Conte "No te´n vages!" per Arnau

Arnau Navarro Domínguez

Hi havia una vegada un xiquet molt poruc que només tenia por a la foscor. No podia quedar-se ni un moment sol en la foscor sense sa mare.

Cada nit passava el mateix: que si el monstre de l´armari, que si el monstre del corredor, que si el el monstre de davall del llit...Sa mare estava farta; cada nit tenia que esperar a que el seu fill s´adormira perquè si no...el seu fill li deia: "no te´n vages!!!." Cridava tant que sa mare cedia sempre.

Sa mare va provar a posar llumetes, cantar-li cançons de bressol, ninotets...però "No!!! No te´n vages!!!"

Els monstres, que de veritat existien, veien cada dia la por que els tenia i això els entristia ja que ells eren carinyosos i mai havien fet mal a ningú.

Un dia el monstre de l´armari, veient com els altres monstres estaven cada vegada més tristos, va decidir entrar en acció així que cada nit que podia anava a veure al xiquet però quan arribava el petit ja estava dormit  i sa mare...esgotada. Una nit, una altra nit...moltes nits fins que el monstre de l´armari ja va tindre prou i va despertar al xiquet en plena fase rem. El xiquet es va quedar sense paraules: la seua major por s´havia fet realitat, el monstre de l´armari hi estava, ell sense sa mare i...en la foscor!

 Quan va poder reaccionar va fer ´única cosa que podia fer: soltar un crit enorme .AHHHHH!!!!

Al cap d´una curta estona el monstre li va poder explicar que volia fer-se amic seu. A l´escoltar-ho els altres monstres van eixir a presentar-se també i ara totes les nits juguen tranquils i sa mare ...pot descansar tranquil.la.