"L´armari" per Lara Padial

Hi havia una vegada un xiquet anomemnat Pep que vivia amb el seu pare Joan i la seua mare Maria.

Ells vivien en una casa xicoteta però com que al pare li va tocar un dia la loteria es van comprar una casa molt, molt gran.

Quan van anar-hi a viure Pep es va triar una habitació grandíssima.

Al cap d´un mes, com tots els matins la mare va cridar:

-Vinga, Pep, hi ha que anar a l´escola!

-Ja baixe, mama. Un segon que agafe la motxilla de l´armari.

Pep va obri l´armari i...se´l va tragar. La mare tota enfadada per la tardança de Pep va pujar a l´habitació i al veure que havia desapergut el seu fill va cridar a la policia. En quant el policia va escoltar les explicacions de Maria va dir:
 

-Segurament se´l ha tragat l´armari. La història d´esta casa és que una dona que hi vivia va posar una poció màgica però alguna cosa no va anar bé perquè al mes l´armari se la va tragar. I no ha tornat.

-Però...tindran que fer alguna cosa!! El meu fill està dins d´un armari!!!

-Ho sent molt; no es pot fer res- va respondre el policia en anar-se´n

Al moment va arribar el pare i la mare li va explicar tot el que sabia. La mare li va dir que tenia un plan per a salvara Pep.

Van preparar les coses i el van posar en pràctica.

Maria es va nugar una corda a la cintura i l´extrem el va nugar el pare a un arbre. Aleshores la mare va obri l´armari que ràpidament se la va tragar. De seguida va veure al seu fill i a molta més gent. Li va donar una abraçada molt gran a Pep i per un Walkie talki que tenia li va dir al pare que obrira l´armari i que estitara. Així ho va fer i van eixir tots. Quina alegria tenien tots!

Pep estava molt orgullós dels seus pares per ser tant valents.

Van tirar l´armari i tota la gent va tornar amb les seues families excepte una xiqueta de vuit anys, Mónica, que no tenia pares i que van adoptar Joan i Maria. Pepe estava més que content de tindre una germaneta.