Claudia
Cretu Domenech
Açó
era un xiquet que tenia una bona vida. Era ros amb metxes morenes; blanquet com
la pasta i amb peques en la cara. Sempre portava una camisa blava com els seus
ulls i uns pantalons tan finets com les seues orelles. S´anomenava Joan i el
que no volia que li passara en la seua vida era tindre un esquinç.
Eixe dia li tocava anar d´excursió a la muntanya. En baixar de l´autobus caminava i caminava sense mirar i va caure per un barranc. Sobresaltat es va despertar. Havia sigut un somni, no havia caigut per un barranc sinò que s´havia caigut del llit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario