Fa
un quants anys, un xiquet que li deien Jaume tenia un gran somni: ser
músic de la banda del seu poble. El seu millor amic Ferran, que
també era del seu poble, volia ser músic.
El
seu professor de solfeig Levi , que era director de la banda
municipal del poble, li va aconsellar que es comprara un instrument.
Jaume va decidir que volia un saxòfon però els instruments no eren
gens barats i Jaume no tenia suficients diners.
Jaume
li va demanar els diners necessaris al seu pare, José, però
aquest no tenia treball, estava aturat. Què podia fer Jaume?
Afortunadament Pedro,el pare de Ferran, tenia un bar i necessitava
cambrers així que va contractar a Jaume, a Ferran i a José.
Va
passar una setmana i Jaume va cobrar 100 euros. El saxòfon valia
1200 euros així que Jaume va calcular que tindria que treballar
només tres mesos.
El
primer dissabte del segon mes de treball hi havia un concert on
actuava la banda municipal del seu poble i Jaume se´l va perdre
perquè tenia que treballar al bar. Li va saber molt malament.
El
temps passava i els tres mesos de treball van acabar. Jaume ja tenia
els diners i es va comprar el saxòfon. Aleshores el seu pare el va
apuntar a classes de cor i conjunt. A aquesta classe anaven tots els
xiquets amb els instruments; hi havia clarinets, trompes, trombons i
també Jaume amb el seu saxòfon.
Durant
tres anys Jaume va anar a les classes per poder entrar a la banda
juvenil. Així és com va començar a ser músic Jaume, poquet a
poquet.
Ara
el seu amic Ferran ja està en una banda de música i és el
professor de cor i conjunt. José, que ja és vell, té el seu propi
bar i Jaume, després d´estudiar música al conservatori de
Barcelona i uns quants anys fent concerts per tots els països
d´Europa i Sud-amèrica, va conéixer una dona molt templà i es va
casar amb ella.
Avui
en dia Jaume és un músic famós però tots els dies se´n recorda
de l´esforç que va tindre que fer per estar on està ara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario