jueves, 16 de marzo de 2017

Hugo García Abril




Era una vegada un xiquet, Raül al que li agradaven molt els videojocs; tant li agradaven que no parava de jugar amb les consoles tots els dies, a totes hores. Sa mare li deia que parare però ell insistia dient-li que era la seua passió.

Un dia, aborrit, fart de totes les seues màquines se li va ocórrer mirar en el baül on la mare guardava tots el joguets. Regirant va trobar un cub amb caselles de colors blau, roig, groc, taronja, verd i negre i a l´agafar-lo va descobrir que aquell joc es movia canviant els colors de lloc. Aixó li va despertar la curiositat i va buscar per internet informació sobre el joguet. La va trobar i així va saber que es tractava de lograr col.locar cada cara d´un color però encara no ho entenia molt així que va anar a sa mare i li va preguntar.
Sa mare li va ensenyar com funcionava i amb moviments de les mans, girant i girant, la mare va lograr col.locar en cada cara del cub un sol color. A Raül li va encantar.
-Podem anar a comprar un?-va demanar Raül
La mare, contenta de que el seu fill s´interessara per alguna cosa que no fora videojocs , ràpidament va dir que sí. Van anar a la jogueteria on van vore un muntó d´aquell joguet. Raül estava impressionat i davant de la prestatgeria plena de colors no savia quin agafar perquè hi havia de totes les formes possibles: cubs, piràmides, esfèrics... Al final es va decidir per un i content va anar a  al mostrador on l´esperava sa mare per pagar.
   Per cert, com es diu aquest joguet?
   És un cub de Rubick-li va contestar la mare
   M´encante-va dir Raül sonrient.



1 comentario:

  1. Hola soy Naomi i quería decir te que te escribo para decirte que te echa mos de menos 😊

    ResponderEliminar