LA FONT QUE ENDEVINAVA EL FUTUR

Fa molt de temps en un poblet llunyà hi havia cinc xiquets que quedaven tots els dissabtes per jugar. Ells eren Pau, Miquel, Claudia, Lidia i Paula.

El dia cinc d´octubre van anar a passejar pel poble i van veure que dos joves estaven posant una font al mig d´un carrer

-Per què poseu aquesta font al mig del carrer?-els va peguntar Pau

-Perquè ho ha manat l´alcalde-respongueren els joves

El grup d´amics es va quedar mirant el que feien i quan van acabar d´instal.lar-la es van arrimar xerrant a la font

• Mireu, tinc una moneda de Romania -exclamava en eixe moment Paula

• Puc veure-la?-digué Miquel tot content

• Paula li la va posar a la mà però a Lidia se li va acudir justament pegar-li una palmadeta per baix a la mà de Miquel. La moneda va eixir disparada fent un bot i va caure a la font. Aleshores es va formar una imatge de Miquel pero ja gran, era professor d´alumnes de sisé d´un col.legi. La imatge sols va durar tres minuts però els cinc amics estaren pasmats mirant-la.

En desaparèixer la imatge Claudia va dir que ella també volia saber el seu futur i va llaçar una moneda que portava a la font però no va eixir cap imatge aleshores li va demanar a Paula la seua moneda.

Quan la va llançar a la font va aparèixer Claudia com a secretaria d´unes grans oficines i Claudia es va posar tan contenta que botava d´alegria. Miquel i Lidia la van felicitar i en tres minuts la imatge va desaparèixer.

Tot i que tenien ganes de seguir s´havia fet tard així que acordaren que al següent dissabte ho contarien als pares i els farien anar a la font.

Així ho van fer i quan estaven reunits al voltant de la font i els ho van contar els pares es van riure perque no ho creien. Aleshores els xiquets els van dir que llançaren la moneda i ho veurien.

Al remat ho van fer i van anar formant- se imatges dels pares ja vellets. Ja no rien els pares sino els xiquets al veure les cares sorpreses dels seus pares.

Pares i xiquets van anar a dir-li al alcalde el que feia la font; no s´ho creia, pensava que era una broma però en baixar i llançar la moneda va comprobar que era ben cert.

Al dia següent l´alcalde va convocar a tots els habitants del poble, els va contar el que feia la font i com que aquell carrer no tenia nom els va proposar que l´anomenaren "Xiquets del futur" . Tots van acceptar la proposta i tots volien provar-la aixi que els xiquets van organitzar una llarga filera de veins per a que, amb la moneda, pugueren veure el seu futur.

Com que tots van veure un bon futur van tindre una gran alegría i van fer una gran festa .

Autora: Alba Museros Domenech