Fa
molt de temps en un pais molt llunyà hi havia dues princeses: Flora,
la major, de 17 anys i Dorada, la més petita, de 14. Les dues anaven
a l´Acadèmia Reial on estudiaven modals, balls, com devien
comportar-se a la Cort i moltes coses més però quan tenien temps
lliure es convertien en espies en secret. Ho feien així perquè
tots dien que les princeses no poden caçar, ni lluitar, ni...un munt
de coses; tot aixó que a elles es pareixia tant divertit sols ho
podien fer els prínceps.
Va
arribar l´aniversari de Dorada. Cumpliria 15 anys i aquest
aniversari era especial perquè en cumplir-los canviaven la corona de
bronze per la de plata.
Era la nit de la festa i Dorada, en el seu
dormitori, mirava els vestits, les sabates de tacó, els bolsets.
Flora, mentre, controlava per l´ordinador que cap estiguera en
problemes eixa nit tan especial.
Dorada
va decidir ficar-se un vestit rosa amb purpurina, unes sabtes de
cristall i un bolset en forma d´estela de color daurat a joc amb les
metxes del seu cabell.
Van
baixar als salons reials on es celebrava la festa que acollia uns mil
invitats. Tot anava bé fins que una de les invitades, envejosa de
Dorada, en quan va veure que el rei preparava la corona per posar-la
a la seua filla va pegar un bot, la va agfar de les mans del rei i va
eixir corrent com un llamp. Ja fora va muntar en un cavall i es va
perdre en la nit.
Tots
van quedar al.lucinats excepte les dues princeses que sense perdre
temps van córrer al seu dormitori i van estrenyer el botó secret
que obria el seu cau. Una vegada dins es van canviar de roba
posant-se una negra roba cómoda i ajustada, van agafar una bossa
cadascuna i per un passadís secret van accedir als estables on van
muntar en dos cavalls negres com la nit.
Seguint el rastre de les
petjades del cavall de la lladrona van arribar a un bosc que prompte
van conéixer que estava ple de trampes. Una vegada lligats els seus
cavalls a un arbre van sortejar totes les trampes utilitzant no sols
la força física sinò la intel.ligència. Així va ser com van
arribar a un castell que apareixia tot tancat excepte una xicoteta i
elevada finestra. Flora, molt hàbil, va llançar i enganxar-hi una
corda nugada a un ganxo i totes dues van escalar. En entrar per la
finestra tot estava fosc, sols van veure una estranya llum i en anar
cap a ella van veure que era la corona.
-Dorada,
no et mogues! Hi ha més trampes!-exclamà Flora
-Tens
raó, germana. Com ho fem per agafar la corona i tornar a la festa?
Mentre
les dues princeses pensaven, en el palau reial els reis i els
cortesans s´havien adonat de la seua absència i les havien buscat
per dins del palaus sense trobar-les
-Guardies,
mireu fora del palau!- va ordenar el rei
-Ohh!
Espere que estiguen bé!- va dir la reina mig plorant
-Segur
que estaran bé, no et preocupes-la tranquil.litzà el rei
Al
castell de la lladrona Flora va tindre una idea que li va agradar a
Dorada. De les bosses que portaven van traure uns robots miniatura
que dirigien a distància i els van fer agafar la corona.
Ja
baixaven les dues princeses per la corda quan van vore escapar la
lladrona amb una corona a la mà, era la verdadera, la que elles
havien recuperat era un frau!
Afortunadament
la lladrona no recordava totes les trampes que ella mateixa havia
col.locat i va caure en una. Aleshores les princeses, parant molt de
compte de no caure elles en cap, li van agafar la corona verdadera,
van tirar la falsa, van nugar a la lladrona de mans i peus i la van
portar a la presó.
Ja
contentes van tornar al palau, van pujar al seu dormitori pel
passadís secret, es van canviar i van baixar a la festa.
Els
seus pares els van preguntar on s´havien ficat. Elles van respondre
que havien anat a l´armari gegant de Flora on estava ben guardada la
verdadera corona i que la lladrona sols s´havia emportat la corona
falsa. D´eixa manera elles van seguir protegint el seu secret i els
reis quedaren tranquils
No hay comentarios:
Publicar un comentario