lunes, 24 de junio de 2013

LA TORTUGA PORUGA per Laura Gas

Hi havia una vegada una tortuga que es deia Nia. Nia era una tortugueta molt bonica amb una closca marró i llisa a la que li agradava córrer, jugar i divertir-se, però Nia tenia un problema : tenia por a l´aigua.

Quan anava a jugar les seues amigues l´animaven a entrar a l´aigua però Nia es negava i s´anava a jugar a "conillets a amagar", el seu joc preferit.

Un dia, sense saber com, es va despertar en un desert. Havia d´ eixir d´allí així que es va posar a caminar. Va estar caminant dies i dies fins que va a arribar, a la fi, a la vora d´un llac molt ample i poc llarg. Nia va pensar que si el rodejava caminant tardaria mesos i si passava nadant sols tardaria unes hores. Però Nia tenia massa por i no es decidia.
Encara hi estava pensant quan va aparéixer una tortuga molt gran que li va preguntar que feia allí.
Nia li va contar com havia arribat i quin era el seu problema.
La gran tortuga es va presentar:
-Em diuen Fizi, i tu?
-Soc Nia-li va respondre la tortugueta- M´ajudaries a travessar el llac?
-Clar que sí!-digué Fizi
I així Fizi va a ajudar Nia a superar la seua temor a l´aigua i juntes travessaren el llac.
 
-Adeu, Nia!
-Adeu, Fizi i gràcies!

Així es van despedir les dues tortugues i Nia va continuar el seu camí fins a arribar a una selva molt gran. Nia es va endinsar però per molt que caminava no trobava la eixida. Quan va caure la nit, esgotada, va decidir dormir sota un arbret. Per sort al dia següent va poder eixir de la selva i molt prop es va trobar amb una parada d´autobus. Es va muntar al primer que va passar i així va ser com va poder tornar a casa seua.

En arribar va contar als seus pares la seua aventura. Després va anar a jugar amb les seues amigues a la llacuna on sempre anaven i ella, per fi, va nadar i jugar com totes. Que gran, bonica i divertida li va paréixer ara a Nia la llacuna!. Des d´aquell dia Nia passava hores i hores a la llacuna així que els pares, feliços perquè Nia havia superat la por a l´aigua, van decidir que es mudarien a viure a la vora de la llacuna.

No hay comentarios:

Publicar un comentario