TALLERS AL PATI

  Taller de papiroflexia: Pai-pai amb Isa

Taller de papiroflexia: barret amb Vanesa

Taller de flors de primavera amb Raquel

Il.lustrem poemes d´Estellés

D'un en un se n'isqueren els difunts, 
calladament, entre les tombes gràvides, 
i es concentraren a la porta del 
cementeri, amagant-se entre els xiprers, 

i circulaven entre els morts consignes, 
subversives consignes ben xifrades, 
mentre esperaven l'arribada de 
l'enterrament del metge. Però el metge, 

dins el taüt, es va apercebre, amb pànic, 
de la proximitat del cementeri 
i la subversió d'aquells clients, 

i amb els peus i amb els punys trencà la tapa 
i se n'anà corrents entre les vinyes, 
i no parà fins arribar a Nàquera.

 

CANÇÓ DE L'HOME PARAT AL CANTÓ

Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.

No sabia d'on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.

Pssaven -i ells les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafats en un abraç.

Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l'home no s'hi movia
perquè era l'home parat.

Llums que s'apaguen i encenen,
la fira de la ciutat,
çi en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.

Si de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.

Es féu un arbre de pena,
és feu un arbre d'espant,
allí, al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.

Algú va avisar l'alcalde,
i l'alcalde, un “concejal”,
i el “concejal” els qui duien 
la grua municipal.

Com qui lleva un monument
d'un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l'home, l'home parat.

 

 

Isa diu que està molt contenta perquè cada vegada dibuixem millor.

JORNADES CULTURALS: Contacontes-dansa

 

Los tragafuegos

Como os ha gustado tanto el cómo un personaje de la película hacía fuego con las manos o lanzaba llamas por la boca os subo aquí cómo lo hacen.

 TRAGAFUEGOS En general, se llaman “tragafuegos” a las personas que, de manera artística,  lanzan fuego por la boca. El tragafuegos sorbe un líquido inflamable y luego lo lanza sobre una antorcha encendida que sujeta en su mano, a cierta distancia de su cara, produciéndose una espectacular llamarada. A veces, quedan pequeños restos encendidos dentro de la boca, lo que resulta muy llamativo, pero el tragafuegos debe limpiarse bien después de lanzar el fuego y, sobre todo, tener mucho cuidado en no tragarse el líquido, porque  puede producir muy graves consecuencias. También hay tragafuegos que, al igual que los fakires o algunos magos,  manipulan el fuego, pasandose antorchas encendidas  por los brazos, el pecho o diversas partes del cuerpo. Este tipo de atracciones visuales resultan  muy llamativos, especialmente en pasacalles, desfiles  o espectáculos nocturnos al aire libre.

(de la pág.http://www.slideboom.com)

JORNADES CULTURALS: Corazón de tinta

Película basada en un libro de Cornelia Funke primero de la trilogía Mundo de Tinta

Cornelia Funke nació en 1958 en Dorsten (Alemania)  Está considerada como la autora alemana más exitosa de literatura infantil y juvenil.

 Entre sus mayores éxitos se cuentan los superventas  El jinete del dragón, El señor de los ladrones y la trilogía del mundo de tinta, que trata de Meggie, su padre Mo y un misterioso libro.

JORNADES CULTURALS: bàsquet

L´equip classificat

Partit alumnes vs professors

Jornades culturals: Taller de còmic i dibuixos animats

Samuel, el pare de Víctor, ha tingut l´amabilitat de fer amb nosaltres un taller de dibuixos animats. Ens ha ensenyat moltes coses  perquè ell en sap molt. Ho hem passat molt bé i hem disfrutat mentre el còmic que hem de fer anava prenent forma.

Alguns dels esbossos que hem fet

Jornades culturals: Dansa

LA ROSA DE PAPER. Estellés

Un dels poemes de Vicent Andrés Estellés que treballarem en les jornades culturals és aquest:

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps. 

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper. 

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després. 

Però al carrer on vivia, 
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper. 

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper. 

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper. 

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé. 

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res. 

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper. 

I ací la teniu cantada: 

 

POLKA SEXTUR (Dinamarca)

Com ha demanat algú ací va la dansa que ballareu. (Ignore si és la mateixa coreografia que heu preparat)

PROGRAMA JORNADES CULTURALS

El programa aproximat de les jornades culturals és el següent:

 

DILLUNS 22

9h –10h 40:taller de dibuixos animats a càrrec del pare de Víctor

11.10-12h: Continuació del taller o treball sobre  Estellés

16-17h: Actuació amb una dansa per a infantil i 1er cicle.

DIMARTS 23

9h –10h 40: Torneig de basquet 3x3 

11.10-12h: Partit de basquet entre professors i alumnes de 6é

15-17h: Video-forum 

DIMECRES 24

9-9.30: Revista escolar, lectura i comentaris

9.30-10.30: Taller dansa i contacontes amb Ivana (pot ser a nosaltres ens toque després del pati)

11-12h: treball sobre les normes de Castelló o sobre els Germans Grimm  

15-17h: Fira de Tallers i jocs.

 

JORNADES CULTURALS 2013

Els dies 22, 23 i 24 d´abril celebrarem a l´escola unes Jornades Culturals que en aquesta ocasió fan menció especial a Les normes del 32, els germans Grimm i Vicent Andrés Estellés.

Les normes del 32

Les Normes Ortogràfiques de Castelló, o simplement Normes de Castelló o Normes del 32, són unes normes ortogràfiques elementals per a la llengua catalana-valenciana. Aquestes normes les van signar el 1932 les més importants institucions culturals del País Valencià.  El propòsit era «l'establiment d'unes normes fixes que deixen fora del gust o del caprici personal les formes gràfiques del valencià», és a dir, que els escriptors valencians doptaren unes solucions ortogràfiques consensuades.

Els Germans Grimm

Els germans Grimm, Jacob i Wilhem   eren dos  catedràtics de filologia alemanys  que van realitzar extenses investigacions sobre l' alemany  d'aquella època i també sobre el el folklore de les diferents regions germàniques.

Els germans Grimm no són autors o inventors de contes. Hänsel i Gretel, Els músics de bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La ventafocs, La Bella dorment del bosc, Blancaneu... són històries  són històries recollides per Jacob i Wilhelm Grimm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

Vicent Andrés Estellés 

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993)  era un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX.

Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March.

Té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel.les,  obres deteatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe  i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar.

 (Els textos són part de la Viquipèdia)

Jornades culturals 2013: Els músics de Bremen

Hi havia una vegada un ase que treballava en una granja. Quan l'ase es va fer vell, el seu amo va decidir portar-lo a l'escorxador. Però l'ase va descobrir els seus plans i va escapar de la granja. "Quina injustícia! He gastat tota la meva vida i les meves forces al servei de l'amo .. i mira com m'ho agraeix !", murmurava l'ase.

Llavors, va pensar anar a la ciutat de Bremen per a fer-se músic de la banda municipal. Pel camí va trobar a un gos de caça i li va preguntar: "Amic, per què corres amb la llengua fora?". "Perquè sóc vell i el meu amo vol matar-me...". El burro va escoltar totes les desgràcies del gos i va dir: "Company, vine amb mi a Bremen i ens farem músics de la banda municipal. Jo tocaré la guitarra i tu el tambor. "

Al cap d'una estona,l'ase i el gos es van trobar amb un gat. "Company, per què estàs trist?", li van preguntar.

"Com ja sóc vell, la meva senyora volia ofegar-me. Per això he escapat i ara no sé com haig de guanyar-me la vida. ..". "No et preocupis -li van dir-; la teva història és igual que la nostra. Vine amb nosaltres, ens farem músics."

Una mica més endavant, l'ase, el gos i el gat van sentir a un gall que cantava, semblava que s'anava a trencar la gola. El gall els va dir: "Quina injustícia! Tota la vida he treballat de despertador i demà pensen tirar-me a la sopa... Ara, canto fins a desganyitar-me mentre puc." Llavors, el burro li va dir: "No tens cervell sota d'aquesta cresta? Vine amb nosaltres a Bremen. Anem a ser músics de la banda municipal."

Però la ciutat de Bremen estava lluny i la nit se'ls va llançar a sobre a mig camí. Els quatre músics van decidir passar la nit al costat d'un arbre gruixut. El burro i el gos es van quedar sota l'arbre, el gat va enfilar a una branca i el gall es va encimbellar a la branca més alta. Des d'aquella altura, el gall va cridar: "Es veu una llum a la llunyania...!". "Anem allà, companys -va dir l'ase-; segur que és millor posada que aquesta."

Quan van arribar a la casa, l'ase va guaitar a travès d'una finestra i va dir: "Hi ha un grup de bandits asseguts a la taula. Tenen preparat un sopar fastuós." Els animals, després d'alguna discussió, van preparar un pla per a foragitar als bandits.

L'ase va recolzar les potes davanteres en la finestra; el gos es va posar damunt del burro; el gat es va

encimbellar sobre el gos i el gall, sobre el cap del gat. A un senyal, tots van començar la seva música: el burro bramava, el gos lladrava, el gat maullava i el gall cantava. I, a un senyal, tots es van llançar sobre la finestra. El vidre es va trencar en mil trossos i els bandits van cridar espantats: "Fantasmes! La casa està embruixada!". I tots van fugir aterrits al bosc.

Llavors, els quatre músics de Bremen es van asseure a la taula i van donar bon compte de tots els aliments. Quan van acabar de sopar, van apagar la llum i van anar a dormir.

Quan els bandits es van tranquil·litzar, el capità va manar a un que anès a la casa per a espiar. El bandit va entrar sense fer soroll; al fons de l'habitació brillaven els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un misto per a encendre una espelma . Llavors, el gat es va llançar sobre ell i li va esgarrapar la cara; en la seva fugida va ensopegar amb el gos i aquest el va mossegar en una cama; finalment, l'ase li va atiar una coça tremenda.

Quan escapava aterrit va sentir cantar al gall: "Quiquiriqui!". El lladre va tornar al costat dels seus companys i els va dir: "A la casa hi ha una bruixa horrible. Tot just entrar m'ha esgarrapat la cara. Després, m'ha agafar la cama amb unes tenalles i un monstre negre i pelut m'ha colpejat amb una porra. Quan escapava, un fantasma va cridar: -Porteu-me'l aquí!-".

A partir d'aquell dia, els bandits no es van atrevir a tornar a la casa i els quatre músics de Bremen es van quedar allà per a sempre.

El nostre cartell del conte