Una nit d´hivern passejava Javier pel parc quan va veure una ombra. Pensant que seria el seu amic Lluis el va cridar però com que no li contestava el va seguir fins que va caure al entropessar en la foscor.
Al dia següent Javier li ho va contar a Lluis però aquest no li va creure res del que va dir.
-Mira, no et crec; demàs ens veiem al parc
-D´acord-va dir Javier
El parc estava al costat de la casa del director del col.legi i al parc van acudir els dos amics quan ja era fosc.
Al cap d´una estona l´ombra va aparèixer. Corria. Javier i Lluis van còrrer darrere d´ella per a esbrinar qui era.
De sobte van veure que les llums de la casa del directos s´encenien i apagaven; es van apropar i van trobar davant de la casa al director. Ell els preguntà on anaven corrent i tan espantats i els xiquets li ho van contar tot. Aleshores el director va dir:
Tranquils, les llums s´encenien i apagaven per fallada elèctrica i l´ombra que heu vist era la meua perque el meu gat de vegades s´escapa i em toca còrrer per exampar-lo.
Isa Lidia tenia rao el conte de Jose P. ix en signes arreglau plis.
ResponderEliminarMaria Maireles Porcar
Hola Maria
ResponderEliminarDoncs no ho entenc perque al meu ordinador eix perfecte, sense cap cosa estranya. Pot-ser qüestió del word que teniu instal.lat, no ho sé.
Igual provaré a cenviar-lo.
Gràcies per avisar.
Isa
isa encara se veu en signes ;
ResponderEliminarlidia museros domenech
la meua mare hu ha vist i esta tots els cables posats se veu amb signes
ResponderEliminarIsa soy la madre de Jose P, no se puede leer el cuento.
ResponderEliminarUn saludo