Hi havia una vegada una
xiqueta amb el somni de tindre un cavall i guanyar campionats amb
ell. Lorena, que així es deia la xiqueta, va estar insitint als seus
pares per a que li´l compraren però es van negar
-No és just. Tenim una
casa inmensa, la tia Eva és mestra en una acadèmia d´equitació,
és el meu animal favorit i la setmana que ve és el meu aniversari.
És que no podeu fer alguna cosa bé?
Molt enfadada se´n va
anar a la seua habitació.
Va arribar el seu
aniversari i els pares li van comprar un dia abans una poltra que van
amagar dins l´enorme banyera que tenien.
Després de la festa
d´aniversari Lorena estava molt contenta però molt cansada així
que els pares li van dir que prenguera un bany relaxant. Lorena va
fer cas i quan va anar al bany va veure la poltra a la banyera
-Mareeee! Pareeeee! veniu
ací, què fa una poltra a la banyera?
-Que no has llegit la
carta que porte?-van dir els pares
Lorena ho va fer i
contentíssima va abraçar als seus pares per regalar-li la poltra.
Van passar dos anys i la
seua poltra ja era una jove egua. Niebla li havia posat de nom
i durant eixe temps Lorena havia practicat un muntó. Lorena va
quedar amb el seu amic Raúl en fer una carrera ja que ell muntaba el
seu cavall Tormenta. A mitja carrera Niebla va
entropessar amb el seu propi pèl i es va parar la carrera. Niebla
tenia una ferida a la pota esquerra. Tormenta y Raúl van
anar a per una bena. Als pocs dies Niebla ja estava bé i Lorena no
parava de pensar en per què havia caigut Niebla (ella no
havia vist el que havia passat). Contemplant a Niebla mentre
pastava ho va comprendre: Niebla tenia un pel massa llarg.
Aleshores va portar a
Niebla a la perruqueria de cavalls que hi havia al poble del
costat i la van deixar perfecta.
Finalment es va inscriure
en una carrera de cavalls i va guanyar un premi de deu mil euros.
No hay comentarios:
Publicar un comentario