martes, 31 de mayo de 2011

Pàgines sobre l´EDAT ANTIGA

Hem començat en C. Medi el tema de l´Edat Antiga i com que us agraden els videos us deixe una pàgina de història on, mentre escolteu i mireu , podeu també llegir el que vos conten. La llista que voreu es llarga, els videos son curts. Trieu primer els que parlen d´Egipte, de Grècia i de Roma perque són les civilitzacions que estudiarem.

Artehistoria

Aquesta pàgina vos pot ser especialment útil quan anireu a l´institut.

Una altra pàgina, més infantil però que us pot agradar és:


civilizaciones mediterráneas

el imperio romano

En aquesta altra voreu una animació d´una casa romana

domus romana

Sobre Grècia i altres on podeu llegir i veure fotos , recreacions... navegueu per ella clicant als enllaços

Grècia

Igual d´interessant i divertida però sobre Roma:

Roma

Ohhh! Aquesta altra esta molt bé per conéixer la societat romana. Us agradarà

Societat romana

Aquesta altra va de Piràmides



viernes, 27 de mayo de 2011

Excursió a la Valltorta


Ahir, 25 de Maig, vam anar els dos cinqués a la Valltorta amb autobús.
Quan vam arribar estaven els iaios de Miguel Angel esperant-lo i li van donar cireres.
Vam esmorzar en el bosc i les xiques no trobavem lloc on sentar-nos perque estava ple de formigues.
En acabar d´esmorzar vam deixar les motxilles al Museu i vam caminar fins la "Cova dels cavalls" on vam vore les pintures rupestres.


































Per arribar-hi hem passat com per un passadís on també ens hem fet una foto tots plegats.

Després hem tornat al Museu i hem entrat a una cabanya d´estil neolític.

















































Merxe, la monitora, ens ha ensenyat a fer un pinzell amb fibres vegetals, pell de cabra i una palet. També a fer pintura amb óxit de ferro i ou. Amb les dues coses hem pintat.













































































































En acabar hem anat al Museu on Merxe, la monitora, ens ha explicat moltes coses i hem vist un video amb pantalla gran en la sala que reprodueix les pintures.















Ens hem despedit del Museu i hem marxat a Sant Pau on hem dinat, jugat i menjat un gelat.
(Text basat en la redacció de Ruth Zdrinca)

martes, 24 de mayo de 2011

Som prehistòrics!!!! : Paleolític

Heu fet tots uns relats ben xulos sobre la "vostra" vida a la Prehistòria així que no és fàcil triar algun per al blog, en fí....quan sereu més grans podeu fer el vostre propi blog i penjar-hi tot el que vullgueu. Si puc aniré penjant algun més.

















"La meu forma de vida"
per Belén Bellés

Sóc Belén i visc al Paleolític. Jo ajude als meus pares a recollir arrels, fruites i ous...
El pare va a caçar amb els seus amics mentre uns altres homes pesquen i
prop de la cova uns altres estan fabricant eines i utensilis amb pedres, branques, ossos, banyes...
Els pares ens protegeixen dels animals grans o d´unes altres tribus.

Quan siga un poquet més gran m´ensenyaran a fer dibuixos i a fer armes; ma mare m´ensenyarà a cosir les pells d´animals per fer vestits i a fer i mantindre el foc.

Nosaltres vivim de vegades, quan fa fred en coves i quan no en fa tant en cabanyes; ens movem sovint de lloc, som nòmades perque quan ja estem temps en un lloc comença a escassejar el menjar.


Les cabanyes estan fetes de branques, fang, ossos grans i pells d´animals. A les coves nosaltres, els xiquets, dibuixem amb els dits, és molt divertit!!

La mare quasi no pinta perque està enfeinada amb el menjar i el foc. ja coneixiem el foc però hem aprés a encendre´l i controlar-lo. Alguns diuen que pinto bé i m´agrada barrejar i fer els colors. Pintar és el que més m´agrada fer.




Excursió: Sant Pau, Albocàsser
















Ermita hospedería de Sant Pau. Albocàsser

Se trata de una edificación de estilos medieval y barroco construida entre los siglos XVI y XVII, que amplía sus estancias en el siglo XVIII.

La Iglesia comienza su construcción en 1617. Es de una sola nave rectangular, de tres tramos sin capillas ni crucero, con interesante coro alto a los pies. Impacta su impresionismo, llevándonos a admirar una obra de arte que refleja el modo de vida y las preocupaciones de la población que habitó estas tierras hace miles de años.

A finales del s. XVI, junto a la primitiva ermita, comienza a levantarse la hospedería ampliada en el s. XVIII por dos alas porticadas a los lados.

La hospedería se articula alrededor de un patio central porticado (con salida al prado por portada de medio punto), con destacado alero trabajado en piedra, y desde el cual se accede tanto al templo como a la cocina, chimenea y antiguas cuadras.

Por escalera en piedra de tradición gótico-catalana se alcanzan las dependencias superiores, bien trabajadas en piedra labrada y techumbres de madera, donde se halla la sala de reuniones, decorada con pinturas murales monocromas del primer tercio del s. XVII, que desarrollan escenas de la vida del Santo y otros temas complementarios y alegóricos.









Prat de Sant Pau

martes, 17 de mayo de 2011

Preparant l´excursió a la Valltorta


El barranc de la Valltorta està considerat com un de los nuclis de pintures rupestres a l'aire lliure més importants del món.


















I és en aquesta zona, a pocs quilòmetres del poble de Tírig, que trobem el Museu de la Valltorta.

El Museu compta amb quatre sales d'exposició i una sala de projecció d'audiovisuals, que permeten seguir l'evolució del poblament humà d'aquestes terres. Hi destaca la reproducció de la Cova dels Cavalls, declarada monument historicoartístic el 1924. A més, s'hi organitzen visites guiades per a grups a algunes coves i abrics de la Valltorta.























Els abrics i les pintures

A la Valltorta es coneixen 21 abrics amb art llevantí, on hi ha pintades figures humanes i animals amb gran naturalisme. Els animals més representats són cérvols, tant exemplars mascles com femelles, i fins i tot cabres salvatges i senglars, que en ocasions apareixen ferits per fletxes clavades al ventre, al coll o a l'esquena. Es poden identificar, a més, alguns exemplars de bous, cavalls, gossos o llops i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu nombre les masculines, armades amb arcs i fletxes, tibant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades amb faldilles llargues ajustades als malucs i amb el tors descobert. Homes i dones, especialment els primers, s'adornen amb diversos tipus de pentinats, plomes i cintes al cap, al tronc i a les extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça.
































































































































També podeu entrar a aquestes pàgines:

Pàg 1

Pàg 2

sábado, 14 de mayo de 2011

ELS PATINS

Per Marta García

Joan i Maria eren dos amics que sempre jugaven junts però un dia estaven avorrits perque no se´ls acudia res.

-Maria, després, a les cinc t´invite a la meua casa

-Val

Quan es van retrobar a casa Joan aquest li va dir:

-Anem a donar una volta pel bosc?

-Sí

Caminant anaven xerrant

  • Demà és el meu aniversari- va dir Joan.

  • Que bé!- va exclamar Maria

Al cap d´una estona

  • Ohhh, mira, un forat- cridà Maria- Joan, posat pel forat, és un passadís.

Joan va entrar i darrera ho va fer Maria. Prompte van començar a sentir sorolls i unes veus llunyanes. Maria es va asustar i volia fugir però Joan li va dir:

-no passe res, vine

Seguiren caminant mentre les veues sonaven més fort. Maria i Joan estaven molt intrigats.

  • Vaja , mira Joan,la roda d´un patí

  • M´encantaria tindre uns patins!- sospirà Joan

  • Hem d´averiguar d´on venen eixes veus.

Acceleraren el pas i aviat van descobrir el misteri: eren els iaios de Joan

-Què feu?- va preguntar Joan

-Ens has descobert!- digueren els iaios- Estaven fen- te uns patins per a regalar-te´ls demà però ens falte una roda

-Maria dona´m la roda del patí que hem trobat

I així va ser com Joan va tindre els seus patins.

L¨illa misteriosa

Per Nicolás Estévez

Acó era una familia que estava molt avorrida i buscava diversió. Adolfo i Rosa eren els pares i Jaume i Marian els fills. Van decidir anar de vacances i van pensar en fer un viatge en vaixell a una illa que tothom deia que era molt bonica.

I així ho feren; van embarcar a migdia i van dinar amb el guia i el cuiner. Al cap de tres hores de navegar es van trobar amb una forta tormenta; de sobte el vaixell va xocar amb la costa i va encallar. La familia va anar a parar de esta mena a una platja i pensaven que estaven en una illa deserta perquè no es veia cap persona ni edifici.

Començaren a explorar l´illa i sols deixaven de caminar per a menjar o fer les seues necessitats.

Al segon dia de caminar van trobar un búnquer amb la porta oberta; hi van entrar i sols van trobar unes ràdios de plàstic. Després van veure un túnel i es van endinsar fins que van trobar amb molta sorpresa un cartell d´eixida. Van sortir per la porta i ....es van trobar amb un parc d´atraccions!!


Les rosetes

Per Quique Toquero

Cinc xiquets i un gos van anar un dia a una granja on van vore molts cadells que portaven penjats al coll uns nombres.

Estaven passejant per la granja quan aparegué de sobte un monstre amb un tractor. Espantats els xiquets fugiren i atabalats caigueren dintre un pou. Passat el susto hi van trobar una bossa on hi havia moltes rosetes("palomitas de maíz") de molts colors. Es van quedar pensant i un va dir:

  • Estic a punt de resoldre aquest misteri.

Tenien que lliurar-se del monstre així que li van preparar una trampa. Va funcionar i el mosntre va caure en ella; aleshores li van traure la màscara que portava i era un home que va resultar ser un fabricant de rosetes que volia aconseguir la fórmula de les rosetes de colors.

Conte contat, aquest misteri s´ha acabat


EL CAPITÀ I EL TRESOR

Per Sergi Burdeus

Añadir imagenHi havia una vegada un capità, Garfio, que era el més fort de tots els capitans del planeta.

Un dia va trobar un mapa que indicava un tresor i va decidir amb els seus ajudants anar a buscar-lo.

En la recerca primer van entrar a una cova, la van recòrrer sencera i no van trobar res... excepte un mosntre ben gran. La cova es va tancar i Garfia amb els seus ajudants van lluitar contra el monstre. Luitant, lluitant van trobar una altra eixida de la cova i es van salvar del monstre.

Van continuar la recerca viajant per molts llocs del planeta fins que van arribar a l´Àfrica, en concret a Moçambic; en un dels poblets guiats per la creu que en el mapa senaylava el tresor van excavar i el van trobar


Conte contat, els tresor encara no s´han acabat.


LA CASA ENCANTADA

Per Miguel Angel

Sonia i Javi eren dos germans que vivien en un poble molt xicotet però molt bonic amb casas de molts colors. Propo del poble, en una muntanya hi havia una casa gegant, vella, un poc debolida i que donava molta por.

Javi i Sonia eren molt valents així que Javi li va dir a Sonia:
- Anem a la casa de la muntanya?
- D´acord-respongué Sonia- Anirem demà pel matí i haurem d´agafar motxilla, llanternes, entrepan, aigua...
-Sí.

Al matí següent els dos germans anaren a la muntanya i van arribar fins la casa. Decidits van entrar i al poc van escoltar un soroll
- Aneu- se´n d´ací-va sonar en la casa
- Què ha sigut aixó-va dir Sonia
-Ahhhhh, Sonia, mira, un fantasma!!!!- va cridar asustat Javi

Els dos germans van fugir a una habitació gran i es van amagar a un armari. Al cap d´una estona els xiquets van eixir de l´armari i van buscar el fantasma; quan el van trobar li van dir:

-Senyor fantasma per què no vol ser amic nostre- va parlar Sonia
-Mmm...val- digué el fantasma- Jo em dic Marc i voslatres?
- Ella és Sonia i jo Javi.
-Per què viu en aquesta casa,Marc?- preguntà Sonia.
-Perquè està abandonada.
- Vols vindre a jugar amb nosaltres a casa nostra?-va dir Javi.
-D´acord, aniré amb vosaltres.

A partir d´aquell dia tots els dissabtes Marc baixava de la muntanya i anava a casa de Javi i Sonia a jugar.

I conte contat, ja s´ha acabat.


viernes, 13 de mayo de 2011

Visita virtual a la cueva de Altamira

¡Una pasada de animación !

Una vez entréis en la página tenéis que clicar sobre la pantalla para ver la animación.


Altamira

También en la misma página encontraréis muchas más cosas interesantes sobre otros momentos de la historia pero como que estamos estudiando ahora la prehistoria os pongo aquí el enlace para ir directos a la parte que nos interesa ahora

prehistoria

Pàgines sobre Prehistòria 1

Us deixe pàgines on podeu conèixer més sobre la prehistòria, jugar, vore imatges...

Pàg 1 Imatges.

Pàg 2 Activitats variades

Pàg 3 En aquesta trobareu que a l´esquerra hi ha diferents apartats on podeu clicar. Us recomane clicar també sobre les paraules subratllades de color perque voreu imatges aclaridores sobre animals, com vivien, etc

Pàg 4 Activitats variades

Pàg 5 Ordenar dates cronològiques

Pàg 6 Una altra d´ordenar

Pàg 7 Per a practicar sobre els segles

Pàg 8 Una altra sobre el mateix

Pàg 9 Completar esquema temporal

Pàg 10 Sobre el Paleolític

Pàg 11 Utilització d´animals al paleolític

Pàg 12 Comparant Paleolític i Neolític

Pàg 13 Sobre el neolític

Pàg 14 Més sobre el neolitic

Pàg 15 Si voleu aprendre i vore moltes coses sobre la prehistoria entreu a aquesta pàgina i navegueu pels molts apartats que té.

Pàg 16 Mini-documental sobre l´art rupestre (està molt xulo)

Pàg 17 Sobre l´home de Cromagnon de la col.lecció "Erase una vez el hombre"

Pàg 18 Igual que l´anterior però sobre l´home de Neardenthal

Matí d´atletisme















































martes, 10 de mayo de 2011

Història 1





La xiqueta desapareguda

Per Ruth Zdrinca

Un dia una xiqueta de vuit anys que es deia Dia estava jugant a la seua habitació. Com que es sentia sola va decidir anar a casa la seua amigaMaria i abans d´anar-se´n va deixar una noteta als seus pares enganxada a la porta de la nevera.

Quan Alba i Josep, els pares de Dia, van tornar a casa van pujar a la habitació de la xiqueta i no la van trobar. Aleshores els pares es van asustar pensant que la haurien segrestat, així que van cridar a la policia.

Mentre la policia i els pares la buscaven pel poble la xiqueta va tornar a casa i quan els pares, cansast i tristos varen tornar la van trobar esperant-los. Després d´abraçar-la molt aliviada

-On estaves?- va dir cridant la mare

-En casa de Maria. Que no heu vist la noteta que vos he deixat?-va dir Dia anant cap a la cuina

" Mama i papa em vaig a casa de Maria" va llegir.

Els pares estaven contents perque no li havia passat res i van acordar que a partir d´aleshores mirarien a la porta de la nevera per si de cas.

Conte contat, conte acabat