Lucia García Gutiérrez
Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Rocio que
va anar a l´escola el darrer dia abans de Nadal i li donaven les notes. Ella creia
que no havia susés cap assignatura.
-Rocio, pren les notes-diu la mestra.
Rocio va veure que havia suspés dues.
-Naturals l´has suspés pels deures i el
comportament; Matemàtiques l´has suspés per les notes dels controls.
Rocio es va posar a plorar
-Per què plores?-va dir la mestra
-Perquè he suspés dues i ma mare em renyirà
- Ves a rentar-te la cara i ja saps, tens que
canviar i treballar més per aprovar.
Són les cinc i toca el timbre.
-A la fila!- diu la mestra emocionada.
-Mestra, tinc una cosa per a tu.
-Moltes gràcies-diu la mestra.
Baixen per les escales i totes les mares están
esperant a la mestra
-Altra sorpresa-diu emocionada la mestra.
-Hola, mestra Cristina, pren un regal-diu una de les
mares.
La mestra obri el regal i és un collar!
-Moltes, gràcies.
Totes marxen.
Rocio diu a sa mare:
-He suspés dues-i comença a plorar
-Quines?
-Mates i Naturals
-Saps que te quedaras castigada sense regals-diu la
mare
-Ja ho sé! però si en mates vaig aprobar els controls; no ho entenc-diu Rocio
-Tinc una sorpresa-diu la mare-la mestra ha dit que
no has suspés cap. Per aixó tens de regal un móvil.
Ja és nit nona, ve Santa Claus!!!-diu emocionada
Rocio
Per la nit Santa Claus li porta el móvil, roba,
llibres…moltes coses.
-És la millor Nit Bona!!-exclama Rocio
No hay comentarios:
Publicar un comentario