Al poble totes les persones estaven muntant l´arbre de Nadal perquè a la fi, eixa nit, vindria Papa Noël carregat de regals.
Tot el poble estava molt feliç; tots excepte Paco, el veí més roín del poble, el que sempre en arribar Nadal es ficava de molt mal humor perque no li agradaven eixes festes. Aquesta vegada estava tant malhumorat que al vore al seu gatet Misi tractant d´obrir la caixa on ell guardava les garlandes i boles per a l´arbre de Nadal es va enrabiar amb el pobre gat i el va ficar de potetes al carrer.
Misi va caminar per tot el poble el dia sencer i en arribar la nit es va parar gelat i esgotat amb tanta sort que el Pare Noël, que anava de casa en casa deixant els regals, el va vore i, compassiu, el va agafar i per donar-li calor se´l va posar dintre el seu abric roig i blanc.
En acabar el repartiment el Pare Noël va tornar a casa i va deixar a Misi amb el seu gatet Felip. Misi estava molt content i ràpidament Felip i ell es van fer molt amics.
Papa Noël l´endemà ben de matí va eixir a vore com estaven els xiquets de contents amb els regals que els havia portat i va vore que tots estaven feliços amb el seu joguet. Tots excepte dues germanetes que estaven tristes perque els seus pares eren pobres i no havien pogut portar-los gatets com elles volien.
Aleshores Papa Noél es va somriure i volant va tornar a casa a per Misi i Felip. També va agafar prou de menjar per a tot l´any i amb la seu millor màgia nadalenca ho va portar a la casa de les xiquetes.
Tota la familia estava emocionada, alegre i agraïda, ja no tindrien que anar a demanar menjar a unes altres cases i les dues germanetes tenien els gatets que tant havien desitjat.
Cric, cric, carc, crac este conte s´ha acabat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario