Samuel
García Palau
Un
dia normal i corrent un xiquet va nàixer amb tanta mala sort que li faltava un
braç. Va créixer i es va acostumar. El primer dia d´escola va fer molts amics i
mentre passaven els cursos va fer amics nous però un va ser el seu millor amic
i no se separaven per a res. Quan van acabar sisé molts es van dividir però
ells dos no. No anaven a la mateixa classe però igualment seguien sent els
millors amics. En el pati sempre jugaven junts i un dia, després d´una gran
ploguda, es van trobar una granota, la van agafar i la van posar dins d´un pot.
Tornaven
cap a la seua classe quan un xiquet que
havia observat divertit les corregudes
els va
preguntar
-Com vos crideu
-Aleix i Guillem, i tu?
-Jo em dic Joan
Fetes
les presentacions van xarrar un poquet i després...
– Per què te falta un braç? És de
naixement o t´ha passat alguna cosa?-va preguntar Joan timidament a
Aleix
– Tranquil, és de naixement així que estic super acostumat
Els
tres xiquets van seguir xarrant i es van fer molt bons amics.
Passats
un dies a l´obrir Guillem la seua taquilla va tindre un ensurt al veure a la
granota botar cap a la seua cara ; per reacció la va esquivar i la granota se´n
va anar botant perseguida per Guillem que volia agafar-la. Mentre corria es va
trobar a Aleix que es va unir a la persecució. Per sort a l´extrem d´un corredor va aparéixer Joan
amb un gran pot i la va atrapar.
– Què bé!! - van dir Guillem i Aleix
Els
tres amics van cuidar de la granota per molt de temps. Ella els havia reunit.
Van
passar 30 anys i Guillem va ser mecànic i li va fer a Aleix un braç robòtic. La seua amistat no va
acabar mai , però sí aquest conte. Espere vos haja agradat.
que bonito
ResponderEliminar