Enric
Prades Vinaixa
Fa
10 anys en un poble que es deia Vilafranca hi havia un xiquet que es deia
Agustin. Vivia amb son pare, sa mare i els seus iaios. A Agustin li agrava molt
l´atletisme però tenia un problema: no tenia cap extremitat.
Quan
va començar l´escola a 1er de primària els xiquets no volien ser amics d´ell
perquè deien que era diferent i ells no volien tindre un amic diferent. A la
classe d´Educació Física ell es quedava mirant com els altres xiquets jugaven i
s´ho passaven bé.
Agustin
va preguntar al professor d´E.F. Si podia fer alguna cosa per a ell i el
professor li va respondre que ho sentia però que no podia fer res. Aleshores
Agustí va demanar als seus familiar si li podien ajudar i tots van dir que sí.
En la seua ment Agustí anava dissenyant màquines per a poder fer coses com els
altres xiquets i al final la familia va aconseguir fer una màquina per a ell.
Li
la van donar el dia del seu aniversari. Eren com unes cames mecàniques de
metall que funcionaven engantxant-les al poc tros de cama que tenia. Amb elles
podria saltar, correr...va provar i la seua alegria va ser enorme perquè ja
podria fer atletisme.
Al
cap d´un temps la mare el va apuntar a Penyeta Roja i el primer dia que va anar
va fer amics de seguida perquè als altres xiquets els pareixia molt simpàtic
Quan
es va fer major feia curses. La primera que va fer va ser a Cinctorres. Al
principi estava molt preocupat i nerviós per si no li deixaven participar en la
competició però li ho van permetre i va quedar segon ja que va guanyar un home
de Barcelona que sempre quedava primer. Agustin no es va rendir i va entrenar
per a la próxima competició de l´any següent.
Amb
moltes ganes i molta il.lusió va tornar participar i en acabar la cursa el
jurat va informar que no savien qui
havia guanyat (estaven molt igualats) i que els enviarien una carta amb el
resultat. Quan va arribar la carta donava com a guanyador a l´home de
Barcelona.Agustin no es va rendir i estava segur que la próxima vegada que
s´enfrontaren quedaria primer.
A
partir d´eixe moment Agustin va participar en moltes curses per molts llocs
d´Espanya: Santander, València, Àvila, Madrid...però la cursa més difícil era
una en que elegien als corredors que representarien a Espanya en els Jocs
Paralímpics.
En
eixes proves Agustin va competir amb moltes persones de diferents Comunitats
Autónomes: Navarra, extremadura, Andalucía...
Quan
va anar a una cursa en Barcelona es va trobar amb aquell home al que no havia
pogut guanyar feia temps. Als 10 últims metres de cursa Agustin va caure i l´home el va avançar.
Agustin va pensar en tot el que s´havia esforçat, els durs entrenaments, i
ràpidament es va alçar i va fer un sprint tan fort que va quedar el primer.
Dos
dies després els jurats li van dir que ja li dirien quin dia devia marxar als
Jocs Paralímpics.
Agustin,
encara que li costava separar-se de la seua familia, es va despedir
-Moltes gràcies per ajudar-me quan ho
necessitava!!!- els va dir emocionat.
En
arribar als Jocs va telefonar als seus familiars per a que saberen que havia
arribat bé, que tornaria prompte i que no li passaria res.
Als
Jocs primer va competir amb Suïssa, després contra Bèlgica i més tard contra
Groenlandia. Va guanyar a la majoria
però no a uns neerlandesos que eren molt
bons. De tota manera Agustin estava molt satisfet de com havia quedat.
Al
tornar a casa ho va celebrar amb tots els familiars i amics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario