" El conte de les millors amigues" per Mª Isabel

  Mª Isabel  Manea

En un poble xicotet, una xiqueta anomenada Marta estava en el pati  del costat de sa casa; es va seure en un banc i es va posar a pensar..."Jo, per què no tinc amics?". En un moment va mirar endavant i va veure un grup de xiquets jugant a un joc que ella no coneixia. Va anar a preguntar si podia jugar. Els xiquets li van dir que no i es van burlar d´ella. Se´n va anar i al poc va observar a una xiqueta trista que estava sola. Es va acostar i li va preguntar

   -Què et passa?

La xiqueta li va dir que cap xiquet jugava amb ella. Marta li va dir que  a ella li passava igual però també li va dir que a ella no li importava, que ella seguia endavant.

–   No importa si eres més lleig o més bell, importa que cregues en tu mateixa. Quin és el teu nom?

–   Júlia

Júlia es va animar i va somriure. Marta i Júlia es van quedar xarrant molt de temps. Es van fer les cinc i mitja i tenien que tornar a casa. Es van acomiadar i cada una se´n van anar amb molta felicitat perquè sentien que ja tenien  "una millor amiga".

Al dia següent les dues van preparar un regalet sorpresa  per a l´altra i sense haver quedat en veure´s les dues van acudir al mateix lloc del dia abans, on es van conéixer. Estaven molt emocionades.

  -Tinc un regal per a tu!- van exclamar les dues al mateix temps i es van riure.

Els van obrir i ... cada una tenia un penjoll per al coll amb forma de mig cor!

Es van mirar als ulls i es van abraçar

           -Ets la meua millor amiga! - van dir molt emocionades.

I ho van ser per molt, molt de temps.