L´ENCIAM

Per Belén Bellés

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Bittor que anava a passar la Pasqua amb els seus iaios que estaven en un poblet anomenat el Raconet. El Raconet estava al peu d´una muntanya alta amb arbres alts on lluïa un cel blau i clar.

Els iaios de Bittor tenien un petit hortet on hi havia molt d´enciam, tomaques, cebes, pataques, bledes....

Bittor era alt i esbelt amb cabells curts i negres; la seua cara era galtuda, les orelles i la boca petites i els ulls de color blau cel.

Un dia Bittor va anar a l´hortet a regar les verdures i va vore que hi havia enciam mossegat. Va pensar qui se´l havia menjat. Ho va dir als iaios i ells van pensar que havia sigut un caragol.

Bittor va anar al poble a comprar pa encara pensant en l´enciam i es va trobar una xiqueta que era alta, prima i morena, amb uns cabells abundants, llissos, castanys i llargs; tenia els ulls verds i li va parèixer simpàtica per aixó li va preguntar:

-Com et dius?. Jo Bittor.

-Em diuen Diana-li va contestar ella-Pareix que estigues preocupat. Passa alguna cosa?

-Doncs si.Algú s´ha menjat l´enciam dels meus iaios.

-vols que t´ajude?- li va dir Diana.

-Si tu vols...

-Clar que sí.

Bittor la va portar cap a casa desl seus iaios i van fer una caseta al costat de l´hort. La caseta era de fusta i prou gran per a que caberen tots dos. Es van posar a dintre per tal de vigilar l´hort i descobrir qui es menjava l´enciam però es van adormir.

Al dia següent van vore que sols quedava una fulleta d´enciam. Com que aquella nit havia plogut l´animal havia deixat les seves petjades. Els xiquets les van mirar i remirar pero no sabien a quin animal pertanyien així que van decidir seguir les petjades. Caminant van trobar un barranc empinat i va hi haver un moment que no van caure de miracle.

Després van trobar una cova que estava molt fosca i els va pareixer que eren espiats.

Es van endinsar i al final de la cova van vore unes cabres monteses molt fortes amb unes banyes una mica deformades. Estaven dormint i els xiquets van vore al seu costat restes de l´enciam dels iaios de Bittor.

Bittor i Diana s´en van tornar al poble molt contents i els veïns s´estranyaven al vore´ls tan contents. Ells van explicar la solució del misteri a tothom.

Des d´aleshores tots els dies els xiquets anaven pel camí per vore si trobaven les cabres, fins i tot van organtizar excursions per als forasters que anaven al Raconet.

Conte contat, conte acabat. I qui no s´alce té el cul foradat!