jueves, 16 de marzo de 2017

Conte "No te´n vages!" per Arnau


Arnau Navarro Domínguez




Hi havia una vegada un xiquet molt poruc que només tenia por a la foscor. No podia quedar-se ni un moment sol en la foscor sense sa mare.
Cada nit passava el mateix: que si el monstre de l´armari, que si el monstre del corredor, que si el el monstre de davall del llit...Sa mare estava farta; cada nit tenia que esperar a que el seu fill s´adormira perquè si no...el seu fill li deia: "no te´n vages!!!." Cridava tant que sa mare cedia sempre.
Sa mare va provar a posar llumetes, cantar-li cançons de bressol, ninotets...però "No!!! No te´n vages!!!"
Els monstres, que de veritat existien, veien cada dia la por que els tenia i això els entristia ja que ells eren carinyosos i mai havien fet mal a ningú.
Un dia el monstre de l´armari, veient com els altres monstres estaven cada vegada més tristos, va decidir entrar en acció així que cada nit que podia anava a veure al xiquet però quan arribava el petit ja estava dormit  i sa mare...esgotada. Una nit, una altra nit...moltes nits fins que el monstre de l´armari ja va tindre prou i va despertar al xiquet en plena fase rem. El xiquet es va quedar sense paraules: la seua major por s´havia fet realitat, el monstre de l´armari hi estava, ell sense sa mare i...en la foscor!
 Quan va poder reaccionar va fer ´única cosa que podia fer: soltar un crit enorme .AHHHHH!!!!
Al cap d´una curta estona el monstre li va poder explicar que volia fer-se amic seu. A l´escoltar-ho els altres monstres van eixir a presentar-se també i ara totes les nits juguen tranquils i sa mare ...pot descansar tranquil.la.

                                        

Conte "Un llapis màgic" per Liya


Liya Qiu Liu


Hi havia una vegada un xqiuet anomenat Maliang al que li encantava dibuixar però que no tenia diners per a comprar un llapis.
Un dia, quan anava a passejar va veure una academia d´art. Maliang va pensar: “ em podría ajudar a dibuixar bé”. Va entrar però li van dir : “ Un xiquet així de pobre com pot dibuixar?, jajajja”
El xiquet va caminar fins sa  casa i va decidir dibuixar al natural així quan va pescar un peix el va dibuixar amb una branca d´arbre i el peix li va eixir perfecte.
Una setmana més tard Maliang ja dibuixava bé però encara desitjava tindre un llapis.
Una nit va aparéixer un màgic que li va donar un llapis màgic. No va tornar a ser pobre.
En la platja un mariner es va quedar sense vent i li va demanar a Maling que dibuixara un poc de vent.Maliang ho va fer  i…
-Prou, prou! Més fluix!
Maliang es va enfadar i en va dibuixar més i més de vent i al remat el vaixell es va enfonsar.


Conte "La xiqueta i el drac valent" per Nuria

Nuria Espada Fabrega





Hi havia una vegada un drac que no tenia por a res. El dia en que va ocórrer aquesta història estava volant i derrapant quan va sentir els crits d´una xiqueta. De seguida va anar a veure què passava però la xiqueta tenia por als dracs així que el drac la va tractar de tranquilitzar i ella, veient que era bó, va intentar no tindre-li por.
      -Què te passe, xiqueta?-va preguntar el drac
   Que m´he perdut
   No te preocupes, jo t´ajudaré
   Però és que...em fas por
   No vaig a fer-te res, sóc un drac molt bó i a més sóc molt valent
   Com et dius?
   Aragó, i a tu? Com te diuen?
   Ginebra
Mentre parlaven la xiqueta s´anava acostant al drac i al final el va acarciar.
     -Puja i te portaré a casa-li va dir el drac.
Així va ser i des d´aleshores el drac i la xiqueta es van fer amics i no es van separar mai.