Aquesta setmana al taller hem jugat a inventar històries molt curtes amb dues paraules . Després de triar-les (una era "estoig" i l´altra l´animal que vullguerem) hem pensat uns minutets i després les hem anat contant. Isa ens ha dit que els que vullgueren escriure-les que ho ferem mentre escoltavem als companys i ella les pujaria al blog. Ací van quatre.
EL MÉS NOBLE
Hi havia una vegada un gos que li tenia molta mania a l´estoig de la seua ama. Quan ella feia els deures ell li agafava l´estoig i el mossegava.
Un dia el va trencar i es va arrepentir tant que des d´aleshores va ser el gos més noble, de fet va guanyar tots els concursos d´obediència.
Alba Chiva.
ELS CONILLS I LA XIQUETA
Aixó eren dos conills que es van posar dins de la motxilla d´una xiqueta que estava en el col.legi. Els conills va rossegar l´estoig que hi havia. Més tard quan la xiqueta ja a classe va anar a agafar l´estoig va veure els conills però va conitunar fent els deures que havia manat la mestra.
En tornar a casa va donar aigua i menjar als conillets i li va preguntar a sa mare si podien quedar-se a casa. La mare va dir que si i aleshores van anar a comprar tres estotjos: un per a la xiqueta i dos per als conillets.
Tots tres van ser molt feliços.
Ariadna Hervás
UN GAT AMB MALES INTENCIONS
Açó era un gat que anava passejant content pel bosc quan es va trobar una bruixa volant. La bruixa li va dir:
-Et regale aquest estoig amb la condició que no l´utilitzes per a fer el mal sino per fer el bé.
El gat va dir que sí però no pensava fer cas, així que quan la bruixa se´n va anar es va apoderar de la Terra.
La bruixa es va adonar al veure al gat fent maldats i aleshores el va transformar en una granota.
Yao Collado
EL LLOBATÓ
Hi havia una vegada un llobató que es va perdre i va anar a la ciutat. Caminant i caminant el llobató va veure una xiqueta plorant desconsoladament. Va intentar animar-la i la xiqueta li va contar que havia perdut l´estoig que sa mare li havia comprat després de estalviar diners durant molts mesos.
El llobató per ajudar-la va olorar la seua motxilla per a poder seguir el rastre de l´estoig.
Després d´una estona el va trobar. va ser aleshores quan va pensar d´olorar-se a si mateix per a trobar el rastre de la seua familia. Va funcionar! va seguir el rastre i la va trobar.
Marta Chiva
EL GUEPARD BÓ
Hi havia una vegada un guepard que era molt bó i amable però quan persones i animals anaven en carvanes a visitar-la s´espantaven d´ell i fugien.
Un dia van anar una xiqueta i la seua familia. Anaven caminant i la xiqueta va traure de la seua motxilla un estoig i una llibreta i es va posar a pintar. Quan el guepard es ca acostar tots van eixir corrent i la xiqueta es va deixar l´estoig. El guepard el va agafar i va anar a buscar a la xiqueta. Al final la va trobar en un poble i se´l va donar.
Laura Gas
