miércoles, 19 de junio de 2013

UN PARTIT MOLT INTERESSANT per Marc Montañés

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Ximo que vivia en Castelló. Un dia ell i la seua familia van tindre que traslladar-se a viure a La Vila Joiosa i com que no tenia amics sa mare el va apuntar a un equip de futbol que entrenava quatre dies a la setmana per a que es fera prompte amics.

Després del primer entrenament el xiquet li va dir a sa mare que li havia agradat molt.
El següent dissabte va jugar el seu primer partit contra el Morella. Ell jugava per la banda esquerra i per una errada d´ell van perdre 0 a 1 perquè va marcar un gol al seu propi equip. Ximo va tornar a casa molt trist perquè els xiquets de l´equip el van criticar molt.

La seua mare el va consolar dient-li que era el seu primer partit i encara no savia jugar i que no es preocupara massa que prompte serien els seus amics. Malgrat les paraules de la mare Ximo se´n va anar trist a l´habitació i a l´hora de sopar no tenia gana i no va menjar res.El diumenge seguia trist i no va eixir de casa en tot el dia.

Durant la setmana, als entrenaments, Ximo va anar perdent la tristesa i el divendres ja estava il.lusionat en el partit d´eixe dissabte que era contra el Moró, un partit molt important perquè si el guanyaven eren campions de la lliga.

Ximo va eixir molt nerviós al camp però els seus amics de l´equip el van animar. Poc a poc va agafar confiança i no fallava ni un passe. Estava molt content i animat corrent pel mig del camp quan va enganxar el baló, va xutar a porteria i va marcar un gol per tota la esquadra.
 Tot l´equip el va abraçar i felicitar.
Va continuar el partit i el Moró va empatar. Aleshores, quan ja quedava sols un minut, Ximo va tornar a enganxar el baló, va xutar amb tota la seua força i va marcar un altre gol, el gol de la victòria. Entusiasmats tots es van tirar damunt d´ell i van voler que fóra ell qui replegara i alçara la gran Copa de la lliga.

Ximo no va deixar de jugar a futbol i va arribar a ser tan bon jugador que el va fitxar el Reial Madrid.

No hay comentarios:

Publicar un comentario