jueves, 25 de abril de 2013

Il.lustrem poemes d´Estellés

D'un en un se n'isqueren els difunts, 
calladament, entre les tombes gràvides, 
i es concentraren a la porta del 
cementeri, amagant-se entre els xiprers, 
i circulaven entre els morts consignes, 
subversives consignes ben xifrades, 
mentre esperaven l'arribada de 
l'enterrament del metge. Però el metge, 
dins el taüt, es va apercebre, amb pànic, 
de la proximitat del cementeri 
i la subversió d'aquells clients, 
i amb els peus i amb els punys trencà la tapa 
i se n'anà corrents entre les vinyes, 
i no parà fins arribar a Nàquera.





CANÇÓ DE L'HOME PARAT AL CANTÓ
Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.
No sabia d'on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.
Pssaven -i ells les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafats en un abraç.
Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l'home no s'hi movia
perquè era l'home parat.
Llums que s'apaguen i encenen,
la fira de la ciutat,
çi en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.
Si de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.
Es féu un arbre de pena,
és feu un arbre d'espant,
allí, al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.
Algú va avisar l'alcalde,
i l'alcalde, un “concejal”,
i el “concejal” els qui duien 
la grua municipal.
Com qui lleva un monument
d'un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l'home, l'home parat.



Isa diu que està molt contenta perquè cada vegada dibuixem millor.


1 comentario:

  1. Uns dibuixos molt bonics i que representen molt bé els poemes d'Estellés.

    Una abraçada,

    Vanesa

    ResponderEliminar