sábado, 29 de enero de 2011

Eclipsi a l´aula

Fuen està ensenyant-vos moltes coses sobre l´univers i de la forma més pràctica i aclaridora per a vosaltres així que vos ha fet recrear un eclipsi a l´aula.















Seria ben bonic que ho compartireu a casa amb la vostra familia, com un activitat familiar.
















Fent pesades


A l´aula hem estat fent pesades amb dos tipus de balances:

-de dos plats i per a objectes molt lleugers





















- balança de resort: dinamòmetre (també anomenada balança newton)

Experiments a l´aula 3




















La cristal·lització és la formació d'un cristall. Es pot donar en un medi natural o de formes sintètiques. A l´aula, fa dies, vam disoldre sal en un vas de precipitats, després vam enganxar un cordellet a un furgadents de manera que part del cordell quedara immers a la solució. Poc a poc van anar formant-se menuts cristalls al llarg del cordell. La foto correspon al moment en que els hem observat amb la lupa binocular. Eren de lo més bonic, pareixien diamants!







Eslògans per al Dia de la Pau

Aquest són els eslògans que vau crear per parelles

















Pau al cole:

On hi ha amistat hi ha pau

Pau i amor, i l´amistat al cor

Al cole canviem el mal per bé


Pau al món:

Tu decideixes: tria la Pau al món

Fes Pau i viu

On hi ha guerra no hi ha pau,
On hi ha pau no hi ha guerra

La comunitat és per a l´amistat
i l´amistat és bondat



Pau en familia:

Dia de Pau, dia en familia

Familia en Pau, món en Pau

Estar amb la familia és estar feliços i units

miércoles, 26 de enero de 2011

Astronomia 2

He trobat una pàgina que està genial per aprendre sobre l´univers de manera divertida. Cliqueu :
Mirando las estrellas

(Si teniu algun problema per entrar pot ser siga per la capacitat o programes del vostre ordinador).

Cançó: El món seria molt millor

El món seria més feliç
si tots fóssim amics.
Jugar tots junts, cantar tots junts,
seria divertit.

El món seria molt millor
si no tinguéssim por
si sense demanar perdó
poguéssim ser com som.

El món seria més humà
si tots fóssim germans
si ens agaféssim de les mans
com mai ho hem fet abans.

En un altre món
és el món que volem
és el món que volem
en un altre món.

Si voleu escoltar-la mentre veieu xiquets d´arreu del món cliqueu a les paraules següents: Món millor

Símbols de la pau



















El colom blanc

El colom blanc amb una branqueta d'olivera al pic té un origen bíblic. En el judaisme, el cristianisme i l'islam una branqueta d'olivera significa la pau. El Pentateuc, l'Antic Testament i l'Alcorà expliquen que en el relat de l'Arca de Noè aquest encarregà a un colom a veure quin era l'estat del món després del diluvi universal; quan tornà, ho fé amb una branqueta d'olivera al bec, fet que representava que les aigües ja s'havien calmat i que per això l'havia pogut recollir de la primera olivera que trobà.
Altrament, la tradició grega també considera les branques d'olivera com a símbol de pau (la planta era considerada sagrada de l'antiga deessa de la saviesa, Atena), i també el derrotat exèrcit romà utilitzà branques d'olivera com a bandera blanca de rendició.

















El cercle amb quatre línies fou dissenyat inicialment en 1958 per Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la Campanya per al Desarmament Nuclear. Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura i la cultura popular del moment i des d´aleshores el símbol fou internacionalment conegut.
Es creu que l'origen d'aquest símbol es deu a les lletres N i D de "Nuclear Disarmament" en alfabet semafòric superposades. Però el 1967 Gerard Holtom digué :"Vaig dibuixar-me a mi mateix: la representació d'un individu desesperat amb les mans obertes cap a fora i cap a baix a la manera dels pagesos del quadre de "Els afusellaments del tres de maig" de Goya. Vaig enllestir el dibuix amb una línia i posant-lo dins d'un cercle".
Altres sostenen que és la petjada d'un ocell al·ludint el simbolisme del colom de la pau.

viernes, 21 de enero de 2011

Astronomia 1





















La propera setmana començarem a ustudiar l´univers així que vos deixe una pàgina molt interessant on podreu vore moltes fotos de planetes, galàxies...a més de descobrir moltes dades.
Com sempre NO CLIQUEU A PUBLICITATS, sols a les fotos o noms del tema corresponent.

Cliqueu a la paraula següent: astronomia








Premi Vicent Marçà

De la nostra classe María Maireles ha guanyat el premi de contes "Vicent Marça". La ceremonia d´entrega serà a l´abril al Teatre principal de Castelló. Aquest és el seu conte

LA FONT DE LA JOVENTUT

Em dic Pau i visc en una caseta menuda però bonica al poble de Villa Cova. És un tranquil poble a les muntanyes que té un riu, una escola, una estació abandonada i un antic ajuntament, però pel que es un poc conegut i que li dona nom és la cova on diuen que hi ha font de la joventut.

El meu iaio, quan era molt jove, va anar a explorar la cova per trobar la font pero quan quasi ja havia arribat va vore que se li havia fet massa tard i va tenir que tornar corrent a sa casa; es va quedar a un pas de trobar la font però m´ha contat moltes vegades que coneix una persona que sí la va trobar i va beure d´ella i que eixa persona encara...té nou anys!

A mi m´agradaria anar a la cova amb els meus amics, Xavi i Pere, així que avui a l´escola els ho proposaré.

---------------------------------------

Ja està! Mentre esmorzavem al pati els ho proposat i han dit que sí, que ells també volen anar, així que hem quedat el dissabte a les vuit a la plaça del poble. Portarem menjar, aigua i llanternes.

Quina il. lusió! Per fi podré buscar la font!!!

-------------------------------------

Aquest matí hem segut tots tres puntuals, poc abans de les vuit ja estavem a la plaça impacients per començar l´expedició. Ens hem saludat i de seguida ens hem ficat en camí. Al cap d´una estona

-M´estic pisant!- ha exclamat Pere-.

-Dons pisa darrere d´un arbre- li ha respost Xavi-.

Després hem seguit caminant una bona estona fins que la gana ens ha fet parar a esmorzar. Jo portava un entrepà de pollastre amb pernil que estava boníssim i que m´he menjat en un tres i no res. Que bó que estava!

En acabar d´esmorzar Xavi, que és una mica gandul, ha preguntat:

  • Quan falta , Pau?

  • Ja falta poc- li he contestat per animar-lo perque jo no savia si faltava molt o poc-.

  • Es que estic molt cansat- ha insistit Xavi-.

  • Va, Xavi, que ja quasi arribem- ha dit Pere-.

  • I així ha sigut, en girar la propera corba hem vist una gran explanada al peu d´una xicoteta muntanya i l´entrada a un cova entre les roques.

Oblidat el cansanci hem corregut cap allí, hem tret les llanternes de les motxilles i ens hem endinsat en la cova. Només entrar ens hem quedat bocabadats mirant la gran sala on s´iniciava la nostra aventura.

-Que gran és!- ha exclamat Pere-.

-I tant!- ha susurrat Xavi-.

Jo estava impressionat i buscava enfocar amb la llanterna per si estava la font. No hi era però es veia una altra entrada en la paret de la cova que estava a la nostra dreta

  • Mireu, hem d´anar per ahi si volem buscar la font.

  • Doncs anem-hi!- han dit Xavi i Pere amb decisió-.

Parant compte d´on xafavem hem seguit el túnel que començava en aquella entrada i durant una estona l´hem seguit enfocant les llanternes al davant preguntant-mos quan faltaria per trobar la font.











Al remat el túnel s´ha acabat i ens hem trobat en una altra sala un poc més menuda que la primera i al mig hem vist, a la fí, la font de la joventut.












Estavem molt contents i emocionats i ràpidament hem tret les botelles que portavem per omplir-les d´aigua i beure. En començar a omplir-les, de sobte i qui sap d´on, ha aparegut un home (podeu imaginar l´ensurt que ens ha donat!) que ens ha dit amb veu seriosa:

  • Aquesta font es la de la joventut, si la bebeu vos quedareu per sempre en deu anys. Penseu bé el que voleu fer.-

Nosaltres ens vam quedar quiets pensant uns minuts i després..

  • Jo la vull beure- Ha dit Pere-.

  • Jo també- he dit jo convençut-. I tu, Xavi?

Xavi ha dubtat uns segons i ha dit:

  • Jo no la beuré, vull fer- me major i treballar.

Pere i jo ens hem mirat estranyats, hem arronsat les espatles i en acabar d´omplir les botelles hem begut de l´aigua de la joventut. Aleshores l´home ha desparegut de la mateixa forma misteriosa que havia aparegut.

Després hem desfet el camí per a eixir de la cova i hem tornat a casa prou silenciosos. Jo no notava res especial....vorem que passarà.

-----------------------------------------

Han passat uns anys i Xavi s´ha fet gran, treballa al poble de mecànic i jo.........encara tinc deu anys!

Conte contat i qui no s´alce té el cul socarrat.

Autora:Maria Maireles Porcar

C.P. Vicent Artero

5é B

Experiments a l´aula 3: el volcà


Avui Quique Toquero ha realitzat un experiment a l´aula que simula un volcà.

En un motlle de plàstic de forma cònica ha posat primer un poc de bicarbonat




















Després ha afegit vinagre





















i ràpidament ha fet una reacció química: bambolles i més bambolles sortint per la boca del volcà



















Explicació: el vinagre és un àcid i el bicarbonat una base, al reaccionar es forma un gas, diòxid de carboni.

viernes, 14 de enero de 2011

Experiments a l´aula 2


















































"En química, un indicador és una substància que sent àcids o bases febles en afegir-se a una mostra sobre la qual es desitja realitzar l'anàlisi, es produeix un canvi físic que és apreciable, generalment, un canvi de color; això ocorre perquè aquestes substàncies sense ionitzar tenen un color diferent que en ionitzar-se."

La col lombarda té una substància que és un indicador natural i ho hem comprobat a l´aula.

Hem agafat fulles de col lombarda , les hem fregat sobre un paper blanc quedant pintat així d´un color amoratat, després hem abocat gotes de llima damunt d´un troç i s´ha tornat rogenc. Damunt d´un altre troç hem abocat unes gotes d´una solució de bicarbonat sòdic i s´ha tornat de color blau.


Experiments a l´aula 1

Tinta invisible amb llima i amb vinagre
Esprèmer una llima i amb el suc dibuixar o escriure en un paper blanc. fer el mateix amb vinagre. Deixar assecar i després apropar-la a una font de calor. Apareixen les lletres o el dibuix.