Carmen Pons
Villamañan
Hi
havia una vegada dos xiquets, un era alt i moré i l´altre baix i ros. Eren molt
revoltosos. Un dia van llançar una llavor a terra i uns mesos més tard una planteta
va crèixer. Dues xiquetes es van adonar i la regaven i cuidaven mentre que els
xiquets revoltosos no feien res.
Quan
l´arbre va créixer, les dues xiquetes se´n van anar del poble perquè no hi
havia institut i com que ja no feien la ruta per anar al col.legi ja no
cuidaven l´arbre.
L´arbre
tots els dies mirava passar xiquets i xiquetes cap a escola però no veia a les
xiquetes que el cuidaven. Un dia va veure dues xiquetes que eren tan precioses
com aquelles i les va cridar molt fort. Quan es van girar l´arbre va veure que
no eren elles.Com que les xiquetes no van veure a ningú van seguir el seu camí.
Passat
un temps aquelles dues xiquetes que estudiaven fora del poble es van reunir a
la plaça de l´arbre i aleshores van
recordar com l´havien cuidat. Van decidir posar-li dues trenes com a
recordatori de que eixe era el seu arbre, l´arbre de la seua amistat.
Les
xiquetes van marxar i l´arbre es va mustiar perquè no el regaven. A l´adonar-se
la gent del poble van decidir fer una festa en honor de l´arbre i van pagar per
a regar-lo.
Poc
a poc l´arbre es va fer gran i preciós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario