miércoles, 4 de mayo de 2011

La tormenta












Per Maria Maireles

Era un dia de Pasqua molt tormentós; tot el dia hi havia hagut tormenta i de sobte va caure un raig tot recte que pareixia caure damunt la ciutat. Van passar sis segons i va sonar un tro que va resonar per tot Castelló de la Plana.

Al dia següent em vaig despertar i no hi havia cap llapis, ni cap boli, ni cap cosa de les que servien per a escriure i dibuixar. De fet jo tenia que fer un treball i no el vaig poder fer.

També hi havia una cosa molt estranya i es que els llapisos, bolis i tota la resta de coses sols havien desaparegut a Castelló.

L´alcalde va demanar que en portaren d´altres llocs però no hi van arribar, ningú sap per què. Tots estaven preocupats perque sense les coses per a escriure ningú podia fer res, en canvi els xiquets estavem la mar de contents.

Eixe mateix dia a mi se´m va caure una dent i a la nit la vaig ficar baix del coixí.

Al dia següent quan em vaig despertar vaig trobar baix del coixí tres coses: un boli, un llapis i una targeta. El llapis i el boli si que ho entenia però la targeta no. En la targeta hi havia escrit un nom: OK. Jo no savia què significava aleshores vaig pensar d´anar a la biblioteca.

En arribar-hi vaig buscar la sala de les targetes per si hi havia una igual i sí, alli estava la mateixa targeta.

En un llibre ficava que el podia trobar a la Ciutat del Transport de Castelló. Hi vaig anar i vaig trobar-lo en un lloc de porta oxidada. Vaig obrir la porta i vaig entrar. Estava tot fosc però com que sempre sóc molt previssora portava una llanterna. La vaig encendre i de sobte va aparèixer un home: OK. Aleshores li vaig preguntar:


  • Tú eres el que ha robat totes les coses per a escriure i dibuixar?

  • Sí,- em respongué- sóc jo. El meu nom és OK, les inicials de "Odie el Kolegi"

  • Ahhhhhh per aquesta raó has robat els llapis, bolis, etc

  • Sí, sóc jo-digué convençut


Li vaig explicar que a mi tampoc m´agrada el col.legi però que hi tinc que anar

Després va tornar tots els llapisos, bolis...i el van detindre


Ah, per cert, no m´havia presentat; jo sóc Paula, una detectiva.

Misteri resolt.




1 comentario:

  1. Isa la foto que as ficat es molt chula gracies.


    Maria Maireles Porcar

    ResponderEliminar