Hi havia una vegada una
xiqueta que es deia Carla. Carla tenia deu anys i vivia en una casa a
la muntanya. A ella li agradava llegir, veure la televisió, muntar
en bicicleta...però el que més li agradava eren les plantes.
Passava hores intentant trobar per internet plantes desconegudes per
a ella. Les plantes que més li agradaven eren les palmeres.
Un dia, al col.legi,
Carla va trobar un euro i se´l va guardar sense dir-ho a ningú. Amb
l´euro, a l´eixir d´escola , es va comprar un bolet de loteria.
Carla sabia que si els seus pares la pillaven la renyirien però el
sorteig era de cent milions d´euros i a més era el dia del seu
aniversari. Així que va agafar el número cent setanta-dos , va
guardar el bolet a la motxilla i en arribar a casa no va dir res.
El dia del seu aniversari
i del sorteig, a la nit, Carla va escoltar en les notícies que el
número guanyador era...el cent setanta-dos! Es va posar tant
contenta que va trencar fins i tot un got!
Aleshores contà als seus
pares el que havia passat i es van enfadar sols un poc. Al dia
següent van anar a replegar els diners i els van ingressar al banc.
Al cap d´uns dies al
tornar de l´escola,els seus pares li van dir que s´anaven a comprar
un sofà nou a una ciutat propera i que segurament hi farien nit ,
aleshores Carla tindria que preparar-se el sopar, el desdejuni i
anar al col.legi tota sola. Es van despedir i arribada la nit Carla
es va preparar el sopar, se´l va menjar i a les deu se´n va anar a
dormir.
Al matí es va preparar
el desdejuni i mentre se´l prenia va posar les noticies de la
televisió. Parlaven de que la nit passada havia hagut varios
accidents de tràfic. Carla es va preocupar un poc però va anar al
col.legi com si fóra un dia normal.
Passat el matí, quan
estava dinant al menjador escolar, el director la va cridar. Carla es
va sorprendre perquè sempre es portava bé i mai es ficava en cap
embolic. A l´arribar al despatx del director este li va dir:
-Carla, els teus pares
m´han telefonat dient que arribaran aquesta nit.
Carla es va alegrar molt
de que estigueren bé.
A la nit els pares de
Carla van arribar amb el sofà nou i es van alegrar molt de que Carla
estiguera bé. Mentre sopaven junts la seua mare li donà una bona
notícia
- Ens anem a viure a una casa molt gran a Alacant amb un jardí d´un kilòmetre d´ample!
Van passar els anys i un
dia van invitar a Carla a una excursió a un palmerar molt famós. Va
passar un dia fabulós i aleshores va pensar que seria xulíssim fer
un palmerar al jardí de sa casa. Ho va comentar als seus pares i a
ells els va paréixer una idea genial. Aleshores van anar
recol.lectant palmeres de tot el món i trasplantant-les al seu
jardí. També van construir una llacuna xicoteta on van criar molts
peixos de colors i un hotel molt luxós. Poc a poc es van anar fent
famosos i van guanyar diversos premis.
En el temps es va
convertir en un parc natural amb cent espècies diferents i mes de
cent setanta-dos exemplars. Aleshores Carla va comprendre que era
millor tindre familia i ser feliços que estar en una casa molt gran
i plena de riqueses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario