El cultiu tradicional de l'arròs comprenia
un any complet. Al novembre es realitza la perellonà que consistia a
inundar les terres regulant les comportes per a alterar els nivells
d'aigua que entraven i eixien del llac cap al mar. Esta operació
solia durar uns dos mesos, i amb ella s'inundava els camps de forma
descontrolada, i romanien en eixe estat fins que al febrer
s'assecaven les terres.
.jpg)
El cultiu s'iniciava en ple hivern amb la
sembra de farratge en un camp de cultiu que mesos després es
convertia en el planter. El farratge (ferratja, fabó) creixia durant
tot l'hivern.
Arribat
el mes de març, es molia amb la terra sobre la qual s'havia sembrat
a fi d'enriquir-la. Els agricultors feien els marges del 'planter'
a fi que l'aigua quedara retinguda dins del mateix. Col·locaven fang
en els marges i utilitzaven un cavall per a 'patearlo' fins a fer-ho
dur de manera que no fóra possible que es filtrara l'aigua a través
d'ell. Una vegada fets els marges, les basses que conformaven els
marges del 'planter' es cobrien d'aigua.
S'utilitzava
llavors una 'entauladora de ganivets' (en l'actualitat s'utilitza un
tractor proveït de rodes de gàbia directament en el camp on
se sembra) tirada per un cavall que donava voltes a la terra
mesclant-la amb l'aigua fins a fer d'ella un fang fi.
.jpg)
El
'barrejat' consistia a repartir les llavors 'a voleo' pel
camp. A fi que quedaren escampades de forma prou uniforme,
l'agricultor les repartia mentres mesurava els seus passos seguint un
camí recte que enfilava amb unes canyes que situava en els extrems
del camp. Esta fase acabava a mitjan març. En el període de març
a maig, l'aigua estancada del 'planter' es va calfant gradualment,
afavorint la seua germinació.
Cap
al mes de maig la tija de l'arròs sembrat ja havia crescut entre
30-40 cm i era el moment de procedir a arrancar-ho per a se
traslladar-les al 'planter'.Les 'garbas' d'arròs procedents del
'planter', es repartien uniformement per tot el camp per mitjà de
'carrets de garbejar'. Després les quadrilles de 'plantadores
d'arroz' s'encarregarien de replantar les tiges d'arròs.
Amb
la calor de la primavera l'arròs creix de forma molt ràpida però
també altre tipus de plantes que són perjudicials per a l'arròs.
En el passat l'eliminació d'estes plantes es feia a mà ajudats
d'una falç, hui en dia s'utilitzen herbicides per a evitar el seu
creixement.
La
sega.
A inicis de setembre, l'espiga ja ha crescut i és el moment de la
recol·lecció. Una quadrilla d'hòmens anava segant l'arròs a mà
amb una falç. Conforme segaven anaven fent garbas amb les espigues
d'arròs. A mesura que els feixos s'assecaven (actualment s´utilitzen
màquines secadores) es treien a l'era amb el 'carro de garbejar'
proveït d'uns patins i tirat per un cavall. Actualment s´utilitzen
segadores.
La trilla. Les garbas eren
transportades fins al 'sequer' bé amb carros o tractors. Allí es
procedia al trillat de l'arròs. El trillat consistia a separar el
gra d'arròs de l'espiga. Ho feien els hòmens, primer utilitzant un
trill tirat per animals, i després amb 'forques' voltejant les
espigues d'arròs perquè el gra se soltara.Quan el gra quedava
separat es treia la palla i es quedava només l'arròs .Després es
procedia a la 'aventa' de l'arròs, que consistia a llançar l'arròs
en direcció al vent amb una pala per a separar-ho de les corfes i
restes de palla
A finals del s.XIX la introducció de la
trilladora a vapor va evitar tot este treball de trillar i aventar ja
que la mateixa realitzava tot este procés. En els anys 40 va
començar la utlització de trilladores mòbils.
El cultiu d'arròs permet els nivells
necessaris d'inundació, permet que el sòl mantinga unes
característiques físiques òptimes per a afavorir la regeneració
de les comunitats tant vegetals com a animals, i afavoreix el
desenvolupament d'una base tròfica(d´alimentació) que contribueix
al manteniment d'una important comunitat d'aus aquàtiques.
Tipus d´arrós a l´Albufera
El llac de l'Albufera ha sigut el germen de
desenrotllament de la primera planta d'arròs en terres valencianes.
Existixen més de deu mil varietats d'arròs en l'actualitat; però
les més cultivades a València són el Sénia, el Badia, el Bomba i
l'Albufera.
La varietat Sénia és un arròs de gra redó
prou cremós que transmet bé els sabors.
La varietat Bomba és menys cremós i
transmet pitjor els sabors que l'arròs Sénia
També hi ha una varietat recent denominada
Albufera, que seria una varietat intermèdia obtinguda dels dos
tipus d'arròs mencionats fins al moment
No hay comentarios:
Publicar un comentario