M´havia alçat per anar
al col.legi amb les meues amigues Carla i Ana. En arribar teniem un
examen de valencià. Jo havia estudiat molt així que em va eixir
molt bé (de fet vaig traure un nou)..
A l´hora del pati ens
vam sentar com sempre feiem en un banc per aparlar de les nostres
coses. Després vam tindre informàtica i tenim que fer un treball de
mil paraules en valencià. Tots haviem fet el treball així que Paul,
el professor d´informàtica ens va aprovar a tots. Quan li ho vaig
dir a ma mare es va alegrar molt.
Més tard, a la classe de
Coneixement del Medi Alex, Carlos, Adrián, Carla, Ana i jo en vegada
d´estar corregint els exercicis ens vam posar a tirar paperets i
trossets de goma per tota la classe. Nuria, la mestra, ens va pillar
i ens va castigar a netejar tot el que haviem embrutat.
Després d´una bona
estona estaven cansats però encara ens faltava netejar la psissara.
Quan em vaig posar a fer-ho, de sobte la pissarra va caure a terra i
oh sorpresa! Hi havia una mena de buit a la paret.
-Què és aixó?-va
exclamar Ana
Crec que és un portal-
vaig contestar jo
-Anem a creuar-lo- va dir
Adrián
-Com?-li vaig dir
-Jo vaig a entrar al buit
perquè tinc molta curiositat de saber on portarà-digué Adrián
-Val però per si de cas
aneu vosaltres i jo em quedaré vigilant per si ve algú-vaig dir jo
-Està bé- contestà Ana
Va passar una hora i no
tornaven; jo estava preocupada i vaig pensar que si tardaven una
altra hora buscaria ajuda però en mitja hora més van tornar.
-Per què heu tardat
tant?-els vaig preguntar
-Perquè ens hem
entretingut-digué Alex
-Demà a la mateixa hora
podiem tornar i podries entrar tu també- em digué Carlos.
-Està bé, demà
tornarem a entrar
Al dia següent i a la
mateixa hora vam creuar tots els portal però aquesta vegada el
portal es van tancar i no podiem eixir. Al cap d´una hora vam notar
que començava a faltar-nos l´oxígen. Estavem asustats i no sé que
haguera passat de no ser per Sebastián.
Sebastian era un company
de classe que per sort per a nosaltres s´havia oblidat una cosa a
classe i va tornar a buscar-la. Al vore la pissarra en terra i una
especie de porta tancada en el lloc on es penjava la pisarra es va
acostar i va tocar a la porta tres vegades . De sobte la porta es va
obrir i nosaltres vam eixir mig ofegats per a respirar.
Li vam agrair a Sebastián
que ens haguere salvat la vida i ell va dir que mai deviem tornar a
entrar i que no ho contarem a ningú, que seria el secret de la
nostra classe.
