martes, 30 de abril de 2013

Per què és festa l´1 de maig?

 (Text de la Viquipèdia)
    El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa delmoviment obrer mundial.  

  Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors   fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889 . Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago  , l'  1 de maig  seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores  . La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig   per forçar la patronal  i els Estats liberals   a acceptar la jornada de 8 hores.

   La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886  . 
 
    Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables)   és un dia festiu i ja gairebé sense càrrega reivindicativa; s'ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa més del calendari.


Jugant amb la g, j, tg, tj

Nota d´una filla a sa mare:
Mare, ara jo estic a la platja amb la tia i els meus amics. T´he deixat penjada una bossa amb taronges i unes maduixes roges.
Tornaré a casa amb unes esponges que t´he comprat i gel, però no et tornes boja si vaig tard a casa perquè tu saps que al supermercat hi ha molta gent.  (Sara)

Al carrer hi ha un boig que és mig pèl-roig  i l´altre mig ros. Té un ajudant lleig que agafa taronges i te les tira al cap. Porten un lleó salvatge que et pot traure el fetge. (Marc)

Embarbussaments

Que ingenu és l'Eugeni i quin geni que té l'ingenu de l'Eugeni!


Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Si el penjat es despenja, es menja els setze fetges dels jutges del jutjat que l'han penjat.

Gens de gent té en general el gerent gens gentil amb la gent.

viernes, 26 de abril de 2013

Finales terroríficos de microrrelatos


"En lo más profundo de la cueva, cuando el equipo de espeleólogos estaba a punto de darse la vuelta..."

Este era uno de los  fragmentos para los que debíamos idear finales terroríficos y aquí hay algunos de los que hemos escrito:

..un monstruo gigante le quitó la cabeza a un espeleólogo y se la comió. Al resto de los hombres les tiró lava y ácido y se fundieron.  (Izan) 


..vieron oro,millones y millones de kg de oro. Cuando se acercaron se dieron cuenta de que era oro tóxico. Intentaron escapar pero no se salvaron (Fernando)

...apareció una chica diciendo: venid conmigo.
Ellos hicieron caso a sus hipnotizadoras palabras y la siguieron por un pasadizo. la chica pronunció unas raras palabras y aparecieron zombies y vampiros que les chuparon la sangre y se los comieron. (Mireia)


...les atacó un moctruo de ocho cabezas y cada una de ellas tenía cien espadas. El monstruo acabó con todos los espeleólogos y luego se fue a cazar su siguiente víctima (Víctor)
... cuando de repente vieron un hombre muerto cubierto de sangre. ¡Lo habían matado unos segundos antes. Cuando el equipo quiso irse alguien o algo- no se sabe quién o qué- los mató. Sus espíritus aún están en la cueva. ¡Cuidado! (Bianca)

... encontraron un dinosaurio que se había escondido en aquella profunda cueva para apoderarse del mundo tras provocar un gran terremoto. (Sara)


Otro fragmento:

"El pequeño extraterrestre había llegado a nuestro planeta de noche, así que no tenía idea de lo que podía pasarle cuando se hiciera de día. Por eso al salir el sol..."

 ...se sentía tan débil que buscó una sombra. estuvo horas pero el sol le derritió primero una pierna, luego un brazo y después el otro. Con la pierna que le quedaba  volvió a su  nave e intentó volver a su planeta pero el sol le derritió el corazón y murió. (David)


...probó a ponerse al sol un poquito pero entonces se convirtió de un ser pequeñito a un monstruo gigante que devoró toda la ciudad.(Pau) 


...pensó que los humanos querían destruirle y yendo por todas las calles el extraterrestre mató a todas las personas del mundo entero. (Izan)

...siguió durmiendo por si acaso le pasaba algo malo. Mientras dormía pasó por allí un nazi con una pistola que le despertó y al abrir los ojos le pegó un tiro y le mató. (Fernando)





jueves, 25 de abril de 2013

Il.lustrem poemes d´Estellés

D'un en un se n'isqueren els difunts, 
calladament, entre les tombes gràvides, 
i es concentraren a la porta del 
cementeri, amagant-se entre els xiprers, 
i circulaven entre els morts consignes, 
subversives consignes ben xifrades, 
mentre esperaven l'arribada de 
l'enterrament del metge. Però el metge, 
dins el taüt, es va apercebre, amb pànic, 
de la proximitat del cementeri 
i la subversió d'aquells clients, 
i amb els peus i amb els punys trencà la tapa 
i se n'anà corrents entre les vinyes, 
i no parà fins arribar a Nàquera.





CANÇÓ DE L'HOME PARAT AL CANTÓ
Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.
No sabia d'on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.
Pssaven -i ells les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafats en un abraç.
Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l'home no s'hi movia
perquè era l'home parat.
Llums que s'apaguen i encenen,
la fira de la ciutat,
çi en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.
Si de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.
Es féu un arbre de pena,
és feu un arbre d'espant,
allí, al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.
Algú va avisar l'alcalde,
i l'alcalde, un “concejal”,
i el “concejal” els qui duien 
la grua municipal.
Com qui lleva un monument
d'un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l'home, l'home parat.



Isa diu que està molt contenta perquè cada vegada dibuixem millor.


martes, 23 de abril de 2013

23 d´Abril,dia del llibre


M'obro i tanco i guardo a dins
històries, consells i lliçons
hi ha qui em guarda amb molts bons fins
i qui em deixa pels racons.


No té arrel, branques, ni soca
i ple de fulles està.


Té llom i no té espina
sap molt i no parla
té fulles i no és planta
què és?

Tengo hojas sin ser árbol,
te hablo sin tener voz,
si me abres no me quejo,
adivina quien soy yo.

Con mis hojas bien unidas,
que no me las lleva el viento,
no doy sombra ni cobijo,
pero enseño y entretengo.

Sin ser árbol, tengo hojas,
sin ser bestia, un buen lomo
y mi nombre en cada tomo.

 

Los tragafuegos



Como os ha gustado tanto el cómo un personaje de la película hacía fuego con las manos o lanzaba llamas por la boca os subo aquí cómo lo hacen.

 TRAGAFUEGOS En general, se llaman “tragafuegos” a las personas que, de manera artística,  lanzan fuego por la boca. El tragafuegos sorbe un líquido inflamable y luego lo lanza sobre una antorcha encendida que sujeta en su mano, a cierta distancia de su cara, produciéndose una espectacular llamarada. A veces, quedan pequeños restos encendidos dentro de la boca, lo que resulta muy llamativo, pero el tragafuegos debe limpiarse bien después de lanzar el fuego y, sobre todo, tener mucho cuidado en no tragarse el líquido, porque  puede producir muy graves consecuencias. También hay tragafuegos que, al igual que los fakires o algunos magos,  manipulan el fuego, pasandose antorchas encendidas  por los brazos, el pecho o diversas partes del cuerpo. Este tipo de atracciones visuales resultan  muy llamativos, especialmente en pasacalles, desfiles  o espectáculos nocturnos al aire libre.
(de la pág.http://www.slideboom.com)

JORNADES CULTURALS: Corazón de tinta

Película basada en un libro de Cornelia Funke primero de la trilogía Mundo de Tinta
Cornelia Funke nació en 1958 en Dorsten (Alemania)  Está considerada como la autora alemana más exitosa de literatura infantil y juvenil.
 Entre sus mayores éxitos se cuentan los superventas  El jinete del dragón, El señor de los ladrones y la trilogía del mundo de tinta, que trata de Meggie, su padre Mo y un misterioso libro.

JORNADES CULTURALS: bàsquet






L´equip classificat




Partit alumnes vs professors

Jornades culturals: Taller de còmic i dibuixos animats

Samuel, el pare de Víctor, ha tingut l´amabilitat de fer amb nosaltres un taller de dibuixos animats. Ens ha ensenyat moltes coses  perquè ell en sap molt. Ho hem passat molt bé i hem disfrutat mentre el còmic que hem de fer anava prenent forma.


Alguns dels esbossos que hem fet