LASSIE per Bianca Purice

El que vaig a contar ara va passar fa molts anys.

Quan els meus pares es van casar van anar a viure a la casa dels pares del meu pare. Un any després van tindre un fill, Cosmin (el meu germà).

Els meus iaios tenien una gosseta que es deia Flory que era el mateix nom que el de ma mare però és que ells la tenien abans que es conegueren els meus pares. A ma mare no li va importar tindre el mateix nom que la gosseta, al contrari la va estimar molt. En veritat la meua familia estimava molt a tots els animals.

Passats uns mesos del naixement de Cosmin la gosseta va tindre cinc cadells dels que van morir tres. A la gosseta que va sobreviure la van anomenar Lassie i al gosset Rex. Quan van cumplir dos mesos ma mare va donar Rex a un amic.

Un dia mon que mon pare estava en la porta i Lassie estava tumbada prop d´ell va passar el nostre veí amb el cotxe i li va xafar la poteta de darrere. Tot i que es va curar la ferida amb el temps i ella va créixer la poteta sempre se li va quedar més xicoteta.

Lassie era molt intel.ligent, la cridaves i sempre venia alegre i si la renyies perquè havia fet alguna cosa malament aleshores se n´anava amb la cua entre les potes i el cap baix.

Quan el meu iaio va morir la meua mare, el meu germà, el meu pare i la meua iaia van anar a l´esglesia i Lassie els va perseguir fins allí. En adonar-se, ma mare li va dir que tornara a casa encara que li preocupava que no sapiguera i la perguera. La meua iaia la va calmar dient que segur que sabria.

Lassie se´n va anar però no a la casa sinò que va anar a la làpida del meu iaio i es va sentar. Aleshores quan van arribar els familiars per a enterrar al meu iaio es van quedar ben sorpresos de trobar a Lassie tumbada vora la làpida.

Van passar uns quants anys i ma mare em va tindre a mi, Bianca.

A l´any 2005 els meus pares ens van donar un beset i ens van deixar amb la meua iaia; marxaven a Espanya. Després de despedir-se, quan ja el cotxe s´allunyava Lassie els va perseguir i es va parar a mitat del camí obligant-los a parar el cotxe. Ma mare va baixar i va fer com si li tirara pedres pero Lassie no es va moure, sols mirava fixament a ma mare. Al cap d´una estona Lassie amb el cap baix es va apartar i ells van marxar.

Quan els meus pares van arribar a Espanya ma mare va somniar que Lassie havia mort així que, en despertar-se, va telefonar a la meua iaia. Després de preguntar-se una a la altra com estaven ma mare li va preguntar per Lassie aleshores la meua iaia li va dir que un cotxe l´havia atropellat. La meua mare començà a plorar molt trista, ho va passar malament però imagineu-vos com va ser per a mi, que aleshores anava a la guarderia, veure morta a Lassie amb qui tant havia jugat i a qui tant estimava.