistad con la idea de que la amistad entre los pueblos, los países, las culturas y las personas puede inspirar iniciativas de paz y presenta una oportunidad de tender puentes entre las comunidades.

Para conmemorar el Día Internacional de la Amistad, las Naciones Unidas invita a todos los Estados Miembros, las organizaciones internacionales y regionales, así como a la sociedad civil, a realizar eventos, actividades que contribuyan a los esfuerzos de la comunidad internacional para promover el diálogo entre las civilizaciones, la solidaridad, la comprensión mutua y la reconciliación.



lunes, 20 de julio de 2015

miércoles, 15 de julio de 2015

domingo, 12 de julio de 2015

EL MUSEU ENCANTAT per Adelaida Olaru

La classe de sisé estava estudiant quadres famosos, qui els va pintar, en quin museu estaven...quan la mestra els va anunciar que tindrien una excursió d´una setmana a la capital de França, Paris, on visitarien el museu del Louvre on hi havia molts dels quadres que havien estudiat. Molt contents per la notícia els xiquets van tornar a casa imaginant plans per al viatge.

En arribar a casa, Isabel, una xiqueta de la classe, li ho va dir a sa mare que aleshores li va contar una petita llegenda del museu.
"La primera persona que va entrar al museu es va estar mirant tots els quadres, les estatues, els objectes durant molta estona i quan va voler eixir del museu...no va poder. Quan més nerviós i asustat estava va ser agafat per una mà que el va portar vora la tomba de Cleopatra. Des d´eixe moment ningú el va tornar a vore i diuen que el fantasma de Cleopatra segueix caminant pel museu."
-Què???-va exclamar aterroritzada Isabel
Isabel no va contar a cap company la llegenda que li havia contat sa mare fins el dia que marxaven d´excursió que li ho va contar al seu millor amic, Marcos. En l´autobús ella i Marcos van parlar sobre com podrien parar a Cleopatra.

Era el dia de la visita al Louvre i Isabel només entrar va sentir alguna cosa, com si l´esperit de Cleopatra passara a través d´ella. Amb la mestra i la resta de companys van recórrer sales i sales del museu contemplant quadre darrera quadre fins que van arribar a les sales de les coses misterioses d´Egipte
-No tens algo de por?- va preguntar Isabel a Marcos
-Sí, un poquet
Es van fixar en una inscripció que hi havia en una placa escrita en un idioma desconegut per a ells
  
No sabien què significava així que , intrigats, quan van tornar a l´hotel i van tindre una estona lliure, van investigar per internet fins que van descobrir el significat de la inscripció
El esperit de Cleopatra està dins
Van tornar al museu i es van encaminar a la sala de Cleopatra. Quan anaven pel corredor van vore Cleopatra cantant una cançó que pareixia un encantament. Encara que sentien molta por es van atrevir a parlar amb ella
-Per què vas atrapar aquell home de la llegenda?- va preguntar Marcos
-Ho vaig fer perquè...-comencà a contestar Cleopatra amb veu atemorida
-No tens que estar asustada, no anem a fer-te res-la va animar Isabel
-Val, aquell home és el que em va matar i ara per agafar-lo tinc que eixir de la tomba però jo no voldria
-Ufff- van exclamar els xiquets
Es van quedar els dos amiguets pensant i xarrant en busca d´una solució fins que Marcos va tindre una idea
    -Ja ho sé! Anem a cobrir tota la tomba amb metall per a que l´esperit no puga eixir i puga descansar.
    Així ho van fer i va resultar;
    Cleopatra , a la fi, va descansar!
Finalment el viatge va acabar i ells van tornar a casa. Poc a poc es van oblidar de la seua aventura en el Louvre.

Autora: Adelaida Olaru

sábado, 11 de julio de 2015

jueves, 9 de julio de 2015

PERE I EL CONCURS DEL MAL HUMOR per Sergi Ortí

Pere era el xiquet més alegre de tot el poble, pot ser de tot el país, inclús podria ser que de tot el planeta. Tenia un somriure gegant; no hi havia cap que el fera enfadar-se i tot li pareixia bé, sempre estava content. Però ell volia enfadar-se alguna vegada i no sabia com fer-ho.


Un dia, mentre mirava la televisió, varen anunciar un concurs: "El Concurs del Mal Humor". Consistia en que el participant tenia que passar una nit en un castell sense enfadar-se passara el que passara; si ho aconseguia guanyaria un viatge per a dues persones a una illa meravellosa del Pacífic amb totes les despeses incloses.

Pere, tot emocionat, va pensar en inscriure´s perque si guanyava se´n aniria de viatge i si perdia al menys s´hauria enfadat una vegada en la seua vida. Li va paréixer un pla perfecte per passar el cap de setmana.

En arribar el dia del concurs el presentador va avisar a Pere de que qui entrava al castell i passava una nit allí eixia d´un humor de mil dimonis, inclús havia hagut persones que després mai havien tornat a estar de bon humor. Desp´res d´aquesta advertència li va preguntar
-Estàs segur de que vols participar?
Pere contestà amb un gran somriure
-És clar que sí!!! Passe el que passe no perdre res.
I va entrar al castell com si res. 
Dins del castell sols s´escoltava el sorollet de les càmeres de tv. De sobte es van presentar davant de Pere dues "persones" quasi transparents
-Hola, bona vesprada, som els esperits del concurs i si vols guanyar hauràs de superar les proves que nosaltres decidim. La primera prova és "Els canelobres mostosos". Consiteix en que hauràs de rentar la colecció de 500 canelobres que hi ha al castell.
Pere va pensar de quina manera ho faria i va decidir fer-ho a l´estil de Pere: va agafar una mànega d´agua i una ampolla de sabó...i en un moment, canelobres nets i una festa de bromera divertidíssima.
Primera prova superada!

La segona prova era "Esta cuina és un desastre". Consistia en ordenar i netejar la cuina del castell que feia un milió d´anys que no es netejava.
Pere, sense enfadar-se, va ordenar la cuina al seu estil cantant i ballant mentre treballava. En un pispas ho va tindre fet i net.
Segona prova superada!
Els esperits estaven sorpresos. Van anar a buscar a Pere i li varen explicar la tercera prova. Consistia en cosir les cortines del saló del castell que estaven trencades, brutes i feien pudor.
A Pere li va paréixer bastant divertit, les va llevar i amb una màquina de cosir que va trobar pel castell les va refer i no sols aixó sino que, amb tela que li va sobrar, va fer uns trages nous per als esperits.
Una prova més superada!

Els esperits li van explicar la quarta i última prova que hauria de superar. Ells esperaven que amb aquesta Pere s´enfadara d´una vegada. Per a superar aquesta prova havia de gitar-se a dormir a l´habitació dels crits. A Pere li va paréixer una idea meravellosa ja que la veritat era que ja estava cansat.
Pere va agafar uns taps que sempre portava a la butxaca i es va gitar a dormir. Els crits de l´habitació li donaren igual; és més, els seus ronquits eren tan forts que van espantar als esperits.
L´endemà Pere es va despertar com nou, content i descansat. Seguia sense saber com enfadar-se però havia guanyat el concurs. Quan va eixir del castell somrient, el presentador li va fer entrega del val per al viatge mentre tota la gent aplaudia a Pere, el guanyador.

Pere va anar a buscar al seu amic i se'n van anar amb un avió a l´illa meravellosa on podrien divertir-se i descansar mentre els preparaven uns deliciosos batuts tropicals.
La sorpresa va ser que en arribar-hi els esperits del castell estaven esperant-los en la platja... Aconseguiria Pere continuar sense enfadar-se?
Autor: Sergi Ortí

martes, 7 de julio de 2015

viernes, 3 de julio de 2015

miércoles, 1 de julio de 2015

Manualidades con arena de playa

Necesitas


- Arena de la playa o sal
- Recipientes 
- Tiza de colores
- Una botella de cristal transparente

Cómo se hace

-Poned en cada recipiente pon un poco  de arena.

-Elegid una tiza de color y rálladla sobre  la arena. De esta forma, la arena irá cogiendo el color de la tiza.

-Cuando tengáis la arena de colores por separado, coge el recipiente de cristal en que el haréis la botella de colores.
 -Si habéis cogido una botella y la abertura es estrecha, podéis utilizar un embudo para que no se caiga fuera.

-Con un embudo echad la arena por capas decoradas según vosotros queráis. Hay que ir despacito evitando que las diferentes capas se mezclen.

-Cuando tengáis el bote lleno, ya tenéis vuestra botella decorativa.

Si le ponéis un poco de imaginación, podréis crear hasta paisajes con arena de colores.

LES CINC PEDRES DE LA VIDA per Laura Redón

En una ciutat molt llunyana va sorgir un greu problema: havien desaparegut les pedres que feien progressar la ciutat. Aquestes pedres eren la de l´amor, la del esport, la de la vida, la de la recolecció i la de la fauna.

Com que era època de sequera i manca d´aliments els pares no podien anar a buscar-les perque tenien molta feina. Van ser uns xiquets d´un col.legi els que es van oferir a fer-ho.
Així va ser com els xiquets i xiquetes de cinqué A van anar primerament a l´arca sagrada de la ciutat per agafar el mapa que guiaria la seua cerca.

Seguint les indicacions del mapa van anar en primer lloc cap al bosc encantat
  • De veritat és aquest lloc?-va preguntar Adelaida en arribar
  • Sí, ho marque el mapa- indicà Erik
  • Ací debem trobar la pedra de la fauna-observà Sheila
    Estava tot fosc i per la cara que feien cap volia endinsar-se al bosc
    - Bé...qui entra?- preguntà Héctor
    Silenci
    -Ayyy, ja entre jo!- exclamà asustada Laura
    -Laura, espera! Vaig amb tú-va dir Adelaida
    -Vos esperem ací, no tardeu molt- cridà Pau
    -Tardarem el que faci falta! -replicà Adelaida
Al cor del bosc van trobar la pedra. No va ser tan difícil i prompte van tornar amb els companys.
-Tan ràpid?- es va sorprendre Pau
-Sí, estava fàcil-contestà Laura
-Bé, ja tenim una, ens falten quatre-observà Salim

El mapa, a continuació, els va portar cap un oceà vorejat de prats verts.
-Que lloc més bonic!- va dir alegre Nayara
-Sí.és preciós!- afegí Sheila
-Mireu! Una balena!- cridà entusiasmat Marc
Es van quedar contemplant-la i de sobte la balena va expulsar aigua i...també una pedra, la de la vida.
Héctor, ràpid com un llamp la va empomar
-Meua, meua!-va cridar content

-Mireu, el mapa senyala aquells prats per a trobar la pedra de la recol.lecció- va indicar de seguida Erik-anem-hi!
En arribar van vore que eren camps de blat, es van endinsar i va ser el mateix Erik el que va trobar la pedra de recolecció que va sorgir de la terra davant d´ell en xafar un menut rodal sense blat.
-Ja tenim tres!- cridaven contents els xiquets-Sols ens falten dues.

Van decidir dividir-se per buscar-les: els xics anirien per la de l´esport i les xiques a buscar la de l´amor. Van mirar el mapa i les xiques van marxar cap a una esglesia i en arribar van vore un cartell en la façana: "Agenolla-vos davant del Senyor!"
-Va, passem-va dir Nayara
-Espera que salude al Senyor-digué Laura.
I aleshores van vore com del sostre descendia la pedra de l´amor.
Mentre, els xics havien anat a un estadi
-El mapa indica que la pedra que busquem està ací, davall de l´estadi-digué Pau
-Sí però diu "davall de l´estadi"- es precipità Sergi
-Com ho farem?- Preguntà Itamar
Va ser en eixe moment quan a Marc se li van caure els cromos de Sendokai que en tocar l´herba de l´estadi van cobrar vida i els guerrers van ser qui van traure la pedra de davall l´estadi.
 

Satisfets els xics van anar a la ciutat on els esperaven ja les xiques.
-Ja tenim les cinc pedres!!!- exclamaven tots contents mentre s´abraçaven
Van anar a l´Ajuntament on l´alcalde els va indicar on posar-les. Ho van fer i tota la ciutat va fer festa perquè ara que les pedres havien tornat tot aniria millor.
-Què m´he perdut?- preguntà Amadeo que a la fi havia tornat de les vacances.

Autora: Laura Redón González