jueves, 16 de marzo de 2017

Conte "No te´n vages!" per Arnau


Arnau Navarro Domínguez




Hi havia una vegada un xiquet molt poruc que només tenia por a la foscor. No podia quedar-se ni un moment sol en la foscor sense sa mare.
Cada nit passava el mateix: que si el monstre de l´armari, que si el monstre del corredor, que si el el monstre de davall del llit...Sa mare estava farta; cada nit tenia que esperar a que el seu fill s´adormira perquè si no...el seu fill li deia: "no te´n vages!!!." Cridava tant que sa mare cedia sempre.
Sa mare va provar a posar llumetes, cantar-li cançons de bressol, ninotets...però "No!!! No te´n vages!!!"
Els monstres, que de veritat existien, veien cada dia la por que els tenia i això els entristia ja que ells eren carinyosos i mai havien fet mal a ningú.
Un dia el monstre de l´armari, veient com els altres monstres estaven cada vegada més tristos, va decidir entrar en acció així que cada nit que podia anava a veure al xiquet però quan arribava el petit ja estava dormit  i sa mare...esgotada. Una nit, una altra nit...moltes nits fins que el monstre de l´armari ja va tindre prou i va despertar al xiquet en plena fase rem. El xiquet es va quedar sense paraules: la seua major por s´havia fet realitat, el monstre de l´armari hi estava, ell sense sa mare i...en la foscor!
 Quan va poder reaccionar va fer ´única cosa que podia fer: soltar un crit enorme .AHHHHH!!!!
Al cap d´una curta estona el monstre li va poder explicar que volia fer-se amic seu. A l´escoltar-ho els altres monstres van eixir a presentar-se també i ara totes les nits juguen tranquils i sa mare ...pot descansar tranquil.la.

                                        

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada