viernes, 23 de diciembre de 2011

MÉS QUE AMICS, UN GRUP

Hi havia una vegada uns amics que estiuejaven a la platja. Eren Maria, Miguel, Carla, Clara, Laia , Albert, Ferran i Xavier.







Un dia Carla els va preguntar:

--Voleu que fem una excursió?- la seua veu indicava la seua il.lusió

--Siiiiiiiii!- van exclamar a la vegada els seus amic
Tots es van il.lusionar i esperaven contents el dia d´anar a "La cova de la Xurra". Era un cova no molt famosa perquè estava en el fons del bosc d´un poble deshabitat.

El dia de l´excursió tots van acudir ben equipats excepte Xavier que amb l´emoció i les preses s´havia oblidat la motxilla a casa així que va tindre que tonar a buscar-la i per aixó van eixir més tard.

En arribar al bosc el grup es va endinsar. Durant la marxa els dos més grans anaven al cap i a la cua del grup, Xavier anava davant, Miguel darrere i Carla portava el mapa.

Caminaven quan de sobte es va ficar tan fosc que van tindre que enecendre les llanternes. Clara, la més menuda es va asustar perquè, segons va dir, havia escoltat un soroll. També Laia, l´altra menuda, va dir asustada

--Jo també l´he sentit, Miguel

--No passa res, deu ser un animal- va dir Miguel. I tenia raó perquè de seguida van arribar al poble abandonat on van trobar un animal ferit. Maria, que portava la farmaciola va dir

--Jo el curaré

Només acabar de curar-lo l´animal es va alçar i va dir

--Moltes gràcies, senyoreta per haver-me ajudat

--De res- va dir Maria amb la boca oberta per la sorpresa
--Hola a tots! Sóc un gosseta abandonada pels seus amos. Em diuen Beti.

Els xiquets van anar presentant-se un darrere de l´altes encara sorpresos.

--Disculpa, Beti- va dir Albert- Tu saps on esta "La cova de la Xurra"? --Clar que si!- va dir entusiasmada- Jo visc allí
--Per favor, porta´ns, jo et portare als braços- va dir Ferran
--Està bé- digué Beti contenta de correspondre al xiquets


Al cap d´una estona de caminar hi van arribar i quan estaven observant els voltants de la cova va aparèixer un cervatell estrany i malvat que els va atacar. Va agafar a Clara, la més menuda que es va posar a cridar
--Ajudeu-me , per favor!!!
--Ja anem- van cridar tots a la vegada.


Miguel i Carla es van ocupar de distrarure al animal mentre que Maria, Albert i Laia el van atrapar. Xavier i Ferran en eixe moment van lliberar a Clara. El cervatell aleshores se´n va anar a tota velocitat.

Passat l´ensurt van descansar, van entrar a la cova i després van tornar a casa . Pel camí van estar xerrant que en aquella excursió s´havien adonat , sobre tot pel atac del cervatell,que eren més que amics, eren un grup.

Autora: Maria Maireles Porcar

2 comentarios:

  1. que guay que es el teu conte




    Saray Traver Tena

    ResponderEliminar
  2. Moltes gracies!



    Maria Maireles Porcar

    ResponderEliminar