Era
un dia solejat d´estiu quan Miquel va observar des de la barraca on
vivia que fora es movia alguna cosa. Es va arrimar i va descobrir que
es tractava d´un gatet xicotet. El va agafar i el va entrar dins la
caseta. Li va posar per nom Negrito perquè era d´un color negre
molt fosc.Va estar cuidant-lo molts mesos, fins que es va fer gran.
Un
dia Miquel va veure a Negrito acompanyat d´una gateta que en veure´l
va fugir entre les canyes. Aixó sols va passar la primera vegada;
poc a poc, quan més vegades veia la gateta a Miquel menys por li
tenia fins que ja li va tindre tanta confiança com li tenia Negrito.
Així va ser que poc després Negrito i la gateta van tindre gatets,
quatre cadells: dos gatets i dos gatetes, tots molt bonics.
Al
cap d´un temps Miquel va tindre que marxar lluny durant sis mesos en
els quals enyorava Negrito i la seua familia. Quan per fi va tornar
sols va veure a Negrito; no hi havia rastre de la seua familia. Els
va buscar sense trobar-los i com que els gats no parlen Tomás no mai
va saber què havia passat i on estaven la gateta i els cadells. Al
menys es va consolar amb l´estima de Negrito que el va esperar a que
tornara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario