viernes, 23 de diciembre de 2011

MARIA I SONIA

Sonia era una xiqueta que des de menuda havia desitjat tindre un cavall però els seus pares no volien perque costava molts diners

Un dia Sonia va conèixer a una altra xiqueta molt amable i simpàtica que es deia Maria. Com que es van fer bones amigues Maria li va dir un dia

-Podriem fer una acampada en ma casa

-Està bé però primer tinc que preguntar als meus pares- respongué Sonia

Passada una estona Sonia, molt contenta ,va tornar a dir-li a Maria que els seus pares li havien donat permís. Així va ser com a la setmana seguent Sonia va anar a casa de Maria.

Maria, com haureu imaginat, vivia al camp i tenia molts animals: porcs, conills, gallines, galls i ...un cavall de nom Estel. Era un cavall molt jove, de color blanc amb taques marrons. Quan Maria el va veure va quedar encantada, el va acariciar i, animada per Maria, el va muntar i va passejar un poc amb ell.Estava emocionada, li pareixia un somni poder, encara que fora per poc de temps, muntar a cavall.

Quasi es feia de nit quan Sonia i Maria van deixar descansar al cavall i se´n van anar a muntar la tenda de campanya. Després sopàren amb els pares de Maria i aviat anaren a dormir.

A l´endemà després de desdejunar Sonia va insitir a Maria per anar a veure a Estel, hi van anar però...oh!!!! Estel no estava, s´havia escapat. El van buscar per tot arreu i al remat el van trobar al mig d´un prat amb una egua que pareixia no tinde amo. Sonia i Maria van agafar a Estel i van tornar cap a casa. A mig camí ens van adonar que l´egua les seguia i ho va fer fins arribar a la cuadra d´Estel. Aleshores la van agafar i van marxar al poble per intentar trobar els amos de l´egua. Van anar per totes les cases preguntant però ningú la coneixia així que van tornar a casa i aleshores se´ls va ocòrrer cridar al veterinari del poble. Ell la va examinar i va dir que estava embarassada i que eixa egua no tenia amo, que havia segut abandonada feia temps.

Maria i Sonia es van alegrar i ràpidament li van posar per nom Mandarina. Els pares de Maria van acceptar que l´egua es quedara amb el cavall.

Passats un dies Sonia va tindre que tornar a casa seua i ho va fer un poc trista perque li agradava molt estar amb els cavalls, però els seus pares la van deixar tornar moltes vegades a casa de Maria.

Van passar els mesos i `va nàixer el poltre de Mandarina. De seguida Maria va avisar a Sonia que va acudir tota emocionada. Era un poltre preciós d´un color marró clar quasi daurat. Sonia no es cansava de mirar-lo.

--Com has segut tan bona amiga aquest poltre serà per a tu però com no pots tenir-lo a casa teua el cuidaré jo.

--Gràcies !- va exclamar Sonia abraçant a Maria- Que et pareix si l´anomenem Or?
--Molt encertat! M´agrada.

Mandarina i Estel van tindre més poltres. Or es va fer un cavall molt gran i Sonia i Maria, sempre amigues, van gaudir d´ells durant molts anys.

Autora: Cristina Bou Trilles

1 comentario:

  1. Està molt xulo el teu conte Cristina i m'ha encantat

    ResponderEliminar