sábado, 28 de marzo de 2015

"Aventurers al rescat" per Héctor Morillo

Hi havia una vegada als Estats Units dos xiquets que es deien William i Celios. Passejaven pel parc quan de sobte va aparéixer un portal gengant davant seu. Mentre, la gent que hi havia al seu voltant no veia el que estava passant.
Decidits, van travessar el portal i es van trobar en una gran planura, al costat d´una tenda de campanya. A ella es van apropar i i dins van vure un home de mitjana edat.
-Qui ets?-li van preguntar
-Em dic Shin Yu i vosaltres sou William i Celios, els elegits per a salvar el món del malvat Wimber que contamina moltíssim el planeta. Deveu parar-ho. Ara, durant uns dies fareu unes proves per a entrenar-vos i aprendre a controlar moltes coses. Descanseu, demà començarem.


A l´endemà
-Hui aprendreu a portar pesos pesats. Portareu en dos pitxers de fang aigua del pou que està a uns 100 km d´ací. Anireu i tornareu sense brúixola i si supereu esta prova aconseguireu el poder de la força.
Els dos amics van marxar i encara que van tardar molt en tornar van aconseguir el poder de força.

Després de descansar de la primera prova Shin Yu els va plantejar la segona
-Hui teniu que aconseguir el poder de la telepatia i teniu que fer-ho sense ajuda.

William i Celios van marxar per la sabana pensant com fer-ho. Es veien molts animals per la planura i van decidir de provar amb algun d´ells, així que es van apropar a una girafa entretinguda en menjar i quan ella se´ls va quedar mirant van concentrar la seua ment i van lograr comunicar-se amb ella.
Contents van tornar a la tenda. Sin Yu es va sorprendre de que ho aconseguiren tant ràpidament.
-Com heu acabat tant ràpid??? Aleshores anem a fer l´última prova, la de resistència i agilitat.

Els tres van marxar cap una alta muntanya que es veia a l´horitzó i quan van estar als seus peus Shin Yu els va dir:
      -Tenia que pujar-la en un màxim de nou minuts. Ja!
Els dos amics es van enfilar amb tota rapidesa i encara que era cansat es van esforçar tant que la van pujar en set minuts.
-Ja esteu preparats per enfrontar-vos a Wimber. Descanseu i demà anireu al seu castell.

Al dia següent William i Celios es van posar en marxa cap al castell però abans, amb la seua telepatia, van cridar a tots els animals per a tindre més força front a Wimber.
Silenciosament van rodejar i entrar al castell on van pillar per sorpresa a Wimber. Aleshores es va armar una gran lluita entre els dos bàndols: Wimber i els seus servidors per una banda i els dos amics i els animals per l´altra. Finalment van véncer els amics i els animals i van aconseguir que Wimber renunciara a seguir contaminant.

Acabada la seua missió i després de despedir-se de Shin Yu William i Celios van tornar a travessar el portal i van tornar a casa seua.
Ja en casa van veure com en la televisió donaven la notícia de que tots els països del món havien acordat no contaminar més el planeta. William i Celios van somriure: Wimber complia la seua rendició.


jueves, 26 de marzo de 2015

La romana

Sheila ens ha portat a classe una romana que és un tipus de instrument per a pesar molt antic. Ella ens ha trasmet el que li han explicat els seus pares.

Hem buscat alguna informació per internet.

"La romana  és un instrument que servix per a pesar, compost d'una palanca de braços molt desiguals, amb el fidel sobre el punt de suport. El cos que s'ha de pesar es col·loca en l'extrem del braç menor, i s'equilibra amb un pilar o pes constant que es fa córrer sobre el braç major, on es troba traçada l'escala dels pesos."


"Les romanes s'usen des de temps molt remots, encara que el seu nom suggerix que la seua forma definitiva, així com la seua utilització, correspon als temps de la Roma Antiga. 
L'aparició de balances i bàscules mecàniques i, posteriorment, electròniques, han arraconat l'ús de la romana a ambients rurals poc desenrotllats ja que les balances electròniques són més ràpides i precises". (Tret de la Wikipedia)
 
 

miércoles, 25 de marzo de 2015

Felicitacions, Fernando!!!!!

A l´atenció especial dels alumnes de la promoció 2012-2014.

Fernando ha rebut Premi Extraordinari de Primària pel seu rendiment acadèmic amb nota mitjana de deu. Ho tens ben merescut, Fernando!

En l´acte d´entrega, marcat amb una estrela


Tu nombre en egipcio antiguo

Si queréis ver como se escribe tu nombre en jeroglífico clica sobre la imagen y sigue las instrucciones

http://lexiquetos.org/nombres-jeroglificos/

domingo, 22 de marzo de 2015

Día mundial del agua

El 22 de marzo se celebra desde 1993 el Día Mundial del Agua instaurado por la ONU.
El tema de este año es: "Agua y desarrollo sostenible"

Algunos datos sobre la importancia del agua y su uso:

--- La Organización Mundial de la Salud recomienda un mínimo de 7´5 litros por persona y día para cubrir las necesidades básicas.

---748 millones de personas no tienen acceso a agua potable en condiciones y 2.500 millones no tienen sistemas de saneamiento.

---Al menos 1.800 millones de personas beben aguas contaminadas

---Para fabricar un folio de papel se necesitan 10 litros de agua; para 500 grs de plástico, 91 litros

---Entre 2000 y 2050 se prevé que el uso del agua para industria aumentará un 400%

---Para conseguir una caloría de alimento hace falta un litro de agua pero el mal uso del agua hace que a veces se utilicen 100

---De cada 100 litros de agua se emplean 70 en agricultura. Dado el aumento de población se preve que hasta el 2050 se ha de aumentar un 60% la producción de alimentos...hará falta mucha más agua.

---En los países no desarrollados  las mujeres y niñas pasan el 25% de su día recoogiendo agua para sus familias.
 
Unos tanto y otros tan poco


sábado, 21 de marzo de 2015

jueves, 19 de marzo de 2015

La personificació: "El llapis i la sireneta"

Alberto va escriure per al Premi Vicent Marçà aquest conte en el que utilitza la personificació

"Fa molt de temps hi havia una ciutat anomenada "Sacapuntas" Allí vivien llapis i fulls de quadern.
En aquell temps els llapis no sabien nadar i els fulls no sabien volar.
Un dia un llapis va anar a parar al mar i allí estava lluitant amb les ones i la bromera del mar patint per la seua vida. Afortunadament una sireneta va passar prop i en vore´l el va salvar.
Des de llavors el llapis i la sireneta es van fer amics. Ella li va ensenyar a nadar i ell a escriure.
Passats uns dies cadascú va tornar a casa seua i així va ser com el llapis va ensenyar a tots a nadar i la sireneta a les altres a escriure."

Autor: Alberto Demian


Practicando con la "h"

http://www.aplicaciones.info/ortogra/ortohh.htm

http://cplosangeles.juntaextremadura.net/web/edilim/tercer_ciclo/lengua/ortografia/la_h_intercalada/la_h_intercalada.html
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-tic/41701419/helvia/aula/archivos/repositorio/0/18/html/Lenguatic/Italica/lim/Uso_de_H/Cuidado_con_la_H.html
http://www.reglasdeortografia.com/h09repaso01.html

lunes, 9 de marzo de 2015

Tu vals molt!

Anabel era minusvàlida i se sentia malament perquè veia als seus amics i amigues jugar a futbol, voleibol, tennis... i ella no podia. un dia la seua amiga Perla li va dir
-Per què sempre dius que tú no vals?
-Perquè és veritat! per molt que em diguen que sóc especial, jo no em sent especial- va dir Anabel amb veu trista i ulls plorosos.


La iaia d´Anabel sempre intentava consolar-la però sense resultat.

A Anabel li agradava la natació i un dia que anava amb Perla va vore als seus amics nadar
-Perla, tú creus que jo podria fer natació?
-Anabel, tú saps que no m´agrada destrossar somnis...
Perla es va quedar amb la paraula en la boca perquè Anabel havia marxat plorant.

Van passar mesos; s´apropava Nadal. El dia abans de Nadal Anabel, en un moment en que se sentia molt trista, va demanar un desig: desaparéixer per tota l´eternitat i , plorant, es va quedar dormida.
-Desperta Anabel!
Anabel es va sobresaltar i en obrir els ulls...
-Qui ets?- preguntà Anabel a una fada que estava just suspesa en l´aire davant seu
-No tingues por, sóc la fada Melina i he vingut per a ensenyar-te lo especial que eres. Vine, acompanyam!

Melina va agafar de la mà a Anabel i la va teletransportar.
-On estem?
-En el passat
-Qui és eixa xiqueta?
-És Trela, és minusvàlida com tu. Ella no ens pot vore.
En eixe moment Trela va començar a dir coses horribles sobre ella mateixa.
-Per què ho fa?per què diu eixes coses sobre ella? sols perquè siga minusvàlida no vol dir que no servisca per a res!
-Anabel, tu també fas aixó. Estàs sempre pensant "jo sóc inutil", "jo no valc"...tu creus que és així?
-No, jo no sóc pareguda a Trela, en el fondo jo sé que sóc especial- va dir Anabel, satisfeta mirant a Trela.

En acabar de dir-ho Anabel es va girar per a mirar a la fada però ja no estava. Tampoc Trela. Anabel estava a la seua habitació, sentada en el llit i la seua tristesa per ser minusvàlida havia desaparegut.
Des d´aquell moment Anabel va confiar més en ella, va viure amb menys pors i fins i tot es va dedicar a la natació guanyant, al llarg dels anys, importants trofeus.

Autora: Yasmin Omari




sábado, 7 de marzo de 2015

Premi Narrativa Escolar Vicent Marçà 2015


Pau Farrán Bonet ha sigut premiat per la Comissió Cívica Vicent Marçà pel seu conte: "El tabal màgic" que publicarem en aquest blog després de la seua publicació en el llibre recull de l´editorial Bromera.
 Felicitacions, Pau!!!


De la festa, la vespra...a l´escola

Erik, Pau i Eva...la música festera

Els pregoners

Taller de mesures


martes, 3 de marzo de 2015