ECOSISTEMES:LA MARJAL DE CASTELLÓ

La paraula marjal ve de l’àrab i significa terreny baix i pantanós

 

Situació:Totes les terres de prop de la mar –des de la ratlla del terme d’Almassora al sud fins Benicàssim al nord– amb les terres de l’horta fent de límit pel ponent, constituïren la zona de la marjal a Castelló.

Com es va formar: Terrenys d’al·luvió que es van acumular al llarg de milers d’anys, procedents de l’erosió de les muntanyes que tanquen la Plana i dipositats per les grans avingudes de rius i de barrancs. Tenen molta argila i arena.

La vegetació natural: salobreres, a les zones d’aigua salada; a les zones d´aigua dolça: joncs, canyes, senill, boga, llentia d´aigua...

BOGA

LLENTIA

CANYES(part superior)SENILL(part inferior)

JONC

Fauna natural: llisses(peix), anguiles, sapos, granotes, tortugues, samaruc(peix),colobra d´aigua (serp) pixavins (insecte) i abundaven les aus aquàtiques: garseta blanca, polleta d´aigua, tórtola turca, coll-verd,...

(Fauna i vegetació natural= la que hi havia abans de que l´home amb les seues activitats la fera desaparèixer).

COLL-VERD

POLLETA D´AIGUA

AUS:GARSETES I ÀNECS

LLISA

SAMARUC

 

COLOBRA D´AIGUA

PIXAVÍ

 

Història: Entre els segles XIII i XIV i fins el XVIII tots aquests aiguamolls es van convertir en terres cultivables, amb el sistema ací adaptat per a drenar les aigües i que consistia a cavar séquies i amb el fang tret s’augmentava el nivell dels terrenys, per configurar les marjals. Després aquestes séquies es comunicaren unes amb les altres per a conduir les aigües a les anomenades séquies mare que, mitjançant unes goles, desembocaven a la mar.

Per augmentar els nivells dels terrenys cultivables se solia aportar i escampar-hi damunt arena de la mar i algues, que barrejades amb aquelles terres, molt riques en matèria orgànica, formen una matèria negra i molt fértil (humus).

Es va introduir introduir el conreu de l’arròs segurament en temps de la dominació àrab i va acabar allà per l’any 1960 a causa de la manca d’aigua i de mà d’obra.

La dessecació, l’aterrament i la urbanització incontrolades en són responsables, sense oblidar la pol·lució de les aigües, l’abús de detergents i altres contaminants químics de la destrucció d´aquest ecosistema.