Festa de Sant Antoni, abat

(de la Viquipèdia)

"La seva festa s'escau el 17 de gener , essent una celebració important en els països d'influència cristiana.

Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa. Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII, per la influència dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni propera a Viena del delfinat. 

A  la Comunitat Valencià la festa compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.

A molts municipis de les comarques d'Els Ports i l'Alt Maestrat la festa rep el nom de Publicata de Sant Antoni, i se celebra habitualment amb una foguera a la plaça major del poble.

A Canals, a la comarca de La Costera al País Valencià, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat del Sant, patró del poble."

Vil.lafranca (castelló)

 Dites de Sant Antoni

A sant Anton, la neu ja té cames
Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer

Des de Sant Anton, una hora més de sol
Després de Sant Anton Carnestoltes són
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç
Més barbut que sant Antoni
Més brut que el porc de sant Antoni
Per sant Antoni, una passa de dimoni
Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol
Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs
Per sant Antoni de gener, una hora més de civader
Per Sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts
Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat
Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni
Tenir més barbes que sant Antoni