Maria Auñon Escuder
Una
xiqueta que li deien Carolina vivia en un poble molt xicotet on els hiverns
eren molt llargs i freds.
A
Carolina li apassionava la música i la seua major il.lusió, el seu major somni,
era aprendre a tocar un instrument i cap dels seus amics a l´escola estimava la
música com ella. Carolina no havia dit mai als seus pares els seu desig perquè
no tenien diners per a comprar-li un instrument ni per a que rebera classes de
música. Son pare treballava en la ramaderia i sa mare treballava en cas
cuidant-la a ella i al seu germanet d´un any.
En
el poble hi havia una plaça amb una font i Carolina quan hi passava tots els
matins per anar a escola li demanava el seu desig esperant que algun dia es
complira.
Un
dia , quan Carolina va tornar a casa de l´escola, sa mare li va dir que
s´acostara a casa del senyor Pascual que vivia en front de la font per a
portar-li una cistella amb menjar ja que
s´havia posat malalt i no tenia qui li cuinara i cuidara.
Carolina
va agafar la cistella i va marxar.En arribar va obrir la porta i es va endinsar
cridant: Senyor Pascual! Al final del corredor, en el saló estava el
senyor Pascual sentat en el sofà i tapat amb una manta. Carolina el va saludar
i li va dir que li portava el dinar que sa mare li havia cuinat.
De
sobte Carolina es va quedar a quadres al veure que en aquella habitació el
senyor Pascual tenia molts instruments: un piano, un violí, una guitarra i uns
altres.
El
senyor Pascual veient la cara de la xiqueta li va dir:
-T´agraden
els instruments i la música?
-És
el que més m´agrada del món-li va contestar emocionada Carolina-però no puc
tindre cap.
-Per
què?
-Perquè
a casa no tenim prou diners-respongué la xiqueta amb veu trista
Aleshores
el senyor Pascual li va dir que ell podia ensenyar-li a tocar el piano.
Carolina no se ho podia creure i encantada li va dir que sí.
Així
va ser com totes les vesprades després
de l´escola Carolina anava a casa del senyor Pascual per a tocar el piano i fer
música que era la seua passió.
El
seu somni s´havia fet realitat i ella se sentia molt feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario