L´ ESPILL DEL FUTUR

Fa molts anys Maria, una xiqueta que vivia en un poblet de pocs habitants, es va alçar molt alegre perque era el primer aniversari que la seua mare li deixava celebrar. Li feia molta il.lusió rebre regals.

--Filla meua, avui fas 10 anys i et tinc que regalar una cosa molt bonica que de segur t´agradara

--Gràcies, mami, on està Miguel? ..A eixit a comprar-te el regal Mentre Miguel, el seu cosí, va anar a una tenda molt estranya on hi havia coses rares. Hi va veure un espill preciós, meravellós...però es va quedar amb ganes de comprar-lo perque ell no tenia tants diners.

Després de mirar una estona li va comprar a Maria una pulsereta blava perque savia que a ella li agradaven los joies

--Maria, Maria, tinc el regal!- va cridar Miguel en arribar a casa de Maria- crec que t´agradarà

--Què és? --Si t´ho dic ja no serà sorpresa. Obri´l i ho veuràs --Que guay! Va dir en obrir-lo Maria- és del meu color favorit. La vaig a guardar en la meua habitació per a quan siga tan major com tu i vaja de festa. Maria va marxar a la seua habitació i entrant es va quedar parada al veure damunt del seu llit un espill preciós.

-Miguel, Miguel, vine! - va cridar Maria. Mira quin espill més bonic..tu saps algo?

--Per què m´ho preguntes?

--Perque t´has quedat amb una cara molt rara en veure´l. --Tens raó, eixe espill l´he vist a la tenda i haguere volgut comprar-te´l però no hohe fet. --Saps? Quan l´he agafat he sentit una sensació molt estranya, era com si una formiga em recorreguera tot el cos- va dir Maria amb veu baixa. Miguel no va dir res i Maria digué.

-Vaig a portar-lo fora per a que les meues amigues el vegen

En eixir al saló les amigues que arribaven

-Mireu xiques, mireu és un espill preciós, veritat?

-Siiiiii-van dir en allargant la mà per tocar-lo

I de sobte Maria i les seues amigues es van trobar en un poble desert en mig d´ altes muntanyes i sense l´espill.

-Oh! açó deu haver passat per tocar l´espill totes alhora pensant el mateix- va dir Maria que era molt espavilada.

Totes van dir el que havien pensat en tocar-lo i Maria tenia raó: havien pensat el mateix.

Aleshores van pensar en provar de tornat a pensar el mateix alhora a veure què passava. Van acordar pensar en quan serien grans. I de sobte estaven a l´universitat ben contentes. Havien anat al futur!

Mentre, en el present, Miguel i la mare de Maria es van pegar un ensurt espantós . Van buscar a Maria i les seues amigues per tot arreu fins que en el parc van trobar l´espill a terra trencat.

--Hem d´anar a la tenda on vaig veure l´espill- va dir Miguel a sa tia.

--Va agafar amb molt de compte l´espill trencat i es van dirigir a la tenda --Hola, volem saber si vosté...- va començar a dir Miguel a la venedora --No cal que parles, sé que ha passat—digué la dona mirant l´espill trencat- sols tens que trobar la pulsereta que vas comprar i portar-me -la --D´acord La mare de Maria i Miguel van anar ràpidament a casa a buscar-la. Miguel recordava que Maria li havia dit que la guardaria en la habitació. Hi estava.

Amb ella van córrer a la tenda

-Tingue la pulsereta i deixe lliure a la meua filla i les amigues!-exclamà la mare

--Teniu que pensar en coses que la xiqueta haja fet

--Coses bones o males?
--Tres bones i cinc males. Però ho heu de pensar en menyns d´un minut. Si ho aconseguiu Maria i les seues amigues tornaran
--D´acord

Ho van fer i Maria i les seues amigues aparegueren inmediatament. Aleshores la venedora de l´estranya tenda els va explicar que totes dues coses: l´espill i la pulsera tenien poders màgics i que per aixó havent-se trencat l´espill va demanar la pulsera.

-Quede-se-la vosté la pulsereta!- digué la mare de Maria -i no la venga a cap persona per a que no passen els ensurts que hem passat nosaltres.

Autora: Elena Mudarra Torres