S´APROPA UN METEORIT per Izan Martínez

Hi havia una vegada un xiquet que volia anar a l´espai perquè son pare era astronauta. El xiquet es deia Adrià i son pare Joan. Adrià aprenia lluita lliure infantil.

Un dia van dir en les noticies que un meteorit s´apropava a la Terra. 

 

Joan es va oferir voluntari per a tractar de parar-lo. El dia del llançament Adrià i els seus amics es van posar trages d´astronauta per a desitjar bona sort a Joan.

Adrià va entrar a la nau per acomiadar-se del pare però quan va voler eixir la porta es va tancar i Adrià no va poder. Mentre, Joan que no sabia que el seu fill estava alli, va despegar.

Una estona més tard Joan es va adonar de que Adrià hi estava. Adrià va caure un moment i al intentar agafar-se va tocar sense voler el botó d´autodestrucció del coet.

De seguida un altaveu deia: "Autodestrucció en 5 minuts". Joan estava renyint a Adrià i mentre...

-"Autodestrucció en 4 minuts"- seguia dient l´altaveu

Joan i Adrià intentaven parar el procés però l´altaveu continuava el compte arrere: "Autodestrucció en 3 minuts"

Joan i Adrià ja veien com el meteorit s´apropava a ells i Adrià va pensar: tenim dos problemes: l´autodestrucció i el meteorit.

-"Autodestrucció en 2 minuts". Aleshores Adrià li va dir a son pare:

-I si saltem amb paracaigudes?

-Amb la gravetat zero flotariem

-No estem a l´espai encara, estem a la Terra-digué Adrià.

-"Autodestrucció en un minut"- advertia l´altaveu

La porta no s´obria i aleshores Adrià la va trencar amb un puntelló volador.

"Autodestrucció en 10, 9, 8, 7,6 , 5". En eixe moment Adrià i Joan van saltar. "4, 3, 2, 1, Explosió" sentien mentre queien. El meteorit va xocar amb el coet just aleshores i es van desfer els dos.

Al dia següent van veure en les noticies lo del meteorit i Adrià va pensar: "no he arribat a l´espai però he salvat la Terra".