Al setembre es va jubilar Teresa
Roca, la nostra primera mestra d´Infantil. Ella, a més d´ensenyar-nos, va fer
que la nostra entrada en l´escola fora feliç i plena.
Per això amb molt de
carinyo, una mica d´enyorança i agraïment la vam entrevistar en setembre. Part de l´entrevista apareixerà en la Revista de l´escola; ací està sencera.
-En quin
col.legi vas estudiar de menuda?
-Jo no vaig estudiar en cap col.legi. Els
meu papà era mestre i treballava per les vesprades en un col.legi d´adults i
pel matí, en la nostra casa, ens donava classe a la meu cosina Rosa i a mi.Vam
fer tota l´escolaritat a casa. Amb ell feiem exercicis, estudiavem cada
assignatura, ens preguntava, ens examinava, ens posava notes.
Per les vesprades, com que la meua mare
també era mestra d´un col.legi que estava davant de casa i en aquell temps es
feien activitats com si foren extraescolars(labors, pintura..) , jo me n´anava
amb ella i disfrutava de totes aquelles activitats.
El primer accés a una institució escolar el
vaig tindre als deu anys quan vaig aprovar l´examen que en aquella època es
feia per poder anar a l´Institut. És quan vaig començar a estar amb companys i
companyes.
-Vas ser bona
estudiant?
-Vaig ser molt bona estudiant perquè
m´agradava i perquè no tenia més remei
-Quina era la
teua assignatura preferida?
-La meua assignatura preferida de xicoteta
eren les matemàtiques i de major era la filosofia, les llengües i les
matemàtiques
-Quan eres
menuda volies ser professora?
-No, quan era menuda volia ser artista però
els meus pares em van dir que primer em fera mestra i que quan acabara la
carrera de Magisteri , si encara volia, aniria a Madrid a estudiar Art Dramàtic.
-D´on te va
vindre la teua inclinació a ser mestra?
-Quan vaig acabar Magisteri vaig tindre que
treballar dos anys per a poder demanar excedència i poder anar a estudiar a
Madrid. El que va passar va ser que quan vaig començar a treballar de mestra em
va agradar molt i a banda em vaig enamorar del que va ser el meu nóvio i la
idea d´estudiar Art Dramàtic la vaig deixar.
-A banda de
ser mestra volies tindre alguna altra professió?
Com vos he dit volia ser artista i de totes
maneres ho he complit perquè fer escola quasi és ser artista perquè cada dia
tens uns espectadors que si lo que els expliques, o contes o cantes, no els
agrada doncs no t´aplaudixen.
-En quina
universitat vas estudiar per a ser mestra?
-En aquells temps per a ser mestra
s´estudiava en una Escola Superior de Magisteri, no era la universitat tal com
ara és. Es deia Escola Normal i estava al final del carrer Herrero.
-Per què vas
decidir ser mestra?
Vaig decidir ser mestra perquè ho havia viscut
a casa (de fet abans de nàixer ja anava a escola dins del ventre de ma mare) ,
perquè m´agradava molt el món de l´educació i perquè quan vaig començar a
treballar em va encantar.
-Quina edat
tenies quan vas començar a ser mestra?
-Tenia 18 anys.
-En quin
col.legi vas començar com a mestra?
-Vaig començar en el col.legi de la
Benadressa, en la carretera d´Alcora. El següent va ser el col.legi de Santa
Magdalena de Pulpis.
-T´agradava
el treball com a mestra?
-M´agradava molt perquè m´agradaven molt els
xiquets, les xiquetes, els companys i la vida social.
-Què és el
que més t´agradava de ser mestra?
-Poder ajudar als xiquets i a les xiquetes a
aprendre, fer que tingueren confiança en si mateixos i pugueren aprendre amb
alegria, il.lusió i vingueren a gust a escola.
-En quins
cursos has sigut mestra?
-Vaig estar deu anys de mestra de diferents
cursos: cinqué, tercer, segon, primer. Els 32 anys següents en Educació
Infantil.
-Per què vas
triar ser mestra d´Infantil i no de primària?
-Perquè al fer l´especialitat d´Educació
infantil i estudiar tot el que es necesssitava em vaig enamorar d´eixa etapa.
-Quants anys
has exercit com a mestra?
- Quaranta dos anys.
-Quants anys
has estat al Vicent Artero?
-He estat trenta dos anys.
-A més de
mestra d´infantil has sigut directora, cap d´estudis, mestra de primària...?
-He sigut secretària en Almassora, cap
d´estudis i directora en el Vicent Artero, encarregada del menjador, també vaig
estar dos anys en un equip de treball sobre la Reforma Educativa en
València,assessora del Centre de Professors.Moltes coses.
-Qui era la
teua millor amiga al treball?
-Les meues millors amigues al treball han
sigut quasi sempre les meues companyes de nivell. Ací teniu una, Isabel; una
altra va ser Fina Selma; una altra Rosa Armelles; una altra va ser Milagros, la
primera companya que vaig tindre al vindre al Vicent Artero i que em va
ensenyar molt.
Sempre he tingut molt bona relació amb tots
els companys i companyes.
-Et va
agradar estar amb nosaltres?
-Vaig disfrutar molt amb vosaltres perque
ereu molt vius, molt actius, molt animats a participar en tot el que vos
proposava. Vaig estar molt feliç amb vosaltres.
-T´agradaria
ser altra vegada la nostra profesora?
-Sí,
m´encantaria perquè a més crec que heu evolucionat molt bé, sou molt treballadors
segons tinc entés, i vos agrada molt l´escola.
-Vas
"aprendre" coses amb nosaltres?
- Sempre quan es dona classe s´aprén molt
perque tu tens una idea,la proposes i després del que es parla en classe, del
que cada un aportava i del que aportaven els vostres pares i mares que venien
molt classe jo també aprenia.
-Has tingut
alguna experiència perillosa estant de mestra?
-Dins de la classe, no. L´únic que m´ha
preocupat molt sempre ha sigut la vostra seguretat, els accidents vostres
perque ereu xicotets , ereu moguts. Afortunadament en 42 anys no he tingut que
lamentar res greu.
Com a directora sí que una vegada vaig
tindre una experiència "perillosa" perquè a l´hora del menjador va
entrar un xic que pareixia estar malament (begut o drogat) portant un xeringa i
demanant diners. A mi em va preocupar que entrare al menjador així que em vaig
plantar davant d´ell mentre deia als monitors que vos tragueren al pati i
tancaren la porta. Aleshores li vaig dir al xic que en eixe moment no teniem
diners a l´escola però que tornare a les tres que vindrien els mestres i li
donariem diners. El xic se´n va anar i ja no va tornar.
-Quin curs va
ser el més difícil per a ensenyar?
-Dins d´Infantil jo crec que cap. Al
principi sí que és veritat que quan comences a treballar no tens tantes
estratègies i jo aplegava a casa tots els dies amb dolor de cap i li deia a la
meua mare: "Si açó té que ser tots els dies em pareix que m´ho
deixe". Però tal com vaig anar treballant vaig aprendre i també vaig fer
cursos per aprendre estratègies per a ensenyar i cada vegada vaig disfrutar
més.
-Per què et
vas jubilar?
-Jo podia
quedar-me tres anys més fins cumplir els 65 però com que tenia que començar una
promoció nova de xiquets de tres anys, pensant que igual els tenia que deixar
en 4 o 5 anys, em va saber mal i vaig preferir, abans de conéixer-los,
jubilar-me.
També em vaig
jubilar per a poder fer altres coses que em feien il.lusió i no havia pogut fer
ja que el meu horari com el vostre és molt intens.
-A què et
dediques des de que t´has jubilat?
-Des de que m´he jubilat encara no he pogut
dedicar-me plenament a fer les coses que m´agraden perquè han sorgit temes a
resoldre, sobre tot familiars. Jo crec que una persona jubilada en una familia
fa molta falta perque sempre hi ha algun que et necessite. Però sí que faig
algo que m´agrada molt: vaig dos dies a la "Universitat para mayores"
amb companys més o menys de la meua edat i ens ensenyen moltes coses i a mi una
de les coses que sempre m´ha agradat és aprendre i tindre amics i amigues.
-Trobes a
faltar l´escola?
-Al principi, al mes de setembre, la veritat
és que m´enyorava però anava a passejar vora el mar i mirant el mar
m´alleujava. Tenia sensacions rares; pensava: ja no tinc que tornar al cole, ja
no veuré a diari als alumnes...Però al començar la universitat poc a poc la
meua ment va anar canviant de registre, vaig anar resituant-me en aquesta nova
etapa de la meua vida.
El que sí que faig és evitar passar prop
d´un cole per a no sentir als xiquets perque això desperta la meua enyorança.
-Com creus
que t´haguera anat la vida si no hagueres sigut mestra?
-Encara que m´haguera agradat estar en el
món artístic i ser presentadora de tv o de ràdio no sé com m´haguera anat.
Sí que vos dic que encara que era una
il.lusió no ha sigut una frustració perque en l´escola m´he realitzat
moltíssim, no al 100% sinó al 3000%
-Quants anys
tenies quan vas llegir el teu primer llibre tu sola?
- Uns 4 anyets.
-Et vas casar
alguna vegada?
-Si, em vaig casar als 22 anys.
-Tens fills?
Com es diuen?
-Tinc un fill que li diuen Antonio i estic
molt orgullosa d´ell.
-Eres de
Castelló?
-Sóc de Castelló i em senc molt
castellonera. La familia de ma mare era llauradora de Castelló per tant les
arrels castellonenques són profundes. Mon pare procedia de Peníscola per això
la mar està molt present amb mi.
-Tens o
tenies alguna afició?
-El que més m´agrada és caminar observant el
paisatge, respirant conscientment, nadar...Actualment també considere la meua
afició anar a la universitat perque el pla és disfrutar d´aprendre.
-Quin és el
teu esport preferit?
-Sempre ha sigut la natació però quan no pot
ser camine.
-Alguna
vegada has eixit d´Espanya?
-He estat en França i Andorra.
-A quin país
t´agradaria viatjar?
-M´agradaria viatjar a Holanda i al nord
d´Europa.
-Toques algun
instrument?
-El pandero(jajajaj) com ja sabeu vosaltres.
-Mantens
amistat amb Rosa Armelles?
-Si, hem seguit veient-mos tot el temps
perque a més compartim aficions: l´agricultura, classes de relaxació...
-Tens algun
cantant preferit?
-Tinc dos: Joan Manel Serrat i Paco Muñoz,
el de les cançonetes que vos ensenyava . També m´agrada molt Roberto Carlos.
-Quins
programes de televisió prefereixes?
-No veig la tele, sóc molt aficionada a
escoltar ràdio. La tv m´avorrix molt i pense que hi ha molts programes que són
inútils. Sols veig algun programa si me l´han recomanat o és un tema o notícia
interessant.
-T´agraden
els animals?
-M´agraden moltíssim i he conviscut amb dues
gates i ara tinc dos gossos.
-Quins
prefereixes? Tens algun?
-A mi de vista m´agraden tots els animals
especialment els aquàtics que m´entusiasmen.
A l´hora de conviure amb ells els gats tenen
una forma de comportar-se que és molt interessant perquè són molt independents
però el carinyo i l´alegria que donen els gossets és una passió.
-T´agrada
llegir?
-M´agrada molt llegir i el que més llig són
els periódics perque m´encanta estar informada. També m´agraden molt les
biografies.
-Quin és el
teu llibre preferit?
-Els meus llibres preferits en este moment
són els que tracten sobre l´alimentació. A banda llig els llibres que ens
recomanen a la Universitat: de història, geografia...
-Quin és el
teu menjar preferit?
-El meu menjar preferit és el peix en totes
les seues variacions: en caldo, amb arrós, a la planxa, guisat...
-Saps
conduir?
-Sí, sé.
-Quins consells
donaries als estudiants de les noves generacions?
-Que estudien molt, que siguen molt
positius, que no busquen els defectes en les altres persones sinó que
positivitzen sempre el que ocorre, que no malpensen, que intenten ser feliços
que s áconseguix així i que respecten molt als adults: mestres, als papas, als
iaios.
Hi ha persones que deixen emprenta ; tu eres d´eixes, Tere, i nosaltres som la prova!
