jueves, 7 de mayo de 2015

L´Albufera: Cultiu de l´arrós

El cultiu tradicional de l'arròs comprenia un any complet. Al novembre es realitza la perellonà que consistia a inundar les terres regulant les comportes per a alterar els nivells d'aigua que entraven i eixien del llac cap al mar. Esta operació solia durar uns dos mesos, i amb ella s'inundava els camps de forma descontrolada, i romanien en eixe estat fins que al febrer s'assecaven les terres.
 
El cultiu s'iniciava en ple hivern amb la sembra de farratge en un camp de cultiu que mesos després es convertia en el planter. El farratge (ferratja, fabó) creixia durant tot l'hivern.
Arribat el mes de març, es molia amb la terra sobre la qual s'havia sembrat a fi d'enriquir-la. Els agricultors feien els marges del 'planter' a fi que l'aigua quedara retinguda dins del mateix. Col·locaven fang en els marges i utilitzaven un cavall per a 'patearlo' fins a fer-ho dur de manera que no fóra possible que es filtrara l'aigua a través d'ell. Una vegada fets els marges, les basses que conformaven els marges del 'planter' es cobrien d'aigua.
S'utilitzava llavors una 'entauladora de ganivets' (en l'actualitat s'utilitza un tractor proveït de rodes de gàbia directament en el camp on se sembra) tirada per un cavall que donava voltes a la terra mesclant-la amb l'aigua fins a fer d'ella un fang fi. 




El 'barrejat' consistia a repartir les llavors 'a voleo' pel camp. A fi que quedaren escampades de forma prou uniforme, l'agricultor les repartia mentres mesurava els seus passos seguint un camí recte que enfilava amb unes canyes que situava en els extrems del camp. Esta fase acabava a mitjan març. En el període de març a maig, l'aigua estancada del 'planter' es va calfant gradualment, afavorint la seua germinació.
Cap al mes de maig la tija de l'arròs sembrat ja havia crescut entre 30-40 cm i era el moment de procedir a arrancar-ho per a se traslladar-les al 'planter'.Les 'garbas' d'arròs procedents del 'planter', es repartien uniformement per tot el camp per mitjà de 'carrets de garbejar'. Després les quadrilles de 'plantadores d'arroz' s'encarregarien de replantar les tiges d'arròs. 
Amb la calor de la primavera l'arròs creix de forma molt ràpida però també altre tipus de plantes que són perjudicials per a l'arròs. En el passat l'eliminació d'estes plantes es feia a mà ajudats d'una falç, hui en dia s'utilitzen herbicides per a evitar el seu creixement.


 
La sega. A inicis de setembre, l'espiga ja ha crescut i és el moment de la recol·lecció. Una quadrilla d'hòmens anava segant l'arròs a mà amb una falç. Conforme segaven anaven fent garbas amb les espigues d'arròs. A mesura que els feixos s'assecaven (actualment s´utilitzen màquines secadores) es treien a l'era amb el 'carro de garbejar' proveït d'uns patins i tirat per un cavall. Actualment s´utilitzen segadores.


La trilla. Les garbas eren transportades fins al 'sequer' bé amb carros o tractors. Allí es procedia al trillat de l'arròs. El trillat consistia a separar el gra d'arròs de l'espiga. Ho feien els hòmens, primer utilitzant un trill tirat per animals, i després amb 'forques' voltejant les espigues d'arròs perquè el gra se soltara.Quan el gra quedava separat es treia la palla i es quedava només l'arròs .Després es procedia a la 'aventa' de l'arròs, que consistia a llançar l'arròs en direcció al vent amb una pala per a separar-ho de les corfes i restes de palla
A finals del s.XIX la introducció de la trilladora a vapor va evitar tot este treball de trillar i aventar ja que la mateixa realitzava tot este procés. En els anys 40 va començar la utlització de trilladores mòbils.


El cultiu d'arròs permet els nivells necessaris d'inundació, permet que el sòl mantinga unes característiques físiques òptimes per a afavorir la regeneració de les comunitats tant vegetals com a animals, i afavoreix el desenvolupament d'una base tròfica(d´alimentació) que contribueix al manteniment d'una important comunitat d'aus aquàtiques. 

Tipus d´arrós a l´Albufera



El llac de l'Albufera ha sigut el germen de desenrotllament de la primera planta d'arròs en terres valencianes. Existixen més de deu mil varietats d'arròs en l'actualitat; però les més cultivades a València són el Sénia, el Badia, el Bomba i l'Albufera.
La varietat Sénia és un arròs de gra redó prou cremós que transmet bé els sabors.
La varietat Bomba és menys cremós i transmet pitjor els sabors que l'arròs Sénia
També hi ha una varietat recent denominada Albufera, que seria una varietat intermèdia obtinguda dels dos tipus d'arròs mencionats fins al moment 





No hay comentarios:

Publicar un comentario