Sant Antoni 2019

 (Fotos del periódico Mediterráneo)

Costums de Nadal a la Comunitat

El solstici d'hivern

El 21 de desembre és el dia més curt de l'any. Festa de Sant Tomàs i diada tradicional de la matança del porc. A partir d'aquesta jornada els dies comencen a allargar-se. Dites populars relacionades:  

"Per Santa Llúcia un pas de pussa", dia 13

“Per Nadal, un pas de pardal”, dia 25

“Per Sant Esteve, un pas de llebre”, dia 26

“Per Ninou, un pas de bou”, 1 de gener

“Per Sant Antoni, un pas de dimoni”, 17 de gener.

 

La bona sort

                                 El ram de vesc dels roures,

                                                                       el galzeran

                                                                    i el boix grèvol 

en que es guarneixen moltes cases aquests dies, o que s’ofereixen en senyal de bon auguri, són vegetals que fruiten a l'hivern. 

 

Estrenes i felicitacions

Les primeres estrenes o regals eren “pa i nous” i ho donaven als xiquets i altres serveis públics. Els forners obsequiaven amb coques, els fideuers, pasta per a l'escudella... Els nens, a canvi, havien de recitar unes “dècimes”.

No fa pas massa anys, el carters, agranadors i altres membres de serveis públics donaven unes felicitacions als ciutadans en forma de postal. En una cara hi figurava un dibuix de la feina que desenvolupaven i en l'altre hi havia una poesia característica de llur tasca , amb la felicitació corresponent.

 

Les Rifes

La rifa de la Loteria que se celebra el 22 de desembre és la més important de totes. 

Antigament hi havia les primeres parades de torrons que se sortejaven, encara actualment hi ha un torronaire d'Amer que fabrica torrons amb avellana i mel i recorre algunes fires on rifa aquest producte, mitjançant un joc de cartes. 

La Nit de Nadal

A diferència de l´acctualitat en aquesta nit es feia un sopar senzill, i es diferenciava de la resta, en que per a postres, es menjava fruita seca, com ara ametles, avellanes, castanyes, bellotes dolces, figues seques, panses i el tradicional panfígol. Era un sopar lleuger que permetia dormir bé i arribar amb forces i gana al dinar del dia de Nadal 

Panfígol

 

La Missa del Gall

És una costum molt arrelada a casa nostra. Al punt de la mitja nit, entre el 24 i el 25 de desembre a moltes de les esglésies se celebra aquesta missa, commemorant el naixement de Jesús. Podria ser que tal celebració tingués els seus orígens en el solstici d'hivern que és la Festa del naixement del sol i que el gall és el símbol solar en el nostre país,donat que anuncia el pas de la nit al dia.

Cançons de Nadal

Hi ha una gran varietat de nadales  amb un denominador comú: alegria, esperança i desig de pau. La majoria són obres d'autors anònims que ens han arribat per tradició oral. 

El pessebre

És l'escenificació del naixement de Jesús reproduint-lo en figures plàstiques. En un lloc destacat hi ha l'escena del naixement amb l'infant Jesús, Maria, Josep, el bou i la mula, es completa amb caminets, rierols, molsa, pedretes.... figures de pastors i els reis mags.

En aquests darrers temps s'està implantant els Pessebres vivents, que escenifiquen els fets nadalencs, en paratges bucòlics de la cada població i amb persones com a figurants.

 

El dinar de Nadal

Antigament es menjava el típic putxero valencià amb pilotes, que abans s’anomenaven tarongetes (encara s’anomenen així a Elx) perquè tenen, aproximadament, la forma i la grandària d’una taronja xicoteta. Però a partir dels anys seixanta amb l’entrada de la televisió en les nostres llars, els valencians vàrem començar a copiar el que es menjava en altres punts d’Espanya per a la nit de Nadal.

 

La Fi d'Any

S'ha adoptat el costum de participar en un gran sopar. Aquest costum ha anat creixent al compàs de les modes i de la comercialització. Un dels actes més importants d'aquesta nit consisteix a menjar dotze grans de raïm en el moment que toquen les dotze campanades de la mitja nit, entrant així en el Nou Any. Consideren que això comporta bona sort per tot l'any. “Menjar raïms per Cap d'Any / porta diners per tot l'any”.

Els Reis mags d'Orient

Recordant l'arribada d'aquests personatges a adorar Jesús, els Reis obsequien als infants amb joguines i llaminadures... Arriben  a totes les poblacions el dia 5 de gener. I, després de rebre'ls, cal anar a dormir i deixar, prop la finestra o el balcó les sabates dels menuts i  menjar pels Reis, patges i camells. 

El matí del dia 6 es trobaran els obsequis que han deixat els reis, i potser, si algú no s´ha portat bé, un bon tros de carbó.

El dia 6 s´acostumava a menjar la casca de Reis , un dolç típic valencià amb base de massapà i forma circular que ha sigut arraconada a partir dels anys seixanta pel famós “roscón”, d’origen francés i introduït en Espanya pels borbons .

 

Tradicions de llocs concrets

Algunes tradicions valencianes s’estan recuperant i fomentant, com és el cas del Cant de la Sibil·la, un cant profètic que antigament s’escenificava la nit de Nadal a la Seu de València. Aquest cant era interpretat per les sibil·les, dones virginals  provinents de la mitologia clàssica i adaptades al cristianisme, que anunciaven el dia del judici final i l’arribada del Messies.

La versió més antiga en la nostra llegua de "El cant de la Sibil·la " és del segle XV . Ha sigut declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (2010). 

Moniatos per Tots Sants

Quan era menuda era costum a Castelló capital menjar  per eixes dates moniatos. La manera més fàcil era torrar-los però hi havia altres maneres. He trobat una pàgina on hi alguna recepta que podrieu provar (de la pàg. vilaweb)

Xips de moniato

Ingredients:
(per quatre persones)
2 moniatos allargats i prims
oli abundant per fregir

Elaboració:
Tallem els moniatos ben fins amb la mandolina. Els posem amb aigua durant 15 minuts. Els escorrem i assequem amb paper de cuina. Els fregim amb oli abundant i ben calent. No és una cocció instantània, costa una mica més que les patates. Un cop fregits els moniatos, els assequem amb paper de cuina. Hi podem afegir una mica de sal.

Puré de moniato (dolç)

Ingredients:
4 moniatos
2 cullerades de sucre
50 g de mantega
suc d’una taronja
mel (opcional)

Elaboració:
Bullim els moniatos amb aigua uns 20 minuts pelats i tallats o els posem al forn (a 200º durant una hora). Un cop cuits, els escorrem, els posem en un bol i hi afegim dues cullerades de sucre i la mantega. Ho passem per la batedora i hi afegim el suc de la taronja, de mica en mica. El puré ha de quedar espès. Se serveix amb copes. L’hem adornat amb cireretes d’arboç. També es pot adornar amb taronja o amb unes cullerades de mel per sobre.

Jo he provat dels dos i estan boníssims!!!

.

HALLOWEEN / TOTS SANTS

"Halloween es una fiesta de origen pagano que se celebra la noche del 31 de octubre, víspera del Día de Todos los Santos, y que tiene sus raíces en el antiguo festival celta conocido como Samhain , que significa "fin del verano" y se celebraba al finalizar de la temporada de cosechas en Irlanda para dar comienzo al "año nuevo celta", coincidiendo con el solsticio de otoño.
Durante esa noche se creía que los espíritus de los difuntos caminaban entre los vivos, y se realizaban fiestas y ritos sagrados que incluían la comunicación con los muertos. Además, era habitual colocar una vela encendida en las ventanas para que los muertos "encontrasen su camino". ( de la pàg muyhistoria)"

 Tots Sants és una festa  tradicional catòlica  dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts , el 2 de novembre. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre, els morts visiten els vius. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià.

Aquesta festa va ser instituida al segle VII pel Papa d´aquell moment que va  decidir "cristianitzar" un temple pagà de l´antiga Roma dedicant-lo a la Verge i als màrtirs. També va ordenar que el 1 de novembre es celebrara una festa en honor dels sants que hi se veneraven fent una missa solemne en honor als morts i un pelegrinatge al cemintiri.

Actualment a la Comunitat valenciana es manté la tradició de per Tots Sants arreglar les tombes i portar flors al difunts.

A Castelló capital Tots Sants va associat a la vinguda de la Fira. Fa molts anys la Fira era instal.lada en el Parc Ribalta de manera que després d´anar al Cementiri a portar flors la gent anava a la fira. Un gran contrast: el silenci de la mort i els sorolls alegres de les atraccions de la fira.

També era costum estrenar roba per a Tots Sants. En aquell passat estrenàvem, encara que no ho cregueu, els abrics. Coses del canvi climàtic.

Tot canvia, no sols el clima. De fet moltes tradicions de Tots Sants que se celebraven en pobles de la Comunitat Valenciana i d´altres llocs han desaparegut "menjades" pel Halloween  per efecte de la globalització i els interessos econòmics.

Festa de Sant Antoni, abat

(de la Viquipèdia)

"La seva festa s'escau el 17 de gener , essent una celebració important en els països d'influència cristiana.

Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa. Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII, per la influència dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni propera a Viena del delfinat. 

A  la Comunitat Valencià la festa compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.

A molts municipis de les comarques d'Els Ports i l'Alt Maestrat la festa rep el nom de Publicata de Sant Antoni, i se celebra habitualment amb una foguera a la plaça major del poble.

A Canals, a la comarca de La Costera al País Valencià, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat del Sant, patró del poble."

Vil.lafranca (castelló)

 Dites de Sant Antoni

A sant Anton, la neu ja té cames
Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer

Des de Sant Anton, una hora més de sol
Després de Sant Anton Carnestoltes són
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç
Més barbut que sant Antoni
Més brut que el porc de sant Antoni
Per sant Antoni, una passa de dimoni
Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol
Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs
Per sant Antoni de gener, una hora més de civader
Per Sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts
Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat
Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni
Tenir més barbes que sant Antoni

Sant Antoni al Grau de Castelló

PROGRAMA DE ACTOS 17 ENERO

17:00 – 18:00 h. “Plantada de Bestiari”. El “Boc de Valdellós”, la “Torradeta de Gegants de la Llagosta”, el “Gripau de les Bruixes del Nord de Sabadell”, los “Cabuts Dimonis de l´Antifaç de Botafocs” i el “Haca Traca Almalafa”.

18:15 h. Las músicas del “bestiari”. Tabal, grajillas, dulzainas,…

18:30 h. Pasacalle del “bestiari”, con los “Dolçainers del Grau”, la Escuela Municipal de “Dolçaina i Tabal de Castelló” y los “Cabuts Dimonis de l´Antifaç de Botafocs”, en los alrededores del Casal Jove.

19:00 h. Presentación de la vida y milagros de San Antonio, por “Botafocs”. Delante del Casal Jove.

19:30 h. Los bailes del “bestiari” de las figuras participantes en el IX encuentro. Delante del Casal Jove.

20:00 h. Sorteo del “porquet”. Actuación del grupo de danza “Illes Columbretes”. Delante del Casal Jove.

20:15 h. Pasacalle de San Antonio. Con el “bestiari” del IX encuentro, los “dimonis de Botafocs”, el ”Haca Traca Almalafa”, los “Dimonis del Grau”. Desde el Casal Jove, por la Iglesia de San Pedro, Sebastián Elcano hasta el Grupo Mediterráneo, hasta llegar a la Plaza Virgen del Carmen.

20:30 h. Bendicion de animales y reparto de rollos. Patio de la Iglesia de San Pedro. Grupo Scout Sant Pere.

21:30 h. Encendida de hogueras. Grupo Mediterráneo y Plaza Virgen del Carmen.

22:00 h. Cena tradicional de San Antonio. Grupo Mediterráneo.