ELS BECS DE LES AUS

(De la Viqupèdia ) El bec és una estructura anatòmica externa còrnia dels ocells que, a més de per menjar, la utitzen per endreçar-se, manipular objectes, matar a preses, cercar menjar, fer la cort i alimentar a les cries.

Els becs poden variar significativament de mida d'una espècie a una altra.  La superfície externa del bec està coberta d'una beina còrnia de queratina anomenada ranfoteca. La ranfoteca inclou tanmateix el bony que es pot observar en alguns cignes, com el cigne mut.

El bec té dos orificis anomenats narines que connecten amb el buit interior del pic i d'ahí amb el sistema respiratori.  Els falcons, lloros, paràsits (Stercorarius) i cotorres, entre d'altres, presenten ceres.

Alguns pardals empren teixit mort en la punta del bec per a les tasques més dures, com ara trencar nous o matar preses. En altres, com els ànecs, la punta del bec conté nervis per a localitzar objectes al palp. El bec es desgasta amb l'ús, per això creix contínuament al llarg de tota la vida de l'au.

El bec no s'usa per mastegar. L'au engoleix el menjar sencer, què es trenca en la morella.

Hi ha alguns pardals amb becs inusuals com el colibrí, el tucà o el becplaner"