Recreem una barraca

Materials: cartolina blanca i negra
                 espaguetis
                 pintura marró, negra i verda
                 arena decorativa verda
                 2 furgadents (creu)
                 retalls de tela (cortines) 
                 cartró
                 tisores
                 pegament

 
               


             

L´Albufera: exposició

Projecte: Parc Natural de l´Albufera

Per a començar el projecte, a l´aula, vam fer entre tots un llistat del que sabíem del Parc

El que sabem

Està molt prop de València capital

Està al costat del mar Mediterrani

És un parc natural, es a dir, una zona natural no construïda per l´home

És un espai protegit

Hi ha cultiu d´arrós

L´aigua del llac, l´Albufera, és dolça

Es pot anar en barca pel llac

Hi ha molta fauna i flora molt diversa

Hi ha animals en perill d´extinció com el samaruc, que és un peix

Una part són aiguamolls i una altra terra ferma

Un peix molt abundant és l´anguila

Hi ha barraques valencianes

Després vam fer un llistat de preguntes sobre el que ens interessava saber. Una vegada confeccionat ens vam distribuir la feina per a trobar respostes. Al tornar a l´aula després de les vacances de Pascua vam posar en comú el que havíem aconseguit i les qüestions no resoltes.

En el blog està el que hem aconseguit conèixer entre tots.

Agraïm a la FUNDACIÓ CÀTEDRA SOLER I GODES el seu recolzament i l´ajuda econòmica que ens ha concedit. Gràcies!

Parc Natural de l´Albufera

1-Des de quan és Parc Natural?

L´Albufera de València va ser declarada Parc Natural pel govern valencià el dia 23 de juliol de 1986.Des de l'any 1990 el Parc Natural de l'Albufera està inclòs en la llista de zones humides d'importància internacional per a les aus i des de l'any 1991 està inclòs en Àrees ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus)

2-Per què es va declarar Parc Natural?

Perquè el sistema format pel llac de l'Albufera, el seu entorn humit i la barra litoral adjacent a ambdós constituïx un dels espais naturals de major importància a la Comunitat Valencianai i necessitava protecció i ordenació per a que la relació entre els humans i la zona no la portara a destrucció.

3-D´on prové el seu nom?

Prové de la paraula àrab "al-buhayra" que significa pequeño mar.

4-Quins són els seus límits?

Està dins de la província de València i a l´est té el mar Mediterrani

5-Quines zones hi ha al Parc?

· La Restinga, amb quatre subambients: a) la platja, b) el cordó de dunes davanteres, c)el sistema dunar intern (colonitzat per una densa vegetació de matollar i pinar), i d) les mallades (xicotets saladars situats entre les dunes).

· La Marjal és l'ambient que ocupa la major superfície del parc. Dedicada majoritàriament al cultiu de l'arròs.

· L'Albufera. De gran importància per al parc, pel seu significat en la regulació del flux hídric en l'arrossar, així com pel seu valor ecològic i paisatgístic.

· El Bosc, que s'hi troba escassament representat.

 

6-Quin és el clima del Parc?

El seu clima és mediterrani, suau, amb una humitat mitjana anual del 65%. La seua temperatura mitjana és de 17,8 °C. Les precipitacions són de 454 mm a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades a la tardor, fenomen que es coneix com a gota freda.

L´Albufera: el llac

7-Com es va formar?

Fa uns 1'8 milions d'anys part de la plana valenciana es va afonar quedant un glof que va ser tancat poc a poc per un cordó litoral que va des de València a Cullera .

Eixe cordó litoral el van formar sobre tot minerals i sediments que les corrents marítimes i el desembocament dels rius Turia i Xúquer van aportar.

8-Quants km² mesura el llac?

Hui en dia l'Albufera té forma irregular, relativament redona, amb un diàmetre màxim d'uns sis km. La seua superficie ocupa uns 28 km² dels 211 de tot el Parc

9-Per què es va anar reduint el llac?

D'una banda pel aterrament fluvial i altres sediments i d´altra per l'acció de l'home que l´ha anat dessecant per a cultius

10-Quina profunditat té?

La seua profunditat mitjana és d´un metre i la màxima de metre i mig a dos metres.

11-L´aigua és potable?

L´aigua és dolça però aixó no vol dir que es puga beure directament.

12-D´on ve l´aigua del llac?

L'aigua que arriba al Parc Natural prové de tres vies diferents: el riu Xúquer, a través de barrancs i séquies; les precipitacions i els retorns de reg dels cultius que ho rodegen.

El llac es comunica amb el mar a través de tres canals, o goles, en la desembocadura del qual hi ha instal·lades unes comportes que, al ser regulades per la Junta de Desaigües, modifiquen el nivell general de les aigües del llac. 

 

L´Albufera: pesca i caça

 

13-Es pot pescar?
 

La pesca es reconeix legalment des de l'any 1250, quan un grup d'habitants del llavors poblat de Russafa (hui barri de València) es trasllada i instal·la a l'illa d'El Dinyar per a poder pescar més fàcilment i comodamente.

Actualment , com a conseqüència de la excessiva explotació i contaminació de les aigües, i de la inadequada regulació de les comportes del Pujol que impedeixen l'intercanvi natural d'espècies amb el mar, l'activitat pesquera únicament es manté gràcies a la lliça. Les altres dues espècies, anguila i llobarro han anat desapareixent progressivament encara que es troben presents.

14-Com són les barques?

Els albuferencs  són les barques de perxar típiques i tradicionals del llac de l’Albufera. Antigament, els desplaçaments per l’Albufera es feien amb albuferencs en les aigües poc profundes, com marjals, llacunes i canals. Els albuferencs  s’utilitzaven per a caçar i pescar, ja que permetien navegar sense fer soroll i acostar-se a llocs d’accés complicat.

La perxa és el sistema de propulsió que s’utilitza per a navegar. Es tracta d’un bastó de fusta de més de tres metres de llarg, bifurcat a l’extrem inferior, amb el qual els perxadors experimentats fan avançar i girar l’embarcació mitjançant la seua força i destresa.

 

15-I caçar?

La caça es desenvolupa als vedats que s´estenen pels camps d´arrós on, en acabar la collita, es permet caçar en uns dies concrets que marquen organismes com ara Ajuntaments dels pobles del Parc, la Conselleria de Medi Ambient

L´Albufera: Població humana

16-Quantes persones viuen dins del Parc Natural?

El Parc Natural de l'Albufera comprén part dels termes municipals de València, Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla, Sollana, Sueca, Cullera, Albalat de la Ribera i Algemesí. Per tant viuen moltíssimes persones al Parc.

17-Quins pobles hi ha?

Engloba els municipis de València, Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla,

Sollana, Sueca, Cullera, Albalat de la Ribera i Algemesí.

Ara bé les poblacions més properes al llac són els anomentas "Pobles del sud" 

 

18-Quins són els treballs?

Durant molts anys el treballs eren majoritariament centrats en l´agricultura i la pesca però en els ultims anys han variat, derivant cap a l'industria, el turisme i el comerç

L´Albufera: el Palmar

  El Palmar és una pedania de València. Històricament s'ha caracteritzat per l'alta concentració de barraques, habitatge tradicional de la comarca de l´Horta. 

   A l´any 2012 tenia 748 habitants .

Tradicionalment les activitats del poble han sigut primer la pesca seguida de l´agricultura amb el cultiu de l´arrós. Actualment el sector serveis centrat en el turisme també està present.

En època islàmica segurament hagué d'existir una alqueria andalusina a l'illa, ja que en el Llibre del repartiment de Jaume I es fa la donació d'una Alqueria de l'Alcúdia, situada a la mateixa illa del Palmar però sembla que durant diversos segles la població no fou permanent, i que la majoria de les barraques foren d'habitants d'altres pobles i viles. És a la segona meitat del segle XVIII quan els pescadors i les seues famílies començaren a establir-se a l'illa.

En 1854 tenia 65 barraques i una ermita.

 Després va anar substituint-se la barraca per cases sobre tot després del incendi de 1855 que va destruir la meitat del poble. En els anys 30 es construïren tres ponts sobre les séquies del Palmar, deixant així de ser una illa per a unir-se amb terra per carretera.

L´Albufera: la barraca

L'edifici és de planta rectangular, d'uns nou per cinc metres, amb coberta triangular amb un marcat angle per a desaiguar les precipitacions torrencials tan típiques de la zona. L'entrada (usualment orientada cap al sud) està situada en un dels costats menors.

Distribució : una porta en la fatxada sud que dóna accés a un ample corredor que recorre tota l'edificació fins a la fatxada nord, on s'habilita una altra porta que permet la circulació d'aire. Este corredor és utilitzat com a cuina, menjador i magatzem. A un costat s'habiliten els dormitoris, habitualment tres. Al pis superior s'accedeix mitjançant una escala de mà i antigament era utilitzat per a la cria del cuc de seda.

Els materials tradicionals per a construir-ne són fang, canyes, canyís, palla. Un dels pobles amb major concentració de barraques és El Palmar. 

 

L´Albufera: fauna

21-Quantes espècies d´animals hi ha?

D´aus hi ha catalogades 339 espècies

Mamífers 27 espècies

Peixos 33 espècies

Rèptils 18 espècies

Amfibis 8 espècies

Moluscs 23 espècies

Moluscs aquàtics 20 espècies

 

22-Quins estan en perill d´extinció?

Hi ha unes categories segons la gravetat del perill que tenen:

a)En perill d'extinció. Espècies, subespècies o poblacions la supervivència del qual és poc probable si els factors causants de la seua actual situació continuen actuant.

b)Sensibles a l'alteració de l'hàbitat. Aquelles l'hàbitat característic de les quals està particularment amenaçat, en greu regressió, fraccionat o molt limitat.

c) Vulnerables. Aquelles que corren risc de passar a les categories anteriors en un futur immediat si els factors adversos que actuen sobre elles no són corregits.

23-Ha desaparegut ja alguna espècie i per què?

-Aus: Ja ha desaparegut el Fumarel Cariblanco

-La vegetació submergida i flotant del llac ha desaparegut quasi per complet, per la contaminació i l'excés de nutrients..

- S'han vist afectats per les mateixes causes els mol·luscs aquàtics. En 1969 es comptabilitzaven 18 espècies, que pràcticament han desaparegut. Destaca el risc de la introducció clandestina, en 1979, del cranc americà

-Del grup original de crustacis autòctons solament queda una espècie.

-Peixos. La sobreexplotació, la contaminació i la introducció d'espècies de fora ha alterat seriosament la diversitat (31 espècies). Alguns endemismes s'han extingit. Al mateix temps disminueixen les captures de les espècies de major valor econòmic: anguila, angula i llobarro.

Han desaparegut el moixó, el punjoset.

També ha desaparegut la llúdria i la tortuga europea ha sigut reintroduïda al 2013 perquè també havia desaparegut.

24-Quines aus són migratòries?

Unes 350 espècies d'aus utilitzen l'àrea en algun moment del seu cicle vital i, d'elles, aproximadament 90 nidifiquen regularment en aquest Parc Natural.

L'Albufera de València pot albergar més de 50.000 aus aquàtiques en moments determinats. Aquestes aus s'alimenten dels invertebrats i de les llavors de plantes aquàtiques produïdes en les extenses marjals, així com dels abundants peixos, tant els d’aigua dolça com marina. Es tracta d'una cadena alimentària fràgil, amenaçada per la contaminació de les aigües i per la intensificació de les activitats humanes de l'entorn.

En L’Albufera destaquen els grups d'aus que utilitzen els aiguamolls en les seues rutes migratòries al llarg de l'any, entre els quals es troben ànecs, garses, gavines, xatracs i limícoles. Moltes d'aquestes espècies estan catalogades com a vulnerables o amenaçades a nivell europeu i nacional.

Moltes de les aus que podem observar en L’Albufera fan llargs viatges. Algunes procedeixen de localitats africanes a milers de quilòmetres al sud i, després de recalar en L’Albufera encara han de fer un viatge de milers de quilòmetres cap al nord fins arribar a terres de l'Àrtic.

 

25-Hi ha algun animal perillós o ferotge a l´Albufera?

No hi ha

26-Hi ha animals verinosos?

Hi ha la serp verda o culebra bastarda que té dents amb verí per a inmobilitzar les preses, però per la situació de les dents es molt difícil que puga injectar verí a una persona i en el cas de fer-ho no te conseqüències greus 

Una mostra de la fauna de l´Albufera 

L´Albufera: Flora

Teniem també qüestions sobre la Flora de l´Albufera...

27-Quines plantacions hi ha a més de l´arrós?

Unes 14000 hectàrees del Parc estan dedicades al cultiu del arrós en la Marjal. També hi ha zones ocupades per una gran diversitat de cultius hortícoles i fruiters. Aquestes zones es concentren preferentment en les zones interiors del parc natural i també en una gran part de la restinga sorrenca que separa la marjal del mar en la part sud.

28-En les plantacions s´utilitza algun tipus de producte químic?

Sí, per a garantir el creixement (abonament) i per a matar insectes (pesticides)o herbes(herbicides)

29-Quantes espècies de flora hi ha?

Hi ha catalogades 816 espècies diferents de plantes

Ací algunes mostres de la seua flora:

De les dunes fixes

 De les dunes semifixes

 

De dunes arenoses

De  zones amb sequera estival

 

De zones entollades

De zones d´aigua

L´Albufera: Cultiu de l´arrós

El cultiu tradicional de l'arròs comprenia un any complet. Al novembre es realitza la perellonà que consistia a inundar les terres regulant les comportes per a alterar els nivells d'aigua que entraven i eixien del llac cap al mar. Esta operació solia durar uns dos mesos, i amb ella s'inundava els camps de forma descontrolada, i romanien en eixe estat fins que al febrer s'assecaven les terres.

 

El cultiu s'iniciava en ple hivern amb la sembra de farratge en un camp de cultiu que mesos després es convertia en el planter. El farratge (ferratja, fabó) creixia durant tot l'hivern.

Arribat el mes de març, es molia amb la terra sobre la qual s'havia sembrat a fi d'enriquir-la. Els agricultors feien els marges del 'planter' a fi que l'aigua quedara retinguda dins del mateix. Col·locaven fang en els marges i utilitzaven un cavall per a 'patearlo' fins a fer-ho dur de manera que no fóra possible que es filtrara l'aigua a través d'ell. Una vegada fets els marges, les basses que conformaven els marges del 'planter' es cobrien d'aigua.

S'utilitzava llavors una 'entauladora de ganivets' (en l'actualitat s'utilitza un tractor proveït de rodes de gàbia directament en el camp on se sembra) tirada per un cavall que donava voltes a la terra mesclant-la amb l'aigua fins a fer d'ella un fang fi. 

 

El 'barrejat' consistia a repartir les llavors 'a voleo' pel camp. A fi que quedaren escampades de forma prou uniforme, l'agricultor les repartia mentres mesurava els seus passos seguint un camí recte que enfilava amb unes canyes que situava en els extrems del camp. Esta fase acabava a mitjan març. En el període de març a maig, l'aigua estancada del 'planter' es va calfant gradualment, afavorint la seua germinació.

Cap al mes de maig la tija de l'arròs sembrat ja havia crescut entre 30-40 cm i era el moment de procedir a arrancar-ho per a se traslladar-les al 'planter'.Les 'garbas' d'arròs procedents del 'planter', es repartien uniformement per tot el camp per mitjà de 'carrets de garbejar'. Després les quadrilles de 'plantadores d'arroz' s'encarregarien de replantar les tiges d'arròs. 

Amb la calor de la primavera l'arròs creix de forma molt ràpida però també altre tipus de plantes que són perjudicials per a l'arròs. En el passat l'eliminació d'estes plantes es feia a mà ajudats d'una falç, hui en dia s'utilitzen herbicides per a evitar el seu creixement.

 

La sega. A inicis de setembre, l'espiga ja ha crescut i és el moment de la recol·lecció. Una quadrilla d'hòmens anava segant l'arròs a mà amb una falç. Conforme segaven anaven fent garbas amb les espigues d'arròs. A mesura que els feixos s'assecaven (actualment s´utilitzen màquines secadores) es treien a l'era amb el 'carro de garbejar' proveït d'uns patins i tirat per un cavall. Actualment s´utilitzen segadores.

La trilla. Les garbas eren transportades fins al 'sequer' bé amb carros o tractors. Allí es procedia al trillat de l'arròs. El trillat consistia a separar el gra d'arròs de l'espiga. Ho feien els hòmens, primer utilitzant un trill tirat per animals, i després amb 'forques' voltejant les espigues d'arròs perquè el gra se soltara.Quan el gra quedava separat es treia la palla i es quedava només l'arròs .Després es procedia a la 'aventa' de l'arròs, que consistia a llançar l'arròs en direcció al vent amb una pala per a separar-ho de les corfes i restes de palla

A finals del s.XIX la introducció de la trilladora a vapor va evitar tot este treball de trillar i aventar ja que la mateixa realitzava tot este procés. En els anys 40 va començar la utlització de trilladores mòbils.

 

El cultiu d'arròs permet els nivells necessaris d'inundació, permet que el sòl mantinga unes característiques físiques òptimes per a afavorir la regeneració de les comunitats tant vegetals com a animals, i afavoreix el desenvolupament d'una base tròfica(d´alimentació) que contribueix al manteniment d'una important comunitat d'aus aquàtiques. 

Tipus d´arrós a l´Albufera

El llac de l'Albufera ha sigut el germen de desenrotllament de la primera planta d'arròs en terres valencianes. Existixen més de deu mil varietats d'arròs en l'actualitat; però les més cultivades a València són el Sénia, el Badia, el Bomba i l'Albufera.

La varietat Sénia és un arròs de gra redó prou cremós que transmet bé els sabors.

La varietat Bomba és menys cremós i transmet pitjor els sabors que l'arròs Sénia

També hi ha una varietat recent denominada Albufera, que seria una varietat intermèdia obtinguda dels dos tipus d'arròs mencionats fins al moment