"Un dia d´estiu" per Yao Collado

Era un dia d´estiu en la marjaleria de Castelló.Quatre amics estaven aborrits sense saber què fer. De moment un d´ells va tindre una idea i va proposar als altres fer-se uns vaixells per a fer una cursa en la séquia. Tots els amics van acceptar la idea i es van posar mans a l´obra. Van passar tota la vesprada fent les seues embarcacions.

Al matí següent els quatre amics havien quedat en el pont, al costat de la figuera, a uns cent metres de distància.

El primer en posar el vaixell a l´aigua va ser Pep. La seua embarcació estava feta amb quatre suros grans de l´embalatge d´un televisor i unes fustes nugades.

El segon va ser Vicent que portava una cabàs gran de plàstic al que havia afegit una àncora.

Després va aparèixer Joan amb una càmera de roda de camió amb gomes nugades per sota.

Finalment va ser Artur qui va posar el seu vaixell dins la séquia. Consistia en una vella nevera a la que li havia tret el motor i la porta.

A Vicent li va entrar un poc d´aigua quan va posar un peu dins del cabàs. En un segon s´havia banyat el cul i veia com la seua embarcació s´afonava.

El vaixell de Pep, en quan va donar dos cops de rem, van començar a desmuntar-se les fustes i els suros.En dos minuts no quedava vaixell i Pep ja estava tocant amb els peus el fang de la séquia.

El tercer en veure com s´afonava el seu vaixell va ser Artur que va durar quatre cops de rem. Pels forats de les canonades del motor del frigorífic que no habia tapat bé va començar a entrar l´aigua a doll.

L´últim en sentir l´aigua va ser Joan que, encara que la seua embarcació surava molt bé, no va construir un bon fons perquè les gomes no estaven ben nugades i els peus tocaven terra, millor dit el fang de la séquia on va perdre fins i tot una sabata.

En resum en cinc minuts tots els amics havien probat l´aigua; cap d´ells havia recorregut més de cinc metres però encara que van ser uns dolents enginyers nàutics ho van passar molt bé inventant i fabricant les seues embarcacions i no diguem quan les van posar a la séquia. Van rirure tant que va ser un dels millors moments d´aquell estiu.