Conte " Els superheorois inesperats" per Ángela

Ángela  Vázquez Talaya.

Hi havia una vegada una xiqueta i dos xiquets germans que, a més, eren els millors amics i s´ajudaven un a l´altre. Un dia el mestre Xinés d´Anglaterra va decidir donar-los poders.

Tot va ocórrer quan la xiqueta anomenada Ana va decidir ajudar a un dels xiquets, Jose, a fer un treball de ciències que era molt difícil i Fran, que era l´altre xiquet, al veure a Ana i a Jose fent el treball va decidir unir-se. Va ser el millor treball de la classe.

El mestre Xinés al veure com estaven d´units va voler unir-los més encara amb super poders.

Quan Ana va obrir la motxil.la va trobar una pulsera de color groc i es va preguntar què seria.També va trobar un mapa i el va seguir fins el lloc que indicava. Quan Jose i Fran van descobrir les seues pulseres de color roig i verd també van trobar el mateix mapa que Ana i també el van seguir arribant, com Ana, al palau del mestre Xinés el qual els va explicar què significaven les pulseres i els poders.

El poder de Ana era l´alegria; el de Jose, la ira  i el de Fran, el del fàstic.

Ells li van preguntar per què va fabricar eixes pulseres i ell va respondre que en el futur molts xiquets patirien tristor i que pensava que eixes tres emocions podrien canviar-la.

Per la nit, abans de començar la seua missió van guardar les pulseres i van anar al llit però quasi no podien dormir pels nervis.

A l´endemà van anar els tres i es van transformar. La seua primera missió era  Naomi, una xiqueta guapa, primeta i trista. Van anar al futur i la van ajudar però no va ser fàcil perque Naomi no volia canviar i va intentar escapar. Primer va passar per un lloc amb fang i seguia trista però Fran de seguida li va aplicar el seu poder i va funcionar. Naomi s´enfonsava en el fang i ella sentia molt de fàstic. Fran la va rescatar però Naomi seguia trista i va tornar a escapar-se. Aquesta vegada va arribar a una selva on hi havia monos molt pesats que l´agafaven i llançaven per l´aire. Jose li va aplicar el seu poder i a Naomi estava enfadada però Jose es va passar de la ratlla i va enfadar també als monos que van voler menjar-se a la xiqueta. Jose la va rescatar però Naomi seguia trista i va tornar a casa. Aleshores va ser quan Ana li va aplicar el seu poder i Naomi es va sentir alegre i contenta. Va comprendre el poder de l´alegria i no va tornar a estar trista.

Aquesta història significa que  és millor ser positius que negatius i podem aconseguir tot el que vullguem amb un poquet d´esforç i valentia perquè quan estem tristos tot el que fem ens pareix trist.

Quan ens passa alguna cosa que no la volem tenim que veure la part positiva així serem feliços i amigables sempre.

Quan eres feliç tot passa molt ràpid i tens que aprofitar-ho, així podràs obrir portes a descobriments nous i millors. És millor esta enfadat, asustat o que et done fàstic alguna cosa que estar trist.

El més important és que tens que seguir sempre recte cap a la felicitat.