Poemes de primavera

Aroma de primavera
alegra qualsevol cor,
perfum de roses,
olor de mar.

Vull viure la primavera,
no la vull deixar escapar.
Aroma de primavera
alegra qualsevol cor.

 Joana A. Vidal Ferrer

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.

Josep Carner

Aquest matí, d’amagat,

ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec,

tot xisclant, una oroneta.

 

L’oroneta ha alçat el vol

i amb un cop d’ala lleugera

ha segat un raig de sol

i ha florit tota la terra.

Nuria Albó 

Al jardí jo m’entraré
i les floretes colliré.

Si vols veure ocells volar,
vés pel maig a la muntanya
si vols veure ocells volar,
vés pel maig al colomar.

Allí canta el rossinyol
la guatlla i la cadernera.
També hi canta la puput
en el temps de primavera.
Joan Amadés

Poemes de Pasqua

La mona de Pasqua
(Lola Casas)

Amb cor de pa de pessic,

de gust suau com caramel,

quan li clavo queixalada,

sembla que mastegui el cel.

 

Coronada amb un gran ou,

amb pollets i una gallina,

vestida de xocolata

és llaminadura fina.

 

Visca la mona de pàsqua!

Aquest pastís tan preuat,

que agrada a grans i petits

i en un no res és menjat.

 

La mona de Paqua

(Ricard Bonmatí)

 La mona de Pasqua és un dolç animal 
que ve set setmanes passat carnaval
ve tota pintada, porta ous i confits,

i és tan ensucrada...te´n llepes els dits

La mona de Pasqua
(Sàlvia del Berri)

Menjarem la mona

que ens han regalat,

trencarem els ous

damunt del teu cap.

La metàfora

La metàfora es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que en la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.(de la vikipèdia)

Exemples de metàfores:

Un pa bullent i lluent que alegra tota la gent. (el sol)

El temps és or.

Ell és un pou de saviesa. 

Vaig tocar el cel ambles mans.

Estic fet pols.

Posat les piles.

L´hivern de la vida

En castellà

Las nieves del tiempo platearon su sien.

Vienen los caballos del mar.

Tus ojos, luceros de tu rostro.

Tu voz es música para mis oídos. 

També hi ha metàfores visuals
Magritte:

 

veure les estrelles

tirar fum 

Hacemos caligramas sobre la paz

Estos son algunos de los caligramas que hemos hecho deseando la paz

Ejemplos de aliteraciones en poesías

El ruido con que rueda la
ronca tempestad...
(José Zorrilla)

 

                                 Irrumpes al ras del cielo raso

con tus roncos ronquidos
idos en -Re musical.
Te agarro rampante,
 reafirmo en lo raro que resulta
rasgar tus ropas,
rasgar tus ropas como rapaz.
Y más reclamas.
Te haces rojo-marrón
cuando ruegas rabiosa por mi rabia.
(Félix Rosario Ortiz)

Con el ala aleve del leve abanico
(Rubén Darío)

En el silencio sólo se escuchaba

el susurro de las abejas que sonaban

(Garcilaso de la Vega, Égloga III).

Adam ens porta un poema

Una màquina del temps vaig robar

i a la segona guerra mundial vaig anar.

Moltes metralletes vaig trobar

disparant per ací i per allà.

¡pum,pum,pum,pum...! 

AIRE, poema de Sergi Ortí

Un dia vaig volar 

i fiu!!!

què mal ho vaig passar

Fiu!!!

Què divertit!

i un pardalet em va xiuxejar

què bé,

algú que pot volar!

Al.literació i ànàfora

La repetició voluntària de sons  per produir un efecte determinat rep el nom d’al·literació. En el següent poema, la repetició de sons evoca el soroll dels esclops repicant a terra.

Cançó d’esclops

Els esclops de la Dolors

ja galopen per la Plana

des d’Orís fins a Centelles,

amb el tripi-tripi-trap.

De matí de matinet

ja travessen la contrada

despertant la gent dels masos

amb el tripi-tripi-trap.

MIQUEL DESCLOT

  

Teresa ha fet aquesta a l´aula:

La casa passa sa sosa vida en una pansa

Si la repetició no és d’un so, sinó del mot que encapçala una sèrie de versos i que provoca un paral·lelisme a les frases, rep el nom d’anàfora.

Pas de dansa

Tinc el capvespre i tinc paraules dures,

com absència, fosca, solitud.

Tinc paraules urgents: neguit, camí,

i una blanca sentor de margarides.

Tinc papallones, cargols marins

i records esfullats, melangiosos.

Tinc una boira fina al fons dels ulls

i les mans tremoloses. Tinc silencis

i paravents i un balancí de boga.

Tinc una cigarreta que es consum

i un fosc desig de viure. Tinc paraules

balderes i tinc dies de paper

sense cap mot escrit i tinc misteris

indesxifrables. Tinc un gust d’arrels

a dins la boca, i a les mans, ortigues.

I tinc la mort que em mira fit a fit

onsevulla que giri la mirada.

              MIQUEL MARTÍ I POL, Amb vidres a la sang

 

Cal.ligrames de Nadal

Què és un cal.ligrama?

"Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text , de vegades tan sols una frase  o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia  o la cal.ligrafia  per tal de representar el contingut del poema . Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable." (De la viquipèdia)

En francés:

Poemes sobre llibres

ELS LLIBRES de Joana Raspall

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà
no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

Doblecs

(Cèlia Sànchez-Mústic)

Algunes pàgines del llibre

estaven doblegades per l'angle superior:

N'he alçat, d'amagat i amb reverència,

els triangles menuts de les puntes.

Ha estat com obrir les finestres

d'una casa tancada i barrada

des de feia molts anys

i anar descobrint les empremtes

dels teus dits als porticons.

 

 

 

Un bon capbussó!

(Fina Girbés)

Submergir-se en la lectura

és d'allò més divertit.

Quan comença l'aventura,

el temps passa en un bufit.

Pots recórrer valls i serres,

pots ser un heroi valent

com ho era Esclafamuntanyes,

de cor humil i clement.

Submergir-se en la lectura

és capbussar-se en un mar

ple d'històries fabuloses

que no has de deixar passar.

Pots viure en palaus de marbre,

una princesa pots ser

i tu mateixa pots véncer

un gegant ferotge i cruel.

Siga de nit i de dia,

en qualsevol estació,

en aquest mar tan fantàstic

pega't un bon capbussó!

 

 

"Esportistes" . Poema d´Adelaida Olaru

Equips i competència

entrenadors i paciència.

No fa falta guanyar

només passar-ho bé i disfrutar,

Si voleu tindre trofeus

i fer-ho tot bé

 no has de lesionar-te els peus

ni fer-te malbé.

 Cada un té el seu país

i alguns també  fills

Alguns juguent molt bé,

d´altres no poden fer res.

Pensar les jugades que van a fer

regatejar, córrer i marcar

cap ha de ser igual que ells

només ser bons i celebrar.

Equips i competència

entrenadors i paciència.

No fa falta guanyar

només passar-ho bé i disfrutar.

Tenen "fans"

que els fan ser

forts, millor que abans.

Creure en si mateix han de fer!

Tot el món els coneixen

però cap és com ells.

Tots s´uneixen 

per millorar cada cop.

Tots celebren

quan guanyen

i quan perden...

més entrenen.

Equips i competència

entrenadors i paciència.

No fa falta guanyar

només passar-ho bé i disfrutar.